Diari digital d'Andorra Bondia
El col·legi apostòlic s’enfila cap a la primera planta de l’Espai Columba, a la rotonda d’Enclar, on s’exposaran definitivament els frescos de Santa Coloma, datats al segle XII a baix, el pantocràtor, ja dipositat a la sala que serà en endavant casa seva.
El col·legi apostòlic s’enfila cap a la primera planta de l’Espai Columba, a la rotonda d’Enclar, on s’exposaran definitivament els frescos de Santa Coloma, datats al segle XII a baix, el pantocràtor, ja dipositat a la sala que serà en endavant casa seva.
El col·legi apostòlic s’enfila cap a la primera planta de l’Espai Columba, a la rotonda d’Enclar, on s’exposaran definitivament els frescos de Santa Coloma, datats al segle XII; a baix, el pantocràtor, ja dipositat a la sala que serà en endavant casa seva.
El col·legi apostòlic s’enfila cap a la primera planta de l’Espai Columba, a la rotonda d’Enclar, on s’exposaran definitivament els frescos de Santa Coloma, datats al segle XII; a baix, el pantocràtor, ja dipositat a la sala que serà en endavant casa seva.
Es plafons inferiors del conjunt mural, només amb estucat i sense policromia, s'extreuen del taller de restauració de Patrimoni, a la segona planta de l'edifici de la ITV a Aixovall: eren quarts d'onze del matí.
Es plafons inferiors del conjunt mural, només amb estucat i sense policromia, s'extreuen del taller de restauració de Patrimoni, a la segona planta de l'edifici de la ITV a Aixovall: eren quarts d'onze del matí.
Els primers plafons van ser introduïts a la primera planta de l'Espai Columba cap a quarts d'1 del migdia: la foto està presa des de la caserna de Bombers de Santa Coloma.
Els primers plafons van ser introduïts a la primera planta de l'Espai Columba cap a quarts d'1 del migdia: la foto està presa des de la caserna de Bombers de Santa Coloma.
El pantrocràtor, a punt.
El pantrocràtor, a punt.
Rebuda del col·legi apostòlic.
Rebuda del col·legi apostòlic.

Gelabert descarta el Museu Nacional


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

L’Espai Columba, consagrat al romànic i on ahir van ingressar els frescos de Santa Coloma, obrirà a la primavera.

“Si m’ho demanes avui, com a ministra de Cultura la resposta és que els frescos es quedaran aquí. Això no treu que pugui entrar un nou ministre que tingui un altre concepte. Ja veurem. Però ara mateix, la idea és que es quedin a l’Espai Columba”. Així de clara va ser ahir Olga Gelabert respecte al futur del conjunt mural de Santa Coloma, que precisament ahir va ingressar al nou equipament de la rotonda d’Enclar provinents del servei de Patrimoni, a Aixovall. La ministra va ser també clara a l’hora de descartar un hipotètic Museu Nacional, on veus autoritzades havien suggerit no fa gaire que podrien acabar un dia els frescos. Quan existís, és clar: “Sempre he dit, i ho repetiré de nou, que hauríem de tendir cap a un concepte relacionat amb la identitat, i que en realitat el nostre museu nacional ja existeix: el conformen tots els equipaments que ja tenim.”

Té mèrit, la claredat de Gelabert, perquè el Museu Nacional és el fantasma que sempre torna, i més encara en període electoral, no trigarem a comprovar-ho. També perquè DA propugnava al programa amb què va guanyar les eleccions del 2015 un “projecte” de Museu Nacional amb l’objectiu d’“estudiar i difondre la identitat andorrana”, i el mateix Toni Martí va fer el gener del 2017 acte de contrició museística: “Fa falta un Museu Nacional que salvaguardi la nostra identitat; se n’ha parlat moltíssim i ho crec sincerament: és una mancança.” Ho deixava, això sí, per a la següent legislatura.

