“És una òpera que es programa molt poc i per això soc conscient que potser serà una experiència difícil de repetir. Això encara la fa més valuosa per a mi.” És la joveníssima soprano andorrana Maria Solé qui així s’expressa. Serà una de les intèrprets d’aquest anhelat i un xic arriscat projecte amb què s’acomiada enguany el Festival de Jazz escaldenc, un producte de quilòmetre zero on el gruix de la feina ha caigut sobre les espatlles d’Enric Bartumeu (o Kic Barroc, com prefereixin), que és qui signa els arranjaments del Porgy & Bess versió concert que aquest vespre pujarà a l’escenari del Prat del Roure (20 hores). Jonaina Salvador, una altra veu pàtria, amb l’ONCA, el trio del mateix Bartumeu i el trompetista Víctor Carrascosa (únic element forà al Pirineu) interpretaran l’òpera jazz que va compondre George Gershwin, amb llibret signat per Ira Gershwin i DuBose Heyward i que conté temes celebèrrims com Summertime.

Era un projecte llargament acaronat, confessa Valentí Closa, que ja fa un temps que li havia proposat a Bartumeu, que finalment es va veure amb cor d’arromangar-se amb l’extensa obra de Gershwin i donar-li un format més “comestible” per al públic del festival, que arriba en una producció pròpia, de la mà de la Fundació ONCA. 
Bartumeu va començar per escoltar-se les tres hores de durada de la versió original “de dalt a baix, de dreta a esquerra i de l’inrevés”. Després, altres versions concert que ja circulen pel món. Finalment, es va posar mans a l’obra pensant ja en la formació de què disposaria: el pes el portarà un sextet de vents, amb l’acompanyament del trio jazz i el protagonisme de la trompeta. “Es tractava de conjugar arranjaments de les melodies més clàssiques de l’òpera amb el so jazz”. Per al gran públic segurament serà una descoberta aquest so clàssic, “acostumat als estàndards de jazz consolidats” en què han derivat les àries més conegudes de l’obra del nord-americà, temes a banda de l’arxipopular Summertime,  com I Love You, Porgy, It Ain’t Necessarily So o  Bess, You Is My Woman Now. 

Bartumeu ha intentat confegir, confessa, un plat que sigui de gust per a tots els públics: que no es mogui per les esferes de l’alta cultura exclusivament, sinó que els paladars més exquisits el puguin degustar i als més populars també els entri amb gust.
“L’experiència per a l’espectador serà totalment diferent”, promet Salvador, “perquè les línies vocals i instrumentals queden ben fusionades reconeixent perfectament els ritmes típics del jazz i és molt agradable de sentir”. Com a intèrpret, apunta la soprano, presenta “una escriptura exigent vocalment perquè mescla òpera amb sonoritats i intervals jazzístics. Un llenguatge que mescla clàssic i contemporani i ens planteja reptes a l’hora de l’estudi diferents del belcanto per exemple. També té parts amb molt de text ràpid en anglès en zones agudes i requereix un treball tècnic important”.

Ve a coincidir amb Solé. “És un repertori que representa un repte important perquè exigeix trobar l’equilibri entre dos mons musicals. Cal mantenir la tècnica del cant líric, però alhora apropar-se al llenguatge i a l’expressivitat propis del jazz. No és un repertori habitual per a una cantant lírica, i precisament això és el que el fa tan enriquidor”.

La vetllada promet una excel·lent nit de summertime.