Ahir van començar moltes coses, entre elles l'any. Però d'altres van finalitzar, com el càrrec de director de l'Onca (Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra) d'Albert Gumí després de gairebé cinc anys. El seu comiat, però, no podria haver estat més estel·lar, ja que va ser al tradicional Concert d'Any Nou. El títol d'aquest any era París-Viena, i la idea era representar la "sensibilitat dels artistes francesos que es contraposen amb els valsos vienesos", diu Gumí. Els concerts del nou any "no són aptes per fer grans invents", és per això que l'aposta pels clàssics era "la indicada". Tot i així, "amb alguna sorpresa", com el nou Vals del Valira, interpretat ahir per primera vegada.
Després d'aquest temps a la direcció artística de l’orquestra nacional, Gumí se'n va molt satisfet. Però no se'n va del tot, ja que "hi seguiré vinculat i treballant". Una de les principals raons que l'enorgulleixen és la feina que ha fet en pro "d'andorranitzar l'Onca". Es mostra orgullós d'haver format "la Selecció Andorrana de Músics" que, entre altres coses, "és la feina que m'havien encarregat fer". I, part d'aquesta tasca, també queda representada en la figura del seu substitut, Joan Anton Rechi, que n'agafarà les rendes com a director artístic. "Havíem pactat que feia falta algú del país per portar l’orquestra", diu. Gumí creu que "podrà fer realitat algunes coses que jo no he pogut", com per exemple tenir un cicle de concerts estable. Assegura que "Rechi és un gran gestor, i segur que farà una bona feina".
Quan va arribar a la direcció artística de l'Onca, a principis del 2020, va ser quan va arribar la pandèmia, i això va fer "que ens haguéssim de reinventar". La principal aposta va ser la de "mirar més endins que cap a fora", i aquí és on va néixer la voluntat que l’orquestra cada vegada fos formada per més integrants nacionals. Dit en paraules de Gumí,"vam aprofitar una situació complicada com la pandèmia per donar-li la volta". A més, "hem fet un repertori de música clàssica andorrana", diu, ja que considera que una orquestra nacional ha d'interpretar obres del propi país. "Si vaig a França m'agrada escoltar peces franceses, és clar". Tot i així, li agrada la idea de, cada vegada més, poder "obrir fronteres i donar-nos a conèixer a l'exterior".
El ja exdirector considera que deixa un llegat que ha "apropat l’orquestra a la ciutadania i a les entitats". També de tota la feina pedagògica que s'ha fet, "treballant amb els més petits i apropant-los a la música clàssica". Ara, però, entra en una nova etapa de la seva vida. Aquesta consistirà a "centrar-me més en la meva pròpia música". Gumí creu que és l'hora de crear composicions, i en té moltes ganes. De fet, "recentment s'ha estrenat una òpera meva al Liceu", i ja té un altre encàrrec d'una que es presentarà a Alemanya. Però, tot i la seva nova època com a compositor, "la relació amb l'Onca seguirà existint", tot i que encara no sap exactament sota quina funció.
Què els sembla si comencem bé l'any?
Tot i tenir la cadira reservada, ja que has comprat una entrada, de vegades per si de cas va bé assegurar-se del tot que ningú te la pren i anar amb temps als esdeveniments. Ahir, la immensa majoria del públic que va assistir al Concert d'Any Nou feia estona que esperava pacient el començament de l'espectacle. El Centre de Congressos estava gairebé ple. Tothom tenia ganes de començar l'any de la millor manera, i així ho van fer. Tots els clàssics francesos i vienesos més clàssics que es puguin imaginar van ser interpretats per l’orquestra nacional, dirigida per última vegada per Albert Gumí, que segur que se'n va amb un més que bon sabor de boca.
Molts dels assistents hi van cada any, i coneixen totes les evolucions que ha patit l'inaugural concert de l'any. A més, els més veterans de tots, segur que saben com anirà l'any solament escoltant el concert. I aquest 2026 que entra sembla que apunta bones maneres. Tot i així, sempre n'hi ha de nouvinguts. Però, com se sol dir, sempre hi ha una primera vegada, i ahir segur va ser la primera de moltes per a molts. La llàstima serà que ja no podran veure més a Gumí amb una batuta a la mà i dirigint l'orquestra nacional, que marxa per donar pas a altres que, de ben segur, veient-lo han après com funciona això de moure els braços i un bastó i que una vintena de persones et facin cas al moment. Deu ser impressionant. Ara, però, queden dotze mesos per al següent concert. Però no ens avancem, que tenim tot un any per preparar-lo!
