Han passat sis dies, sis, des de la decisió inèdita i polèmica de despenjar la portada del Charlie Hebdo amb la caricatura de Mahoma de La censura és la comissària d’aquesta exposició. Sis dies en què l’incendi que va encendre la mateixa cònsol no ha fet més que avivar-se. Se n’han dit de tots colors, però Rosa Gili ho té claríssim. No creu que hagi fet res malament. Al contrari, està convençuda que va obrar correctament ordenant que es despengés la portada en qüestió perquè “quan parlem d’un terrorisme que ha causat molts morts no s’ha de prendre cap rsic, i el cor i la intuïció em van dir que això era el que havia de fer”. Fins al punt que sí: “Ho tornaria a fer, tornaria a despenjar el quadre”. La nit de dijous, en calent, i ahir a la tarda, 120 hores després dels fets.

Així que el curador de l’exposició, Carles Guerra, ja té la resposta al repte que li plantejava ahir en aquestes pàgines: si la cònsol admetia l’error i acceptava de restituir la portada litigiosa, el Museu de l’Art Prohibit es replantejaria l’opció de reobrir l’exposició. Gili ni s’ho va rumiar: “Quan es pren una decisió s’ha d’anar fins al final. En aquell moment, potser per desconeixement de com funciona el món de l’art, vaig pensar que es podia tirar endavant l’exposició, però sense la portada, que es podia vestir d’alguna manera. El propietari de la col·lecció, Tatxo Benet, va dir que no, ho vaig entendre però ens va posar en una disjuntiva: o tot o res. Vaig prendre la decisió que crec que havia de prendre i ara no s’entendria que canviés d’opinió. A més, hi ha una part molt gran de la població que pensa el mateix que jo i que així m’ho ha fet saber a través del WhatsApp”.

“No va ser culpa meva”
Cas tancat: La censura és la comissària d’aquesta exposició no es podrà contemplar a l’Espai Caldes. Queda un serrell pendent. De fet 35.000 serrells, els 35.000 euros en què es va pressupostar la mostra, expressament concebuda i produïda per a l’Espai Caldes i que era un dels ganxos de la programació pel 20è aniversari del CAEE. Gili adverteix que el Comú té clar que n’haurà de pagar... “una part”. Hi afegeix de seguida que “no farem sang d’això”, però opina que els veïns s’han quedat amb les ganes de veure tant la portada del Charlie Hebdo com la resta de les obres de l’exposició pel que finalment va ser una decisió del propietari de la col·lecció: “Tampoc no va ser culpa meva, perquè jo no pensava que fos impossible mantenir l’exposició sense aquesta peça”. Veurem si el Museu de l’Art Prohibit i la propietat comparteixen aquesta singular opinió que la clausura de La censura... no és “culpa” de Gili. Com si l’hagués causat un fenomen meteorològic. L’últim punt de l’ordre del dia era la continuïtat de la carrera política de la mateixa cònsol. Va semblar que ni s’ho havia plantejat: “Em semblaria molt exagerat i en qualsevol cas no hauria de ser això. En el seu moment els companys d’aleshores em van venir a buscar perquè fes coses per a la parròquia, no hem acabat,  però francament, el meu futur polític és ara mateix el que menys em preocupa.”

Finalment, la lànguida oposició de DA al Comú d’Escaldes es va despertar ahir amb un tebi comunicat en què demana els motius “pels quals no hi va haver un control previ més exhaustiu del contingut de l’exposició” i sosté que “els consellers haurien d’haver treballat les possibles repercussions abans de decidir tirar o no endavant amb l’exposició”. 


Mil metres de plaça per a la parròquia

Fa més d’un mes que la plaça de l’Església va obrir al públic –dos anys i mig des que van començar les obres– però la cònsol va esperar fins ahir per inaugurar-la oficialment: un espai de mil metres quadrats ubicat sobre l’aparcament soterrani amb un centenar de places i que es completa amb la zona enjardinada i el mural gegant de Pilarín Bayés amb escenes que recreen la història, la cultura de la parròquia. La nova plaça culmina el gran projecte de reurbanització de la part alta d’Escaldes engegat a l’anterior mandat i que li ha donat la volta com un mitjó. Falten per adjudicar els dos locals de restauració.