Gerard Remolins: “No té sentit que excavacions del 2009 encara no tinguin memòria”

La demanda contra el Govern admesa la setmana passada a tràmit pel Tribunal de Batlles és l’últim esglaó d’una ‘guerra’ arqueològica inèdita entre nosaltres, que enfronta l’empresa Regirarocs amb el ministeri de Cultura i que fins ara havia tingut el punt àlgid en l’amenaça de multa per les visites al jaciment del roc de les Bruixes. Al final es veuran les cares a la Batllia a causa d’unes memòries que semblen l’obra de la Seu.

La millor defensa, és sempre un bon atac?
L’afer del roc de les Bruixes se circumscriu a aquest últim estiu, mentre que les memòries s’arrosseguen des de fa dues legislatures. Una cosa no té res a veure amb l'altra.

Que no es presentin en el termini establert, de veritat que és tan greu?
Legalment han d’estar a disposició de qualsevol ciutadà que les vulgui consultar. Des del punt de vista científic, ens impedeix avançar en la recerca.

Posi un exemple.
Al desembre presentem Les valls d’Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al cor dels Pirineus, i tot i que se’ns han facilitat articles sobre el jaciment de Camp Colomer i Carrer Llinars, no hem pogut consultar les dades originals, que podrien haver donat peu a interpretacions més completes o ben fonamentades. Però no és només això.

Doncs digui, digui.
Si un arqueòleg no pot consultar les memòries existents tampoc no pot plantejar nous projectes d’intervenció o de difusió del jaciment en qüestió. És una oportunitat professional que se’ns està tancant indegudament.

A Patrimoni hi treballen dos arqueòlegs. És viable que tinguin les memòries al dia i a la vegada estiguin a sobre de les excavacions que surtin?
El servei territorial de la Generalitat a la província de Lleida té dos arqueòlegs en plantilla. Dos. És clar que ells no excaven sinó que supervisen les intervencions que duen a terme empreses privades, en reben els materials recuperats i les memòries corresponents.

Aquesta externalització de l’activitat arqueològica ja es practica aquí des de fa anys.
El que demano és coherència. A Regirarocs tenim ara dues memòries pendents. No ens postularem per a una tercera intervenció perquè implicaria una càrrega de feina fora de les nostres possibilitats. Hem de ser humils, no estirar més el braç que la màniga. 

Segons els seus comptes, quantes memòries té pendents d’entrega, Patrimoni?
Entre quinze i vint. Però fins i tot això és difícil de dir perquè tampoc hem pogut accedir a un registre exhaustiu sobre les intervencions dels últims anys. Cada vegada que ho hem consultat se’ns ha facilitat un llistat diferent. Forma part d’aquest obscurantisme que sovint es practica des del departament.

Quan demana de consultar una memòria, quina és la resposta?
Inicialment –parlo del 2013, i sempre a través de Tràmits, tot perfectament documentat– em van dir que no les podia consultar. Quan vaig al·legar que el reglament d’activitats arqueològiques estipula clarament que les memòries han de ser públiques em van demanar d’esperar un cert temps, i quan es va complir aquest termini va ser que la memòria en qüestió en realitat no estava redactada, i que estaven elaborant un nou cronograma... que tampoc no es va complir. 

L’últim cas?
L’excavació a la Coma del Forat, a Ordino: s’hi van fer prospeccions i sondejos al 2014, sota la direcció dels tècnics de Patrimoni i d’una empresa alturgellenca. Doncs han passat quatre anys i no està tancada.

N’hi ha alguna d’especialment urgent, en la seva opinió?
Totes, perquè no té sentit que hi hagi excavacions del 2009 que encara no tinguin la reglamentària memòria. Personalment, m’interessava sobretot la de Camp Colomer. En aquest cas, l’argument –en la meva opinió, trampós– és que estaven elaborant una monografia. Això està molt bé, però sembla que primer ha de ser la memòria i després la monografia, no al revés. En qualsevol cas, ens vam quedar sense consultar les memòries de dos jaciments cabdals del neolític andorrà.

Què espera, anant a la Batllia?
Tancar un tema que fa anys que cueja. Cada vegada que hem advertit d’aquestes irregularitats m’he hagut de sentir dir que si és per la tírria que suposadament els tinc, o per egocentrisme, o que si soc un nen mimat... Ho han volgut convertit en una cosa personal, i anant a la Batllia el que pretenc és precisament que algú amb autoritat i extern a tot plegat digui si és o no és una qüestió personal. El cas és molt senzill: només demano el que legalment és el meu dret, accedir a les memòries de les excavacions. Però primer de tot, és clar, s’han d’acabar.

Insisteixo: tot això, ho poden fer els dos tècnics actuals?
Entenc que el servei pot haver patit una sobrecàrrega de feina. Però tot té un temps natural i al final les memòries no són decoratives. Una excavació no consisteix a obrir un forat, extreure’n unes restes i ja està. La memòria és tant o més important que l’excavació. De fet, és el que dona sentit a la professió i el que ens distingeix dels caçatresors.

Si el batlle li dona la raó, què passarà?
Ens doni o no la raó, calia posar el focus en un problema en la meva opinió fonamental. Ens hem de resignar que els arqueòlegs –perquè jo no soc l’únic– tinguem com a únic horitzó professional ingressar a l’administració, exercir la docència o més senzillament, marxar del país? És inviable que existeixin  a Andorra empreses que es dediquin a la recerca arqueològica? Per mi, la qüestió que es ventila és aquesta.

Tenint en compte que el ministeri és el seu principal client potencial, ja ha calculat bé el pas que fa?
Ho tenia difícil fins ara, i ho tindré encara més difícil en endavant. Però no ho he fet per tenir més o menys feina. Els que vinguin darrere potser tindran més facilitats per dedicar-se a la investigació des de l’empresa privada. Aquest és el sentit últim de tot plegat, i ja m’hagués agradat, quan vaig començar aquesta aventura professional, trobar-me una situació més favorable. 

Externalitzar, és la solució?
Crec que hi pot haver un equilibri entre el deure institucional de supervisar tot el que afecta al patrimoni i la iniciativa privada. I malauradament, aquest equilibri, ara, no existeix.