El rodatge començarà al gener i s’allargarà cinc setmanes, amb Aida Folch i Roger Casamajor.

Han passat tres anys, tres, des que va arrencar aquest sensacional projecte inspirat en l’epopeia dels passadors i basat en l’obra de teatre homònima d’Agustí Franch. Tres anys, perquè es facin una idea dels tempos que es gasten en aquesta indústria tan peculiar que és el cine. Però Fred serà aviat una realitat. Les productores –Red Nose, per part andorrana, i la catalana Films de l’Orient– ja han tancat el calendari de rodatge, que començarà la segona quinzena de gener, tindrà lloc íntegrament en localitzacions andorranes –el coll d’Ordino, la Farga Rosell, la casa Cristo, la casa Rull, la casa Rossell i la casa d’Areny-Plandolit– i que s’allargarà de moment cinc setmanes.

I diem de moment perquè en podrien ser vuit si les incorporacions industrials d’última hora –el pressupost, vaja– ho permeten. De moment, ja han lligat 500.000 euros catalans –els 400.000 que aporta l’Institut Català de les Empreses Culturals, i el pessic de 100.000 amb què TV3 s’ha apuntat a l’aventura–, i ara esperen que es resolgui la primera edició de l’ajut per a projectes cinematogràfics convocat pel ministeri de Cultura –100.000 euros més– i que es concreti l’aportació dinerària d’una productora polonesa que hi participarà a més amb un elenc d’actors que interpretaran la família de Marian Rejewski, el matemàtic jueu que busca refugi a cal Riot, i que convertirà Fred en una coproducció entre Andorra, Espanya i Polònia.

Tot això, segur que ho recorden, per explicar la peripècia de Rejewski, personatge històric que va contribuir decisivament a rebentar els codis alemanys de la màquina Enigma i que va ser detingut el gener del 1943 a Puigcerdà per la Guàrdia Civil espanyola. Aquests són els fets reals. Franch i el director de la pel·lícula, el català Santi Trullenque (Prim, anatomia d’un general), els prenen com a punt de partida d’una història de ficció, i fan passar Rejewski i la parentela per la Massana en una data pròxima a l’octubre del 1943, quan va tenir lloc la cèlebre batuda del Palanques. Acaben espetegant a cal Riot, on són acollits més aviat a la força per un matrimoni –Antoni i Sara, encarnats respectivament per Roger Casamajor i Aida Folch– que espera el primer fill i que haurà de lluitar, sobretot ella, contra l’instint de supervivència que els incita a delatar els fugitius.

Trullenque descriu el llarg com un western d’“alta muntanya, tens, visceral i molt físic”, en la línia de El jinete pálido, El perdón i Los vividores, amb bons d’una peça, com l’Antoni –“l’únic personatge equipat amb una motxilla ètica que mai no falla”, deia Trullenque fa dos anys, en la presentació del teaser–, dolents com una casa de pagès, com ara Hans, l’oficial de la Gestapo que inicialment havia d’encarnar Isak Férriz, que ha hagut de baixar d’aquesta aventura per qüestions d’agenda, i finalment Sara, la protagonista absoluta de la funció, poruga i desconfiada a l’inici de la història, heroïna monumental al final.

La mala notícia, no tot podien ser flors i violes, és clar, és que Férriz no és l’única baixa de l’elenc que fins ara havia trascendit. També hi ha hagut de renunciar Sergi López, que hi havia d’encarnar Serafí, el patriarca de cal Riot. El substituirà l’actor madrileny Pedro Casablanc. Florin Opitrescu i Toby Harper completen de moment el repartiment. L’estrena està prevista per a finals de l’any que ve.

‘Coitus’ torna a Barcelona i s’estrena a Madrid

Llarga vida a Coitus, amb llibret del mateix Franch, dirigida pel terrassenc Òscar Contreras i estrenada l’1 de maig al Club Capitol de Barcelona, que tindrà una segona oportunitat a partir del 26 de setembre en aquesta mateixa sala, que es va haver de clausurar precipitadament per la inundació que va patir a principis de juliol. La cosa anava prou bé, amb una mitjana de 180 espectadors per nit: “Molt bones xifres per a un maig i un juny al Capitol”, diu Franch. I no deu exagerar, perquè Coitus tindrà també una versió madrilenya, protagonitzada per Dulcinea Juárez i Joan Picó, que s’estrenarà el 13 de setembre a sala Figaro, amb capacitat per a 600 espectadors. S’hi quedarà mig any. Per si no n’hi havia prou, Tira tira, amb què Franch es va endur el premi de teatre infantil de la SGAE el 2001, es reestrenarà divendres al teatre municipal de la localitat patagona d’Esquel.