Què va ser primer, l'interès pels avions i la guerra aèria o l'interès per la Guerra Civil espanyola?
Es va donar simultàniament. Quan tenia 12 anys vaig llegir un article sobre els Mosques republicans i el testimoni de l'aviador Francisco Tarazona. Em va impressionar profundament el que relatava i vaig quedar enamorat de la silueta tan característica del Mosca. Aquest va ser el germen del meu interès per l'aviació de la Guerra Civil. 

A la seva altra sèrie, 'U-47', se'n va a la II Guerra Mundial i a la guerra al mar. Per què no va insistir-hi, però des de l'aire? 
La II Guerra Mundial, a l'aire, ja s'ha tocat moltes vegades al còmic. També hi influeix que em van proposar explicar la guerra submarina i, vista l'acceptació del públic per la sèrie, la vaig dibuixar durant uns quants anys. Van ser catorze volums que van xuclar tot el meu temps i energia. Actualment, tinc un parell de projectes on toco el tema de l'aviació a la guerra mundial, però amb històries i àmbits poc visitats als còmics. Ja estan encarrilats i es publicaran de forma simultània.

Quines van ser les seves referències a 'La sombra del cóndor'? 
Moltes i molt variades, però m'encanten els relats d'avions ben explicats: As de Pique, de Giménez, va ser la primera referència forta, encara que el meu estil gràfic és molt diferent.

Quins models són més agraïts de dibuixar?
El Messerschmitt 109 és molt elegant. El més complicat és el Mosca, tot de superfícies corbes. Em va divertir molt dibuixar els avions més rars del període, com el bombarder Tupolev SB2, i els aparells oblidats, quasi mai dibuixats però molt representatius de l'aviació espanyola de l'època: el Nieuport-Delage NiD 52, el Breguet XIX i el Vickers Vildebeest.

Dibuixa els avions directament o amb models 3D?
Em recolzo molt en el 3D, perquè vaig fer molta animació 3D als anys 90, però conjugo diverses tècniques Ja aleshores intuïa que el 3D es podia conjugar d'alguna manera amb el dibuix de còmic.

Al seu parer, tenia alguna opció l'aviació republicana?
Doncs sí. Moltes vegades va posar en serioses dificultats els franquistes. Però era una lluita desigual perquè el suport de Hitler i Mussolini, particularment la guerra aèria, va ser enorme.

Dieter és interessant perquè té clarobscurs. Pedro, en canvi, és la sublimació del bon republicà.
Pedro és un bon paio, sí. Més que un ideal, el veig com un xaval innocent al principi,  que creu en allò que fa i a qui no li falta un bon cor i una total devoció cap a la República.

S'ha inspirat en algun pilot de la Legió Còndor per al personatge de Dieter?
És un collage de diversos pilots. La figura d'Adolf Galland em va interessar molt com a referència. També volia explicar la història des de la perspectiva de l'aristocràcia militar prussiana a la qual pertany Dieter, que  va donar inicialment suport a Hitler al principi però que després es va implicar a fons en l'atemptat contra ell. Després de l'atemptat, Hitler va executar més de 4.000 oficials prussians. El destí d'aquesta classe va ser tràgic, i m'interessava que el meu personatge vingués d'aquest món.

Sembla que només els nacionals van bombardejar objectius civils, però a Saragossa –entre d'altres– n'hi va haver un amb un centenar llarg de morts. No són el miler de Barcelona però són  els mateixos que els de Guernica.
Cal fer un aclariment. L'estratègia de terroritzar la població i bombardejar indiscriminadament objectius civils i militars era la medul·la de l'estratègia de la força aèria nacional. Per descomptat, els republicans van bombardejar objectius civils, però no tenien instal·lada aquesta estratègia de posar de genolls la població mitjançant el terror permanent.

El meu personatge preferit és un secundari, el legionari Cuevas. Un Alatriste a la Guerra Civil.
És un personatge fort i pot tenir alguna cosa de l'Alatriste de Pérez-Reverte, sí. És taciturn, valent, un soldat que coneix l'ofici, amb una ètica ferma que el preserva de l'horror de la guerra.

Hi ha 'cameos' de Malraux, Franco i Orwell. Va tenir temptacions d'incloure-hi Hemingway?
Vaig pensar en Robert Capa, en la Passionària, en Durruti… Però els personatges apareixen en funció del que volia narrar. I aquí, un consell: llegeixin Per qui toquen les campanes?, ja que parlem de Hemingway, i Homenatge a Catalunya, d'Orwell. Són dos relats tremendament lúcids, honestos i que t'atrapen fins al final.

És  tot un detall que hagi batejat amb el nom de 'Karabudjan' el buc que té un paper decisiu en el final de la trama.  Els tintinòlegs li ho agrairan.
Tintín em sembla una obra estèticament magnífica. He de reconèixer que vaig començar a apreciar-ho a través del meu fill, anàvem comprant els àlbums i els llegíem a la vegada. Em fascina com explica i com dibuixa Hergé. Incloure el Karabudjan, va ser un petit acudit, una picada d'ullet als lectors. Se'm va acudir sobre la marxa quan estava preparant l'storyboard.

Al final de la sèrie sabem el destí de Pedro, de Sofia i de Dieter, però no el de la Malagueña. Què li passa, pobra?
És un dels meus personatges favorits. Va anar creixent a mesura que escrivia la història, em sorprenia a mi mateix amb les coses que fa i diu. Per això li tinc afecte. Però pel que fa al seu destí, prefereixo reservar-me la informació.

Deixi'm acabar amb 'U-47': una de les víctimes de Prien va ser l'Arandora Star, víctima també d'una mistificació històrica que l'ha convertit en l'Andorra Star. Em temo que aquest tràgic epidosi no surt a tota la sèrie.
No coneixia aquest episodi! Sempre m'assabento de trossos nous d'informació, d'històries i anècdotes que m'aporten els lectors.

Ja que en parlem: com resol a 'U-47' el conflicte moral que els protagonistes siguin els “dolents”?
A U-47 jugo molt amb el sentit del deure del militar, que és combatre pel seu país. I és clar, no és un deure que tots els personatges representin sense fissures, en bloc, sobretot tenint en compte que les ordres venen directament de Hitler. És interessant com es conjuguen aquestes lleialtats a mesura que avança la sèrie.