‘Fred’ comença la collita

El llargmetratge de Trullenque, Franch i Red Nose, millor producció al Festival internacional de cine en català.

Primera mosca per a El fred que crema, la pel·lícula inspirada en l’epopeia dels passadors i basada en l’obra de teatre d’Agustí Franch, dirigida pel català Santi Trullenque i rodada entre el 2020 i el 2021. Dissabte a la nit va rebre el premi a la millor producció a la 14a edició del Festival internacional de cinema en català, Fic-Cat, que havia arrencat el 4 de juny a Roda de Berà precisament amb El fred que crema a la sessió inaugural. El cert és que el llargmetratge competia en quatre categories, millor pel·lícula, millor producció, premi del públic i de la crítica.

Vist així, només se n’ha endut un, però Franch, que exerceix com a coproductor, veu naturalment el vas mig ple: “El premi a la producció és en el fons un reconeixement a la pel·lícula més ben feta, a la que ha sabut esprémer millor els seus recursos, la que manté un equilibri més consistent entre totes les facetes tècniques i artístiques: interpretació, fotografia, música, vestuari... I la direcció és fonamental perquè tot això funcioni i res no grinyoli”.

Ho deia ahir Franch, encara amb veu ressacosa i amb la satisfacció d’haver estrenat per fi el caseller dels premis. No dels festivals, perquè –recordem-ho– la premier universal de El fred que crema va ser el 26 d’abril als cines Verdi de Barcelona, en la inauguració del BCN Film Fest. Hi participava però no hi competia. Al Fic-Cat, sí. El que no està clar és si li seguiran altres festivals abans de l’estrena comercial, encara sense data confirmada però que tindrà lloc al novembre o al desembre. Sembla que la distribuïdora, Filmax, s’està prenent amb calma la carrera festivalera de El fred que crema, per a perplexitat de l’equip de producció.

El cas és que, admet el mateix Franch, el Fic-Cat potser no és un dels festivals de primeríssima fila en el circuit català, però és l’únic consagrat al cine català i en català: “Això vol dir que competim amb pel·lícules que juguen exactament a la nostra lliga, que s’han rodat en condicions equiparables. I per això és especialment satisfactori que ens l’hagin premiat. També ho és que et reconeguin la bona feina des de fora, professionals amb qui no tens res a veure. Nosaltres estem convençuts que hem fet una bona pel·lícula, però que t’ho digui un jurat  sempre és gratificant”.

Val a dir que els guanyadors de la resta dels premis van ser Sinjar, d’Anna Maria Bofarull, que es va endur el premi de la crítica i al millor llargmetratge; Escape Room, d’Hèctor Claramunt (premi del Públic); D’ombres, de Joan Tisminetzky (menció especial del jurat), i Robin Bank, d’Anna Giralt (millor documemntal).

Pel que fa a El fred que crema, cal recordar que Franch es va inspirar en la peripècia de dos matemàtics polonesos, Marian Rejewski i Henryk Zigalski, que van participar activament en la desencriptació de la màquina Enigma i que després de fugir per mig Europa, el gener del 1942 van ser capturats a Puigcerdà per la Guàrdia Civil espanyola. Franch es va prendre alguna llicència poètica, convertint-los en jueus i fent-los passar per Andorra. Es refugien a cal Riot, a casa de l’Antoni (Roger Casamajor) i de la Sara (Greta Fernández), que han de fer front a un oficial nazi encarnat per Daniel Horvath.

El rodatge va arrencar el març del 2020, encara amb Aida Folch com a protagonista femenina, i es va haver d’interrompre a causa de la Covid. Es va  reprendre a la tardor, ja amb prota nova, i va concloure a l’hivern següent. El pressupost es va enfilar al milió d’euros, inclosos els 100.000 del primer ajut al cine del ministeri de Cultura.