Malgrat que falta perspectiva i capacitat d’anàlisi, diguem d’entrada que el treball artístic i artesanal de Sergi Mas ens sembla incommensurable, tant quantitativament com pel que fa a la qualitat. És una pena, però pertany a la personalitat encisadora de l’artista, igual que perdre coses en un caos d’objectes i papers, que no s’hagi dedicat mai a inventariar, ni que fos guardar les factures, allò que ha produït i ha venut o ha regalat. Tindríem un registre fidedigne dels milers d’obres de gran càrrega poètica que ha dut a terme. També té el seu encant, que no se sàpiga quantes n’ha fet. Això no obstant, un dia s’hauria de fer una relació prou exhaustiva de creacions en un catàleg extens. I un estudi com cal. El seu llegat hauria de tenir eco en les generacions futures.
Ens preguntem si hauria triomfat, en aquell context hostil de la postguerra que li va tocar viure a la Ciutat Comtal, abans de venir al país que el va seduir immediatament. No s’hi sentia còmode. I aquí tampoc era fàcil progressar. Els beneïts encàrrecs l’han condicionat, ja que s’ha hagut d’adaptar a reptes de les demandes, en detriment de la llibertat creativa. En qualsevol cas, per sort, la major part del seu univers roman a Andorra. De seguida se n’enamoren i s’hi senten, ell i la Maria, a casa, en la quotidianitat rural i muntanyenca que volen que no es faci malbé. I comencen a estimar els paisatges, les llums i la gent.
La intel·ligència, el rigor, la tenacitat i el sentiment s’uneixen en Sergi Mas al talent innat i als coneixements teòrics i pràctics adquirits en les etapes de formació, d’alumne, a l’Escola de la Llotja, per exemple, d’aprenent en tallers, d’escultor tallista al Poble Espanyol, de col·laborador, establint-se pel seu compte i durant la resta de la vida, des que arriba al Principat el 1957 fins ara. De ben jove dona mostres de posseir un do especial per a les belles arts i les arts aplicades. Criat en una família d’artesans de la fusta i de la impressió, a Barcelona estudia i treballa amb eminències com ara Josep Roig i Ginestós, Frederic Marès, Joan Castells, Joaquim Ros i Bofarull i Josep Maria Subirachs. La influència dominant és de caire noucentista. Tanmateix, l’artífex afegeix progressivament a les representacions realistes elements subtils, cultes i demòtics, de tall humorístic, crític o màgic, bo i conjugant la imaginació amb el llenguatge propi de cada material. I desenvolupa procediments tècnics per tal d’assolir un estil personal i una expressivitat superior, tant en la composició com en els motius centrals, les formes, els colors i els detalls. En les estilitzacions de les sèries en terra refractària es nota l’influx de Henry Moore.
Ensenya el que sap a deixebles que, evidentment, l’adoren. I afaiçona, en solitari o bé en col·laboració, majoritàriament amb la seva esposa, Maria Canalís, el seu fill Roger i la seva nora Carmen Mialdea, peces ceràmiques basades sovint en la cultura popular i en l’exteriorització de la vida passada i present a l’entorn proper, mirant la natura, en paratges de la memòria, la inventiva i les celebracions religioses i civils. En la totalitat de les modalitats plàstiques que practica, el tema central és quasi sempre una Andorra pretèrita o a punt de desaparèixer, reflectida en un ampli ventall de formats: des d’esgrafiats fins a gegants i capgrossos, gravats, talles, aquarel·les, olis sobre suports variats, cartells, musicadures, collages, còmics, escenografies, dissenys, il·lustracions…
Sergi Mas és reflexiu i espontani, ingenu i savi, intempestiu i captivador. Contemplem, si no, la meravella de concisió del mascaró de proa del bronze de l’Arnaldeta de Caboet, al Prat del Roure. El prodigi de conjunció de plaques i rajoles al mural que identifica la Mútua Elèctrica de Sant Julià, els circuits hidràulics i la conversió a electricitat. O el traç negre que perfila les figures i s’esfuma quan prenem distància i s’imposa la nitidesa a l’al·legoria bucòlica del plafó de Casa Babot, a Ordino. Això ho tenim al carrer. Altres produccions estan en mans privades. Les podem observar en fotografies o en exposicions. L’exponent màxim és, potser, el retaule Microcosmos d’Andorra, compartimentat en escenes d’oficis i costums tradicionals, de complexitat extrema en l’execució, potenciant el característic sentit narratiu i una atmosfera d’antiguitat. I en algun dels quadres, típic d’ell, ens pica l’ullet: què hi fa, aquella parella fogosa, en una cambra d’amor furtiu?
Sergi Mas és irònic i incisiu, clàssic i innovador. Un geni local i universal. Visionari. Intel·lectual humil. Subversiu i assenyat… Investigador exigent que delecta, diverteix i interpel·la el públic. De vegades explícit, més aviat reticent, espera reaccions als jocs que proposa. La finalitat estètica s’ajunta amb la vocació funcional, lúdica, pedagògica o ètica. I, tot i que ho dissimula, la coneixença aprofundida de la història de l’art i de les arts decoratives li serveix per a continuar essent autèntic, versàtil, magnífic, ell mateix.
