Fins a 'El ángel de Budapest', Sanz Briz era un heroi desconegut pel gran públic. ¿També per vostè?

És així, tristament. El dia que vaig rebre el guió em vaig quedar de pedra: ¿com era possible que no sabés res d’aquest aragonès de Saragossa que va salvar 5.300 jueus hongaresos dels camps d’extermini, i en canvi ho sabés tot de Schindler, que en va salvar 500?

¿Per què tenen tan poca memòria, els espanyols?

Som així en tot: el de fora sempre ens sembla millor, per molt de talent que hi hagi al país.

¿Hi ha altres Sanz Briz que esperen sortir de l’oblit?

Sens dubte, però et diré una altra cosa: ara mateix és el moment ideal perquè sorgeixin èmuls de Sanz Briz. I òbviament em refereixo als refugiats sirians, per exemple.

Perquè estem parlant d’un heroi, ¿o no?

Més encara: Sanz Briz no només hi va posar diners de la seva butxaca per salvar aquells homes, sinó que va enganyar els seus superiors i s’hi va jugar la carrera diplomàtica i diria que la pell: té un mèrit enorme.

Vostè, ¿s’hi hauria jugat com ell la pell, aquell hivern del 1944 a Budapest?

Vull creure que sí. Però t’hi has de trobar, amb els alemanys controlant la situació, els nazis hongaresos al darrere, els soviètics avançant i Franco desentenent-se de la situació.

Només hi ha sis espanyols als Justos entre les Nacions, davant dels 6.532 polonesos, 3.513 francesos i 524 italians. Que poquets!

Sí, però tingues en compte que Sanz Briz, ell tot sol, va salvar més de 5.300 jueus. I només l’havien autoritzat a expedir dos centenars de passaports. Aquesta va ser la seva jugada genial.

Arcadi Espada sosté a 'En el nombre de Franco' que Sanz Briz no va actuar per compte propi sinó seguint les directrius del règim.

No és aquesta la meva impressió. Hi ha un moment clau: saltant-se les instruccions de Madrid, Sanz Briz redacta per iniciativa pròpia una carta en què reconeix el nou règim pronazi de Ferenc Szalasi. Ho fa per guanyar-se les noves autoritats i poder seguir salvant jueus. I això, mentre tothom mirava cap a una altra banda. Ell, no.

El (suposat) cònsol Perlasca: ¿un impostor, un usurpador, un aprofitat?

Per als italians, Perlasca és l’autèntic heroi d’aquesta història. Ells van fer la pel·lícula primer! Però la història és la que és: era un home de negocis que a partir d’un moment donat col·labora amb Sanz Briz, és veritat, però qui mou els fils és Sanz Briz. Això sí, era molt hàbil, i va saber vendre aquest episodi atribuint-se un protagonisme que a dreta llei li corresponia a Sanz Briz. Home d’altra banda discretíssim, tot i que tenia també una doble vida que no expliquem a la pel·lícula.

Espada parla també una baronessa Podmaniczky —jueva, per cert— que segons Perlasca era la seva amant a Budapest, i que és per ella que fuig a Suïssa.

Alguna cosa hi ha, efectivament. A veure com ho dic... Li agradaven prou les dones perquè una dona no li fes perdre el cap. Era molt llest. Llestíssim. Però el gener del 1945 se’n va perquè Madrid l’hi ordena, com a represàlia per haver reconegut el nou govern hongarès.

A Espada aquest episodi de la baronessa li va costar l’enemistat de les filles de Sanz Briz. Vostès van optar per una versió blanca, que no molestés la família.

La veritat és que els va agradar: les filles em van abraçar, emocionades, perquè deien que havien vist el seu pare!

Això, ¿és un bon o un mal símptoma?

No ho sé: el que sí que sé és que nosaltres no preteníem explicar la vida i miracles de Sanz Briz, sinó centrar-nos en un moment molt concret, quan es veu entre l’espasa i la paret, ha de prendre una decisió i opta per la via heroica, quan hauria sigut molt més còmode seguir les ordres de Madrid i desentendre’s dels jueus. Res més.

¿Va estar després a l’altura d’aquest alt moment que viu el 1944 a Budapest?

Va tenir una carrera diplomàtica molt llarga: va ser el primer ambaixador espanyol a la Xina i va morir el 1980, quan era ambaixador davant de la Santa Seu. En la seva biografia hi ha un detall que cal tenir en compte: si després de Budapest no el van expulsar de la carrera és perquè el règim era molt conscient del valor de canvi —davant dels EUA i d’Israel— del que va fer a Hongria.

¿Li ha agafat gust, a ser un heroi?

El paper va suposar per a mi una catarsi: per primera vegada a la meva vida vaig ser durant les setmanes de rodatge el meu personatge. Era Sanz Briz. Fins al punt que després de rodar quatre hores sota zero, i veure els figurants que feien de jueus amb espardenyes i samarreta, se’m passaven les ganes de sopar, perquè no em podia treure del cap aquella pobra gent.

'El ángel de Budapest' va costar 2 milions d’euros: ¿què haurien fet amb els 20 milions de què va disposar Spielberg per a 'La llista de Schindler'?

El gran Sanz Briz, el de veritat, el que hauria explicat tota la seva història. Amb pèls i senyals. El món sencer parlaria avui de 'La lista de Sanz Briz'.