Gurruchaga vs. Trump (‘round 1’)

El xouman espanyol s’estrena a Sant Julià amb una diatriba contra el president nord-americà.

Han hagut de passar quatre decennis, quatre, perquè Javier Gurruchaga (Sant Sebastià, 1958) debutés en el nostre racó de món. Ho va fer ahir a la plaça de la Germandat i en el concert estrella de la festa major laurediana –amb el permís de Rosario, és clar– i amb un programa infal·lible: Anda suelto Satanás, el disc amb què l’any passat va celebrar els 40 anys de l’Orquesta Mondragón. Gurruchaga va llançar la floreta reglamentària (i tòpica) a compte de la seva primera vegada andorrana –“Estic encantat de ser en una terra tan mitificada com aquesta”: difícil de dir si anava o no amb segones, això de mitificada– i de seguida es va embarcar en la personalíssima guerra que li ha declarat al president dels EUA: com que Anda suelto Satanás ja havia sortit al carrer quan el marit de Melania va accedir a la Casa Blanca, el bon Gurruchaga es va treure de la màniga un single, Que viene Trump, amb què fustiga el president i que constitueix un dels plats forts del xou. El cas és que el ianqui va monopolitzar la roda de premsa prèvia al concert i que el cantant no va tenir pèls a la llengua: “És tan estúpid, tan idiota, tan ridícul i tan fatxa que cada vegada fa menys gràcia caricaturitzar-lo.” La pregunta era òbvia: i no té individus d’aquesta estofa més a mà, posem que a Europa, per no dir a Espanya, Catalunya inclosa? Doncs sí, va respondre amb el cinisme marca de la casa, “però s’ha d’elegir el més comercial”. I comercial, en fi, va ser el repertori del concert d’anit, que no es va oblidar de cap dels hits històrics de la Mondragón, des de Bon Voyage fins a Caperucita Feroz, Corazón de neón, Lola, Lola i, naturalment, Viaje con nosotros. Avui, Ramon Mirabet i l’ONCA; i demà, Rosario.