Han hagut de passar deu mesos des que va prendre possessió del càrrec perquè la ministra Olga Gelabert renovi el Consell Assessor del Patrimoni, òrgan de caràcter consultiu —és a dir, no vinculant— fins ara pràcticament inoperant, previst a la llei del 2003 amb la missió d’elaborar els informes previs a la declaració de béns culturals, intervencions arqueològiques i estudis d’impacte. El nou Consell, presidit per la ministra i amb Isabel de la Parte com a secretària, tindrà set vocals: Montserrat Planelles i Ricard de Deus, en representació del ministeri, i com a membres independents, els historiadors Francesc Rodríguez, Xavier Llovera i Ruth Casabella, així com els arquitectes Miquel Mercè i Xavier Orteu. Es dóna el cas que Llovera va formar part del primer Consell, que el 2011, coincidint amb la crisi del Madriu —el ministeri va ignorar el dictamen emès per l’òrgan consultiu—, va viure una profunda crisi que es va saldar amb la dimissió de tres dels vocals: Maria Martí, l’antropòloga catalana Dolors Comas d’Argemir i el mateix Llovera. Tots tres van al·legar aleshores motius “personals”. Dóna fe del caràcter fins ara purament decoratiu del Consell el fet que només hagi redactat tres dels informes anuals a què l’obliga la llei —l’últim data del 2011— i el cas omís que el ministeri n’ha fet en els moments més crítics des del punt de vista del patrimoni: assenyaladament, la retallada de 100 a 20 metres dels entorns cautelars establerta en l’última modificació de la llei, per no parlar dels tres avisos amb què va advertir del cas Casal i Vall. L'únic edifici racionalista d'ús industrial que hi havia al país va acabar al terra.