Ganes de jazz

Marco Mezquida inaugura la renascuda cita escaldenca amb un concert íntim al Prat del Roure.

Dir que feia anys que esperàvem aquest moment és injust, perquè Escaldes s’ha mantingut fidel al jazz i fins i tot en els temps de pitjor sequera sempre va programar una setmaneta per matar el cuquet. Però una setmana no és un festival, això està clar. I es notava que hi havia ganes de jazz. De jazz del d’abans, dels noms estratosfèrics, tot i que per això potser haurem d’esperar a diumenge.

Ho advertia avui minuts abans d’entrar al concert de Marco Mesquida el Joan Carles, veí de la parròquia i prou veterà com per recordar els temps de les vaques grasses, quan semblava que aquí lligàvem els gossos amb llonganisses: “És que jo he vist actuar a la vela del Parnal Dizzy Gillespie, Chick Corea i BB King! Tots tres van venir el mateix any. Això avui és inimaginable, i va arribar un moment que ens semblava el més normal del món.” No ho era, és clar. El cartell d’aquesta edició no s’hi pot comparar, però és un començament: “Cal paciència i que no s’ho tornin a carregar quan havien fet el més difícil, que era posar Escaldes al mapa dels festivals europeus”.

Per a la Fàtima, en canvi, Dizzy, BB i companyia són gairebé dinosaures. Ella no havia ni nascut, quan van venir –va ser en l’edició del 1987– i es va acostar al Prat del Roure atreta, diu, per la sonoritat del nom de Marco Mezquida i per la vaga intuïció que li espera una nit romàntica: “M’agrada tota la música, i crec que més que jazz hard Mezquida enfila més cap al blues, així que no cal ser gaire entès. Millor, perquè jo no ho sóc en absolut”. I per acabar de testar l’ambient, el Toni, un purista en la mitjana edat que retreu el que considera excessiu eclecticisme del cartell: “Entenc que vulguin atreure un públic transversal, però llavors no li diguis Festival de Jazz, perquè dels caps de cartell, l’únic que hauria tingut cabuda, i de fet la va tenir, a la primera etapa és Ron Carter. Biondi no ho sé perquè no el conec, però Sílvia Pérez Cruz, jazz? Home!”

Tot i així, allí estava ell, fent cua un quart d’hora abans que obrissin les portes del Prat del Roure per descobrir el trio del pianista menorquí, que completen violoncel i percussions i que compareixia amb un repertori extret dels dos últims discos, Letter to Milos, el seu fill, un anyet, que ha aguantat el concert d’avui com un campió, i Talisman: “Per a mi és un grandíssim honor poder reinaugurar un festival que té tantíssima història. Deixin-me començar amb Naixement, amb l’esperança i el desig que aquesta etapa del festival d’Escaldes sigui per molts anys”.

Ben fet que ha fet, el Toni, perquè Mezquida ha desgranat un repertori que es mou amb habilitat i sensibilitat entre el blues, el groove, els ritmes caribenys i alguna escapadeta ètnica. La llàstima és que no ha omplert ni mitja platea. S’entén, perquè és un dijous laborable, i perquè els plats forts són demà, amb Sílvia Pérez Cruz; dissabte, amb Mario Biondi, i diumenge, és clar, amb Ron Carter, vaca sagrada que ha tingut la deferència de visitar-nos en la gira de comiat. Una mica més de promoció també hauria ajudat a portar algun espectador més al Prat del Roure. Però això és només el començament. Escaldes ha recuperat per fi un dels capítols més brillants de la seva història cultural. I de nosaltres depèn que algun dia tornin a desfilar per aquí monstres de la categoria de Dizzy Gillespie, BB King i Chick Corea.

I Gili va donar la nota

Fa un any no hauríem apostat ni un cèntim pel Festival de Jazz. Avui és una estupenda realitat i bona part del mèrit cal posar-lo al sarró de la cònsol escaldenca i del conseller de Vida Cultural. Rosa Gili no ha evitat la temptació de pujar a l’escenari de Coprínceps, on tenia lloc l’aperitiu de la vetllada amb la Liceu Jazz Band, i declarar inaugurada la 38a edició del festival –recordin, del 1985 al 2004, amb una fugaç i frustrada resurrecció el 2017– bufant una trompeta i extraient-li amb fòrceps el que ha semblat un Do, però no ho juraríem. Se la notava satisfeta d’una programació dissenyada per a tots els paladars i per a totes les butxaques, i que si bé farà desfilar les patums pel Prat del Roure, tindrà l’epicentre a Coprínceps, on cada tarda des d’avui i fins al 5 de juliol hi haurà àpat a la fresca: demà, el quartet de Víctor Carrascosa; dissabte, el trio de Joan Marc Sauqué al migdia, i Joan Chamorro & Èlia Bastida, a la tarda.