Doncs si hem de jutjar per les paraules de Gelabert, ara mateix no hi ha Museu Nacional en perspectiva, que és aproximadament el contrari del que va venir a dir Xavier Espot al desembre, quan va ser proclamat cap de llista de DA per a les generals. Però tot això venia a compte dels frescos de Santa Coloma. Ningú els havia vist des que l’abril del 2016 es van mudar des de la caserna de bombers de la capital fins a Patrimoni. Amb l’alta excepció de les tècniques de restauració, que han tingut el rar privilegi de conviure-hi durant aquests tres anys. L’operació va arrencar a primera hora del matí i es va allargar fins a mitja tarda. El moment estel·lar va arribar al migdia, quan es van hissar fins a la primera planta les quatre peces que contenen els frescos pròpiament dits: les dues meitats de la volta de canó de l’absis –una amb el pantocràtor, i l’altre, amb el col·legi apostòlic– així com el frontal, amb la Verge Maria i Santa Coloma, i l’extradós de l’arc triomfal. Si han desfilat pel sensacional mapping ho entendran de seguida; i si no, encara hi són a temps.

Un museu de 4,5 milions

El conjunt no es muntarà, diu la cap de Béns Mobles, Berna Garrallà, fins que es segelli, aïlli, pinti i climatitzi la sala, un espai diàfan que fa 120 metres quadrats, aproximadament, i que té poc a veure amb el projecte inicial, que preveia tres espais diferenciats: un per als frescos, un altre per a exposicions temporals i el tercer, per a projeccions. Finalment només n’hi haurà un, on s’exposaran totes les peces i on es projectarà un videomural, l’última incorporació museogràfica i que ha costat –ja que en parlem– 109.000 euros. Els frescos seran el rovell de l’ou de l’equipament, com és lògic, i s’ubicaran al costat que toca a bombers, per entendre’ns, però l’Espai Columba neix amb la vocació de convertir-se en l’epicentre del romànic nacional, i el ministeri hi traslladarà part de la col·lecció que fins ara s’exposava al centre d’interpretació de Pal, així com una altra peça “singular” que Gelabert no va revelar –i això que va estar a punt– però que ho tindrà difícil perquè els frescos no li facin ombra.

Tampoc va concretar la data d’inauguració: la va posposar al “principi de la primavera” i en qualsevol cas abans que comenci la campanya electoral, “perquè ho teníem previst de fa molt i no volem que es barregi”. La setmana de la Constitució sembla una data ideal. Una vegada obert, l’Espai Columba funcionarà com la resta d’equipaments públics, de dimarts a dissabte i el diumenge al matí, amb dues modalitats de visita: per compte de Museus i monuments i formant un pack amb el mapping de Santa Coloma –el preu de l’entrada no està encara decidit, entre 5 i 8 euros–, i dintre dels itineraris turístics de la capital a Santa Coloma.

A la primera planta de l’Espai Columba, en fi, els frescos s’hi trobaran el mateix microclima –21º de temperatura i una humitat relativa del 50%– que tenien a Aixovall. Un torronet, vaja. Diu Garrallà que caldrà també habilitar un joc de vinils i stors per disminuir al màxim l’entrada de llum natural, es veu que especialment nociva per als murals. No deixa de ser sorprenent, perquè la planta on s’exhibiran els frescos llueix des del primer esbós dos magnífics finestrals... que ara caldrà tapar: “Però ja trobarem la manera de combinar-ho”.

Recordem per acabar el preu de tot plegat: l’Espai Columba, projectat per l’arquitecte Jordi Batlle i que inicialment havia de costar 300.000 euros, n’ha acabat costant 750.000, als quals cal sumar els 109.000 del videomural. I no ens oblidem dels 3,7 milions que l’any 2007, en temps de Juli Minoves a Cultura, es van pagar als hereus del baró Cassel, el primer propietari dels frescos quan el conjunt va ser arrencat de Santa Coloma, el 1933. En total, més de 4,5 milions. Ja pot sortir bé.

Andorra
santa coloma
frescos
museu
nacional
Espai
Columba
conjunt
mural
romànic
Gelabert
Número de vots: 26
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic