En els seus temps de periodista va viure llargues temporades a Rússia, coneix com pocs l’ànima eslava i a ‘La pífia’ especulava amb la intervenció dels serveis secrets de Putin a favor de l’independentisme català com a eina per desestabilitzar Europa. Avui reflexiona en veu alta sobre la crítica situació als confins orientals del continent. I és pessimista: augura una intervenció russa.

Hi haurà guerra?
No sé si guerra, però una intervenció russa difícilment ens l’estalviarem. 

S’atrevirà Putin a envair Ucraïna?
Més que una invasió clàssica, intueixo l’annexió del que queda de la regió litigiosa de Donbas, a l’estil del que va fer el 2014 a Crimea, avui part de Rússia. Una vegada ha mobilitzat 140.000 efectius, Putin no els pot enviar a casa com si res no hagués passat.  

Quin interès tan vital s’hi juga a Ucraïna?
El missatge de Putin és que a Occident no se li pot ni passar pel cap incorporar a l’OTAN països tan sensibles per als seus interessos com Ucraïna, Moldàvia i Bielorússia. És una línia vermella. Putin mai no ho permetrà.

Ho pagarem car?
Caríssim. El preu del petroli no ha tocat sostre. No m’estranyaria que s’enfilés per sobre dels 120, potser 130 dòlars per barril [ahir era de 96], i les borses occidentals cauran entre un 15 i un 40%. 

La intervenció russa, és imminent?
Putin està clarament buscant una excusa. Té un pla definidíssim. Però quin? Com deia, arribat en aquest punt, quasi està obligat a actuar. 

És capaç d’inventar-se una falsa incursió ucraïnesa, posar uns falsos morts russos sobre la taula?
Ho va fer a Crimea, on va al·legar que es tractava de protegir la població local d’origen rus, suposadament maltractada. Per què no repetir la jugada? Per mi és només qüestió de temps.

Els europeus, hi tenim algun paper, en aquesta crisi?
El problema de la UE és que tot això ho sabem, però en realitat no podem fer res per evitar-ho. Ens han calgut dos decennis llargs per atreure Rússia del costat occidental, i no hem fet res per vincular els interessos de Rússia als de la UE. El gas hauria pogut ser la clau d’aquesta política, però no ho ha sigut, i la realitat és que Rússia no hi té gaire a perdre, perquè no ens hem preocupat que sigui així.

Envair un país té un cost reputacional.
Sens dubte, i aquí està el gran risc de Putin: una invasió en tota regla, pensem que arriba fins a Kíev, posaria en alerta els països bàltics i els de l’antiga Europa de l’Est i gairebé els llançaria als braços dels nord-americans, justament ara que els llaços entre Europa i els EUA semblen haver-se refredat. De fet, des d’aquesta perspectiva als EUA els podria fins i tot interessar, que Putin arribés fins a la cuina.

I l’OTAN, no hi té res a dir?
A Trump li va anar d’un pèl que no liquidés l’OTAN, i encara avui està molt tocada. Per això seria un error estratègic enorme envair Ucraïna i revifar així de forma indirecta el sentit d’una aliança avui en hores baixes com és l’OTAN. Rússia perdria tota la credibilitat en la pretensió d’estar protegint els seus flancs de les ingerències de l’OTAN, i els seus veïns li tindrien raonablement pànic. Això em fa pensar que no hi haurà invasió a gran escala.

Hi som a temps, de reconduir la situació i de seduir Rússia?
Sembla que hàgim descobert Rússia fa tres mesos. Aquest és l’error. Quan és un país amb qui compartim cultura i valors. Són europeus, són com nosaltres. Hem tingut molts anys per integrar Rússia al sistema occidental i assegurar la pau. No hem fet res. Hem de criticar la deriva autocràtica de Putin, que no tolera la discrepància política. Però no és l’únic culpable de la situació actual.

Putin, al final, defensa els interessos de Rússia: havíem de temptar Ucraïna amb l’ingrés a l’OTAN? No era un mal càlcul?
El problema de les democràcies és que cada quatre anys canvien de líder i no existeix, per tant, una estratègia coherent a llarg termini. El grandíssim error occidental en la meva opinió és haver-se equivocat de rival, que no és Rússia, sinó la Xina. Caldria haver atret Rússia per deixar la Xina com a única gran autocràcia. No ho hem sabut fer i ara els seus interessos convergeixen: a tots dos els va bé generar inestabilitat a Europa per desviar l’atenció.

Quina seria la resposta menys dolenta a la crisi actual?
En cas d’una intervenció hi ha d’haver sancions econòmiques i diplomàtiques, tancament d’ambaixades, etc. Però les més efectives seran les sancions personals, a Putin, que no hem d’oblidar que és l’home més ric del món, i per tant hi té molt a perdre, així com als oligarques que li donen suport. Se’ls pot fer la vida impossible, perquè tenen molts interessos a Occident. 

Veurem soldats europeus combatent a Ucraïna?
Crec que no, i precisament perquè Ucraïna no forma part de l’OTAN. Gràcies a Déu, perquè si així fos tindríem un problema. Però crec que els EUA ni tan sols recorrerà a les bases aèries en territori europeu per atacar les forces russes. Ens hi estaríem jugant la III Guerra Mundial.

Ucraïna té alguna possibilitat de defensar-se?
Cap. Rússia és una superpotència nuclear. No es toparia cap oposició militar digna d’aquest nom. 

Un canvi de règim, és previsible?
Seria el final d’Ucraïna, i els EUA i la UE no s’ho poden permetre. Emetríem un senyal massa flagrant d’impotència, la Xina en prendria bona nota. Per això dic que la potència que sortirà vencedora de la crisi ucraïnesa és la Xina. Si Putin posa un líder pro rus a Kíev seria l’acceptació tàcita que Occident mai no mouria un dit en favor de Hong Kong o de Taiwan. Insisteixo: només veig un guanyador, que és Xina.