Segur que estaven convençuts que el nostre primer servei de Policia es va crear el 1931 a instàncies de Fhasa, oi? No s'hi amoïnin, perquè això és el que ens pensàvem quasi tot fins que va arribar Josep Giribet a posar una mica de llum en un dels capítols més mal coneguts de la nostra història recent. Perquè resulta que el primer cos d'ordre és molt anterior: l'hem d'anar a buscar al 1881, just després de la Revolució a compte –entre d'altres motius– de la prohibició del casino i de les cases de joc, que al bisbe, és clar, no li acabaven de convèncer. Aquells tumultuosos mesos van convèncer els delegats permanents de crear una força armada, i així és com el 14 de juliol d'aquell any naixia la Guàrdia Cívica Andorrana, amb veguers i batlles com a superiors jeràrquics, un cap, entre sis i dotze homes, i despatx als baixos de Casa de la Vall, on –per cert– hi havia obligatòriament un agent de servei al torn de nit. Se'ls va armar amb un fusell Remington i baioneta –el cap, a més, revòlver i espasa– i fins i tot es va reglamentar l'uniforme: brusa blava amb coll, bocamànigues vermelles, cinturó amb cartutxera i, atenció, barretina amb una escarapel·la amb els colors nacionals, que el bon Napoleó III ens havia regalat uns anys abans.
Aquella primera incursió va ser efímera i el cos es va dissoldre el 1884. Per motius pressupostaris, és clar. I el cert és que hi havia hagut dos intents abans, el 1866 i el mateix 1881, i que n'hi hauria cinc més després, el 1888, el 1892, el 1913, el 1916 i el 1929. Tots, vinculats a la loteria de les concessions –de mines, d'aigües termals, de carreteres, d'explotacions hidroelèctriques i fins i tot per construir una via de ferrocarril– a què eren tan aficionats els nostres rebesavis. Tan sols l'última, la de Fhasa, va arribar a bon port, i de nou com a conseqüència dels disturbis que van seguir la vaga del març del 1931, que van seguir entre 300 i 600 treballadors de Fhasa. A l'empresa se li va omplir el pap perquè el Consell havia incomplert l'acord de crear un servei de policia –que sufragaria la hidroelèctrica– i amenaçava de tocar el dos si en el termini de tres dies no es restauraven "l'ordre, la seguretat i la llibertat del treball". Un ultimàtum en tota regla.
Això era el 25 de març, i l'11 de juliol els veguers publicaven el decret definitiu: un cos d'ordre integrat per sis agents i un cap –Secundí Tomàs, que havia sigut batlle episcopal i que va jurar el càrrec el 24 de juliol– amb el suport d'un segon cos de policia de reserva, així se l'anomenava, format per voluntaris i amb un salari assignat. Aquesta ocurrència va durar poc: el 1934 va ser dissolt.
Doncs aquestes són algunes de les suculentes aportacions que Giribet –ell mateix policia jubilat: va exercir entre el 1980 i el 2009– a la segona conferència de les Jornades d'Història de Canillo, aquesta estupenda iniciativa des de dimarts i fins dijous de la setmana que ve té lloc a cal Federico. El millor de tot és que no van ser les úniques. Giribet ha exhumat, atenció, la fotografia més antiga que es coneix de la primera promoció del cos, disparada en algun moment de juliol del 1931 per un fotògraf anònim davant de Casa de la Vall i amb els set agents abillats amb el primeríssim uniforme, molt probablement heretat dels carrabiners espanyols. Un document inèdit fins avui i on figuren els set primers agents: Miquel Bondancia, un dels protagonistes de Morts, qui us ha mort?; Joan Boronat, Josep Duedra, Valentí Mora, Joan Riberyagua i Josep Ros, amb el cap, Secundí Tomàs, al mig.
Giribet ha documentat fins i tot l'armament inicial amb què es va dotar la primera promoció –fusell Gras model 1874 d'un sol tir i calibre 11 mm, feia 1,30 metres d'altura, i revòlver Chamelot-Delvigne del 1873, totes dues armes, restes de sèrie de l'exèrcit francès. El 1982 van arribar les primeres realment operatives: rifles Winchester i pistoles semiautomàtiques de la marca Star, calibre 9 mm. La formació d'aquests agents es va encarregar al gendarme Paul Larrieu, que va aterrar provisionalment entre nosaltres el març del 1932 i que s'hi va quedar fins al 1945, i si són ells els que van haver de fer front a la vaga del 1934, de nou a càrrec dels obrers de Fhasa –era la quarta en tres anys, normal que els mandamassos estiguessin inquiets– a l'ocupació del Consell General i a la sediciosa Assemblea Magna que li va seguir, a la destitució dels Molts Honorables decretada pels veguers, al desembarcament dels gendarmes de Baulard, que el primer que van fer en arribar, el 19 d'agost del 1933, va ser desarmar la nostra Policia, i les eleccions del 30 d'agost de les quals va sortir un Consell del grat dels veguers.
Aquest suculent esbós dels primers temps del nostre servei d'ordre arriba fins al fatídic estiu del 1943, amb el crim dels Gastons, l'afusellament de Pere Areny i la dimissió de Pere Canturri. Diu que seguirà estirant el fil. I si estan atents, un dia d'aquests posarem per primera vegada de cara al sinistre Larrieu.
A les seves ordres, sotsoficial Giribet.
