És aquesta una “composició lleugera”, adverteix Joan Ganyet, i per això titula Scherzo d’Itàlia aquest tercer llibre de fotografies, i textos, a la recerca de la bellesa, fruit en aquest cas d’un viatge recent que el va portar per ciutats que ja havia conegut, Nàpols, Civitavecchia i Gènova, o trepitjava per primer cop, com Cagliari.  Un llibre fantàsticament editat, novament per Salòria (“una estàtua de mig bust al mig del passeig” es mereix l’editor, Marcel·lí Pasqual, li reconeix més seriosament que de broma), i que es presenta aquesta tarda (19.30 hores) a la sala Immaculada de la capital alturgellenca. Estarà acompanyat pel periodista i escriptor Juan Cal, la professora de literatura i síndica municipal Anna Martí i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera.

El volum culmina un trajecte iniciat amb Pell (amb les imatges s’havia presentat una exposició a l’andorrana galeria Pilar Riberaygua), centrat en Venècia, en els vells murs de Venècia per ser més concrets, i altres ciutats del Mediterrani, d’Atenes a Dubrovnick, i continuat amb Tolstoi. Traces. Aquest Scherzo d’Itàlia segueix en la línia “d’observar i extreure tresors dels murs de les ciutats”. La idea al rerefons, explica, “els italians ens van oferir aquella explosió de bellesa que va ser el Renaixement i se’m va acudir fer unes pinzellades sobre aquells genis, de Caravaggio a Leonardo, i comparar aquell esperit amb la creativitat dels italians d’avui”. Com queda el balanç?, li preguntem. S’ha fixat, puntualitzem, novament en el que els creadors han plasmat sobre els murs de les ciutats visitades, és a dir, en allò que coneguem com grafits. “La comparació és divertida, perquè demostra que els italians venen a ser els mateixos, no han perdut la seva creativitat, encara que s’expressa d’una altra manera”. I apunta a muntatges irònics com el d’una Mona Lisa que ha sortit per la porta del museu i es retrata aquí amb Leonardo passant-li un braç per l’espatlla, tots dos abillats a la manera contracultural, diguem-ne. “També podria haver buscat la creativitat dels artistes que exposen als museus, però he preferit buscar la creació més fresca”. Fotografies, per cert, sense retocs, sense reenquadraments. 

Aquell període de la creació, i el pensament, totes les humanitats, la ciència, segueix molt palès en la mentalitat occidental, mediterrània, actual. “Pensem en El naixement de Venus de Botticelli, que segueix sent per a nosaltres l’expressió més exquisida de la bellesa, forma part del nostre patrimoni personal”. Això sí, “si nosaltres hem begut d’aquella font, els italians s’hi han sadollat, estan més a prop i ho respiren”. 
Conclosa la trilogia, doncs, però no l’activitat artística, de l’exalcalde –i ex altres coses, que de trajectòria en té molta i ja ha trobat “material molt interessant” per la Rioja.