Gálvez explica com ho fa

Publica ‘Allò que som’, volum miscel·lani que combina el microrelat amb la prosa poètica, l’esquetx i la poesia.

Defineix Dúnia Ambatlle, aquí amb el barret de prologuista, la quarantena de coses i cosetes que formen Allò que som com a “pessics de textos”, ocurrència sensacional que David Gálvez assumeix amb entusiasme perquè –corrobora– “és exactament el que són”: bàsicament, apunts, idees per a possibles relats a partir d’una situació o d’un personatge “que anotes perquè no se te’n vagin del cap i que he volgut treballar com si fossin textos independents i amb entitat pròpia”.

Pessics de textos, vaja, l’embrió de la criatura, la matèria primigènia de la qual el creador va extraient el tall, modelant-lo fins que adquireix la forma definitiva. Atenció que aquí s’han quedat en el destil·lat essencial i no esperin –adverteix– veure’ls mai convertits en relat. Quasi, quasi un exercici metaliterari perquè assistim a la primeríssima etapa del procés creatiu. Vaja, que Gálvez ens ha obert la seva llibreta i ens n’ha ofert un tastet perquè veiem com ho fa. Retocadets, és clar, no es pensin que les coses li surten a raig.

El resultat és novament un volum inclassificable, que formalment pot recordar a Fragments de paisatge però que, per poc que el fulleges, no hi té res a veure. Allò eren impressions del natural amb vocació japonesa, quasi zen, amanides amb il·lustracions de Mònica Armengol. A Allò que som hi ha sobretot pessics, ja ho hem vist, però també poemes de veritat –un grapadet, i posats a triar ens quedem amb Estiu primigeni: “Caçar culleretes al com,/ jugar al futbol, com tothom,/ Atrapar gripals,/ Saltar als bassals,/ I a la nit caure mort, com tothom”–, relats, microrelats i fins i tot intents de greguería –“L’eco: la veu d’un reflex dins d’un mirall”–, esquetxos i textos més o menys experimentals –com Ja no se sent xisclar, inspirat en el crim homòfob del 2000, recorden?– i sobretot, sobretot, una estupenda porció de textos no metaliteraris, sinó directament metalingüístics.

El Gálvez més genuí

Dit així, potser els sonarà pelet espès, però mirin Bruels, on repassa les tipologies de brams que se li ocorren –bruel de sirenes, de bèsties bovines, de peix, de vent, de mal d’amor, de gernació enfurida, dels estanys... i en fi, també d’un tal Patrick, que es veu que també bramula. O mirin també –és el nostre preferit– Sabor tropical, construït com augura el títol a còpia de tròpics: d’al·lotròpics, ametròpics, anatròpics, atròpics, azeotròpics, estròpics, filantròpics, licantròpics, misantròpics, psicotròpics i zootròpics. 
I si aquest joc remet inevitablement a Cartes mortes, el fulgurant debut novel·lístic de Gálvez, tampoc no hi falta, en fi, la incursió diguem-ne antropològica que ja va assajar a Res no és real. Ho comprovaran a Escandallar, amb un prometedor començament: “En alguns pobles de la zona era tradició vendre’s gran part de la canalla entre, posem, 4 i 10 anys. Quant a la fórmula per gestionar la venda i fixar el preu, es triaven a l’atzar algunes canalles perquè servissin de base de càlcul per fixar el preu de tot el grup que es volia vendre”.

Els han vingut ganes de saber-ne la continuació, oi? Natural, perquè aquest és el Gálvez més genuí, que ens projecta de pet i amb un llenguatge sec i directe cap a una realitat alternativa, a la vegada fascinant i inquietant. És el Gálvez de la distància llarga, que haurem de gruar encara una mica més perquè la pròxima novel·la, el patracol amb la Torre dels Russos de Santa Coloma com a protagonista, la té des de fa un any al calaix i continua buscant-li pretendenta.

De moment sense fortuna, diu, entre les editorials catalanes, que és on la vol col·locar. Així que no s’estranyin si més d’hora que tard la veiem en algun dels nostres segells. Veurem si Editorial Andorra, on ha publicat Fragments de paisatge i L’obra articulística d’Arseni Sugranyes, o Anem, gloriosament hiperactiva en aquesta nova etapa, que de fet ja no és tan nova: ahir parlàvem de Una illa en el cel, la traducció del poemari andorrà de Kirkup; avui, de Gálvez, i ben aviat, del nou Morell, De la governança d’un país. La presentació d’Allò que som, en fi, la setmana que ve, en data per concretar.