Finalment, el ministeri de Cultura ha decidit recórrer contra la resolució de Batllia que en primera instància indicava la nul·litat del decret de protecció dels entorns de Casa de la Vall. Recordem que la sentència exposava que la comunicació envers els veïns contigus a l'antic consell general  no havia estat apropiada, però el ministeri en tot moment ha defensat i defensa que "les garanties de les persones afectades sempre  han existit", exposa la ministra de Cultura, Mònica Bonell. És per això que "Govern ha fet ús de la seva legitimitat d'anar en segona instància per conèixer l'opinió del Consell Superior". La posició del ministeri és clara, i Bonell insisteix que els propietaris "van poder presentar les al·legacions amb temps" i a més "van tenir tota la informació necessària al seu abast".

Ara estan en espera de la resolució de la nova instància, i la ministra reconeix que, "si la sentència ratifica la primera" –és a dir, no dona la raó al ministeri–, "el que farem és tornar a publicar el decret i fer la comunicació d'una manera diferent". De fet, el descuit del ministeri va ser la no notificació de l'inici del procediment del decret de protecció via carta certificada als tres propietaris que van presentar el primer recurs, que són el de ca la Concep, el de ca l'Alionó –a l'antic carrer de la Vall– i el de l'antic hotel Torres, al carrer Anna Maria Pla. Tot i així, independentment de la nova resolució que faci el Superior, "no afectaria en cap cas als treballs, ja que ja estan fets", exposa Bonell.

En un principi, és a dir, un cop resolta la primera instància, no estava del tot clara quina seria la postura del ministeri envers la sentència de Batllia. Es plantejava la possibilitat que rectifiquessin la metodologia de comunicació per tal de no endinsar-se en nous possibles conflictes, tot i així, la ministra explica que "jurídicament ens han aconsellat recórrer la primera sentència per tal de tenir-ne una que parli de tot el que deia el recurs dels propietaris". De fet, "és el que se sol fer en aquests casos", diu.

Tot i el nou gir que ha donat el cas de l'entorn de Casa de la Vall, i tota la cua que arrossega, la ministra comenta que això "no afecta la candidatura a patrimoni de la humanitat". De fet, aprofita per recordar les altres feines de restauració que s'estan duent a terme, per exemple, a les esglésies de Sant Martí de la Cortinada i Sant Cerni de Nagol, que també formen part de la llista presentada a la Unesco. És més, Bonell avança que la visita dels experts d'Icomos –principals assessors tècnics de la Unesco– per analitzar els monuments candidats "serà, segurament, després de l'estiu".

El ministeri puja a 19.000 euros les ajudes a l'Associació d'Editors

El ministeri de Cultura està treballant en un nou conveni per augmentar les ajudes que rep l'Associació d'Editors d'Andorra de 12.000 euros a 19.000. Tal com descriu la ministra, Mònica Bonell, aquest increment respon a "la voluntat d'invertir en aspectes que ajudin a la internacionalització de les nostres obres".

Entre les accions que preveuen per tal d'afavorir a la pròspera exportació dels títols nacionals està la de seguir participant a diferents fires que es fan arreu, com la Fira d'Organyà, la fira del Llibre de Barcelona o la Feria del Libro de Madrid. De fet, ja l'any passat es va explorar la participació a la Feria de Guadalajara, a Mèxic, i la ministra confia que aquest és el camí.

Tot i així, hi ha altres aspectes que podrien ajudar a donar a conèixer la literatura del nostre país, com la traducció d'alguns llibres a altres idiomes, cosa que també estan treballant. Ara bé, tot i que sempre es pot millorar, la ministra destaca la "bona salut" del panorama literari del país, cosa que demostren els 30 títols presentats aquest any. "El sector viu sens dubte un molt bon moment".

D'altra banda, Bonell avança que a la propera Nit Literària s'homenatjarà el Cercle de les Arts i les Lletres per reconèixer "tota la feina que han fet durant aquests 48 anys". A més, ara mateix es troben en "un replantejament general" pel que fa als premis literaris, i en principi el nou model s'hauria de veure a partir del 2027. Finalment, pel que fa a la possible reaparició dels Premis Pirene de periodisme, des del ministeri "no s'ha pres cap decisió ni s'ha fet cap estudi per retornar-los".