Diari digital d'Andorra Bondia
El 15 d’abril del 1894 es va enfilar fins a Sant Vicenç d’Enclar: sens dubte, la perspectiva més antiga que se’n conserva.
El 15 d’abril del 1894 es va enfilar fins a Sant Vicenç d’Enclar: sens dubte, la perspectiva més antiga que se’n conserva.
Escena a la taverna datada el 13 de maig del 1894. Va caure en diumenge.
Escena a la taverna datada el 13 de maig del 1894. Va caure en diumenge.
Grup de paquetaires. Cada fardell diu Bacon, pesa entre 30 i 60 lliures.
Grup de paquetaires. Cada fardell diu Bacon, pesa entre 30 i 60 lliures.

Henry Bacon, el viatger descatalogat


Escrit per: 
A. L. / Foto: Achives of American Art / Smithsonian Institution

El Thyssen localitza a l’Smithsonian la llibreta andorrana del pintor nord-americà i n’exposa una dotzena d’esbossos del 1894.

Encara hi ha tresors que esperen algun intrèpid aventurer que els descobreixi. Miris si no els esbossos d’aquí al costat: els va dibuixar el pintor nord-americà Henry Bacon (Haverhill, Massachussetts, EUA, 1839-El Caire, 1912) durant el safari que va fer entre nosaltres entre l’abril i el maig del 1894, havien passat fins ara completament desapercebuts –i de seguida ho veuran, però Bacon no és precisament un desconegut– i dormien el son dels justos en un magatzem dels Archives of American Art de l’Smithsonian Institution –on, perquè se’n facin una idea, es conserven 140 milions de peces. Les hi va localitzar Guillermo Cervera, conservador general de la col·lecció Carmen Thyssen i comissari de Made in Paris, mentre documetava Platja d’Étretat, que forma part de la nova exposició que des demà poden visitar a l’antic hotel Valira d’Escaldes, i li va faltar temps per demanar a l’Smithsonian de reproduir dotze de la vintena d’apunts andorrans que s’han conservat d’aquell viatge.

Un autèntic i inesperat tresor, dèiem, probablement comparable al que fa tres lustres va suposar l’aparició de la sensacional col·lecció de fotografies andorranes del viatger britànic F. H. Deverell, enterrades durant un segle llarg als magatzems de la Royal Geographic Society i que van ser exhumades, potser ho recorden, gràcies a l’olfacte del metge català Dídac Ettinghausen, fascinat per Deverell i en qui va descobrir un andorranòfil avant la lettre: pensin que als anys 80 del segle XIX ens va visitar en mitja dotzena d’ocasions i en va deixar una cinquantena de plaques, aristotípies a la gelatina, si s’ho estaven demanant. 

Però aquesta és una altra història i avui toca parlar de Bacon, de qui no es coneix més que una sola escapada andorrana. I encara hem tingut sort perquè –recordava ahir Cervera– les llibretes d’apunts que acostumen a dur sempre a sobre els pintors rarament els sobreviuen,  amb l’alta excepeció de Gauguin. Bacon, antic soldat unionista que va lluitar, i va resultar greument ferit, a la Guerra de Successió nord-americana, es va instal·lar a París el 1864 i es va apuntar a l’escola de belles arts de la capital francesa. Pràcticament ja no se’n va moure els tres decennis següents, mentre es convertia en un pintor més parisenc que els seus col·legues francesos. “Tècnicament superdotat i potser un pèl massa academicista”, diu Cervera. Fins que als anys 90 li entra la dèria viatgera i, abans de descobrir Egiptem on  desembarca per primera vegada el 1897, i quedar-s’hi fins a la mort, desfila per Còrsega, Venècia, Atenes i, ta-txan, ta-txan, Andorra. 

Entre la vintena de dibuixos andorrans de Bacon, alguns de més detallats, altres estrictes apunts, sembla especialment oportú, ni feta expressament, la perspectiva de Sant Vicenç d’Enclar, naturalment amb el campanar encara sencer –o gairebé– i amb tota seguretat la imatge més antiga que es conserva d’aquesta joia del nostre preromànic. No es queden enrere. A banda d’enfilar-se fins a Sant Vicenç, que ja denota un viu interès per conèixer el terreny que trepitja, Bacon va assistir a un bateig, va alternar amb traginers i també amb paquetaires, amb el fardell a l’esquena , a la Massana li va cridar l’atenció una mena de collar de ferro i amb cadenat que devia servir per lligar els dolentots de la parròquia, a Sant Julià hi retrata una honorable matrona laurediana en l’acte de fer ganxet i d’Escaldes deixa una perspectiva que reclama urgentment de ser identificada. 

Així, fins a una vintena, de les quals el Thyssen n’ha reproduït dotze. Diu Cervera que les més recognoscibles. La resta de l’exposició, inclosa la marina de Bacon, és formidable. Però els seus apunts són com una aparició. Un miracle. Si volen un consell, no s’ho perdin.

Andorra
escaldes
Thyssen
Made in Paris
Cervera
Smithsonian
Henry Bacon
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic