Diari digital d'Andorra Bondia
La retolació a la xarxa viària manté la grafia ‘Canòlich’, amb ‘h’, mentre que el Nomeclàtor del 2010 diu que ha de ser ‘Canòlic’, sense ‘h’.
La retolació a la xarxa viària manté la grafia ‘Canòlich’, amb ‘h’, mentre que el Nomeclàtor del 2010 diu que ha de ser ‘Canòlic’, sense ‘h’.

Gelabert diu ara que és ‘Canòlic’


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Sosté en una resposta escrita a L’A que el Nomenclàtor del 2010, que prescriu aquesta forma, és el vigent.

Ja hi tornem a ser amb la guerra dels topònims. El ministeri de Cultura sosté ara que la toponímia oficial “fins a la data d’avui” és la del Nomenclàtor aprovat l’octubre del 2010. I ho fa en la resposta a preguntes respecte a la situació del Nomeclàtor plantejades el 31 de maig pel conseller liberal Ferran Costa. Lògica, la conclusió del ministeri, si tenim en compte que és l’únic que s’ha publicat reglamentàriament i que han tingut quasi quatre mesos per rumiar-s’ho.

Resulta, però, que el Nomenclàtor del 2010 és el que estableix, segur que ho recorden, les tres grafies de la discòrdia: Canòlic, sense h; Juverri, amb v, i Aubinyà, amb b. El cas és que el mateix Govern Bartumeu que les havia aprovat va trigar tan sols quatre mesos a fer marxa enrere, i el febrer del 2011 restituïa els tres topònims “tradicionals”: Canòlich, ara amb h; Juberri, amb b, i Auvinyà, amb v.

Si aquest nou canvi, per molt que corregís i desautoritzés amb criteris estrictament polítics la decisió de la Comissió de Toponímia, s’hagués publicat reglamentàriament al BOPA, avui no n’estaríem parlant perquè serien legalment els oficials. Però el Govern –el de Bartumeu, que va implosionar al cap de res, i els dos de Martí que han vingut després– va amagar en un calaix un dossier que els cremava i el cert és que no es va publicar aquella reformeta. Tampoc la nova proposta de Nomeclàtor que la Comissió va elevar el juny del 2014, que per cert tornava a proscriure, caram, les formes tradicionals –Canòlich, Juberri i Auvinyà.

Amb aquests antecedents, i tenint en compte que han passat vuit anys, vuit, des de la publicació del Nomenclàtor, el sentit comú dicta que la retolació de les carreteres i els mapes oficials s’hauria d’haver adaptat a la toponímia oficial. Però la realitat és tota una altra: trobar un sol rètol amb la grafia oficial –Canòlic, Juverri, Aubinyà– és avui un repte no portentós, sinó directament impossible.

Si no haguessin transcorregut vuit anys, vuit, es podria al·legar incomunicació o descoordinació amb Ordenament Territorial, per no dir amb el comú de Sant Julià, però el cert és que el Govern, en fi, no ha mostrat cap interès a adaptar la retolació al Nomenclàtor oficial. I això que és el primer que hi està obligat. Ho diu sense gaire marge d’interpretació l’article 14,2 de la llei d’ús de la llengua oficial: “Les denominacions aprovades pel Govern [...] són les legals dins el territori andorrà, i la retolació, la publicitat, l’etiquetatge, la documentació i altres usos de les administracions públiques, de les empreses i les persones jurídiques s’hi ha d’acordar”.

Doncs es veu que amb vuit anys no n’hi ha haut prou per acordar-s’hi. El més curiós de tot és que la ministra Gelabert defensa en la resposta a Costa el Nomenclàtor que fins ara ha ignorat clamorosament... en els seus aspectes més espinosos: “No he considerat necessari ni convenient tornar a revisar una feina interdisciplinària correctament feta, que va generar tants consensos [...] i elaborada amb rigor científic”. La pregunta és òbvia: llavors, per què no l’aplica com mana d’altra banda la llei?

Gelabert admet també que la Comissió no s’ha renovat des que va expirar l’últim mandat triennal, l’octubre del 2016, i incorre de passada en contradiccions i inexactituds. D’una banda, opina que la renovació “no és urgent tot i que seria preferible que cada cert temps, posem cinc anys, es reunís per examinar els nous topònims”. De l’altra, admet que “caldria que la presidència de la Comissió [que correspon al cap de Política lingüística] iniciés els tràmits per a la renovació de la CTA, i que es reunís per actualitzar el Nomenclàtor amb les noves incorporacions i/o modificacions i/o supressions dels darres dos anys i es plantegés una nova publicació digital i, si escau, en paper, tot i que aquesta darrera opció a hores d’ara ja no és tan aconsellable”.

Finalment, sosté Gelabert que cap predecessor seu s’ha reunit amb la Comissió. Afirmació inexacta perquè, tot i que la ministra no en forma part i no està obligada a assistir-hi, resulta que com a mínim dos exministres, Juli Minoves i Susanna Vela, així com els respectius secretaris d’Estat –Jordi Gallardo i Clara Vives– sí que s’hi van arribar a reunir.

En resum: que segons el ministeri, ara hem d'escriure Canòlic. I Juverri, i Aubinyà. Ja ho saben.

Andorra
Sant Julià
Gelabert
Nomenclàtor
Toponímia
Costa
Canòlic
Canòlich
Juverri
Juberri
Auvinyà
Aubinyà
Número de vots: 47
Comentaris: 1

Comentaris

I el conseller Costa no creu que hi ha coses més importants per debatre, com ara el pacte contranatura de liberals i socialistes?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic