Gals irreductibles... i exemplars

Els cèlebres gals de l’aldea irreductible –la que habiten Astèrix, Obèlix, Panoràmix, Ideafix i tota la colla– poden ser ara també un exemple on emmirallar-se. Això segons el president de l’Arca, Joan Pieras, que ahir presentava l’exposició Astèrix, als orígens del mite, traient a col·lació una hipotètica similitud entre aquella petita població inaccessible per al conqueridor romà i una també petita Andorra que s’ha de blindar contra l’amenaça vírica de l’actualitat. Una manera de veure-ho. En tot cas, la mostra, organitzada per l’Arca i el Comú de la Massana en col·laboració amb l’ambaixada de França, torna per posar un punt de normalitat en la paralitzada activitat cultural al país. Es va inaugurar ahir i es podrà visitar –amb mesures, ja ho sabem– fins al 19 de setembre. De moment la sala d’exposicions és l’única part del Museu del Còmic que reprèn la marxa; per a més endavant queda la sala de consultes i les exposicions permanents. “Aquests dies que ens ho estem passant malament això ens dona una mica d’aire fresc”, proposa Pieras. 

Tornant als personatges creats per  Renné Goscinny i Albert Uderzo (traspassat aquest mateix any), la mostra es capbussa justament en la gènesi creativa: els primers guions, els primers esbossos, després d’una idea que va il·luminar els dos genis creadors mentre es prenien unes cerveses en un bar. “Així que imaginem tot el que ens hem pogut perdre aquests temps que han estat tancats”, puntualitzava Pieras. 

Trenta-vuit aventures, amb edicions milionàries, s’han editat fins ara (moltes després de la mort de Goscinny, a finals dels setanta). Trenta-vuit aventures des del primer Astèrix el Gal que han convertit els habitants de la tossuda aldea en un mite que ha traspassat fronteres i generacions.

El material que conforma l’exposició ha estat cedit per l’editorial Albert Renné. Hi ha els primers guions, croquis –sobre alguns hi ha empremta de les “gotes de suor”, assegura el president dels comiqueros– i notes dels treballs i planxes originals de diferents àlbums, cosa que permet seguir la pista de com Uderzo va anar perfilant fins a trobar el grafisme definitiu. Tot un desplegament per retre un homenatge als creadors d’una sèrie mítica que acaba de fer els seixanta anys: el primer àlbum es va publicar a l’octubre del 1959; l’últim, La filla de Vercingètorix, el 2019, ja amb els dos autors que van prendre el relleu, Jean-Yves Ferri (guionista) i Didier Conrad (dibuixant).

Jan, amb el nou llibre ambientat a Andorra, serà el convidat estrella de la tardor vinent
Viento en los dedos, el segon àlbum en què Jan trasllada l’aventura de l’emblemàtic Superlópez a terres andorranes després de Las montañas voladoras (aparegut el 2004), serà el gran protagonista de la tardor a l’equipament massanenc. Amb tots els permisos del maliciós virus, per descomptat. Així que si no hi ha una evolució molt negativa que ho impedeixi, el mateix Jan, home fidel al saló La Massana Còmic (exposi o no, hi és sempre que pot), serà el protagonista de la tardor. L’àlbum va sortir just la setmana abans que quedés decretat el confinament, així que és com qui diu una novetat. 

El Museu del Còmic reobre a poc a poc, amb un saló que ja es va traslladar directament al 2010 (probablement amb la mateixa nòmina que ja estava confirmada, i alguna cosa més) i projectes com l’agermanament sempre pendent amb la ciutat d’Angulema. Per aconseguir-ho, els massanencs criden a la complicitat de l’ambaixada de França.