Paco Nájera, el pare de Gañán, el bestiajo, primer autor comfirmat de la Massana Còmic amb una sèrie que imagina com eren de nens els herois de la historieta universal.

Diguin la veritat: no s’havien demanat mai, però mai, com era Astèrix de petit? Duia casquet de gal torracollons? I Obèlix, trenes? El Capitán Trueno? O millor encara, Corto Maltés: ja vestia gorra i magnífic tabard mariner? I Thorgal? Superman? Tarzan? Tintín? Judge Dredd? Valentina, mare meva!? Hellboy? Blueberry? Capitán América? Superlópez, Hombre, Popeye, Conan? Per no dir Clara de Noche...

D’acord. Potser no s’hi havien aturat mai, però segur que ara que els hem donat peixet ja s’ho estan imaginant. Hi poden afegir Flash Gordon, Spirit, Lucky Luke, Tex, Rintintin i així, fins al centenar de personatges del còmic universal. No s’hi amoïnin perquè resulta que Paco Nájera ens ha fet la feina: l’il·lustrador andalús és el primer autor confirmat a la pròxima edició de La Massana Còmic, que com saben tindrà lloc del 25 al 27 d’octubre a La Closeta. El pare de Gañán el Bestiajo, aquella improbable però espaterrant paròdia del bàrbar Conan, compareixerà amb una supersèrie que ha titulat Superherois en miniatura i que és exactament el que promet el títol i el que han anat intuint des del començament: el retrat d’un centenar de personatges de la història universal del còmic, cadascun al costat del seu jo adult. En un grapat de casos especialment selectes Nájera s’ha pres la feina de desconstruir no només el protagonista, sinó també els secundaris de la sèrie.

Aquí a dalt tenen els del Capitán Trueno, oh, capitán, mi capitán, on al costat del prota hi desfilen Crispín i Goliat, Sígrid i el seu pare, Gundar, el Mago Morgano, Racmar i Ricador Corazón de León. Un festival, ja ho veuen. Tant, que n’hi ha per demanar-se com és que no se li havia ocorregut abans.

Probablement, perquè no havia tingut la inspiració de Joan Pieras, l’ànima del saló, que dos decennis enrere es va estrenar com a guionista amb El boceto, una historieta que va veure la llum a Amaníaco Ediciones, amb dibuix del mateix Nájera i que seguia la història d’un personatge  simplement esbossat a qui el dibuixant, decebut, acaba llençant a les escombraries. Fins aquí, un clàssic. Però és que en endavant, el pobre esbós descartat es resisteix al seu destí, escapa de la paperera i s’entossudeix a buscar el secret de l’èxit d’un personatge de còmic. Un secret que rau, atenció, en la infància del personatge. I ja tenen el clic que és en l’origen de Herois en miniatura i també, per poc que hi rumiïn, de la felicitat (o no) de tots nosaltres. També de la del lector.

Només per això, i per comprovar com ha imaginat Nájera la nena Valentina, ja valia la pena que el saló renaixés de les cendres. Però per fer-nos venir més salivera, la segona exposició confirmada revisarà la història de La Massana Còmic a través dels cartells, alguns d’ells històrics, que un autor convidat confecciona cada edició per encàrrec del mateix Pieras. Des del primeríssim, que va crear Badia Romero, el pare de Modesty Blaise, fins al de l’edició del 2019, l’última fins a la data, que va il·lustrar Carlos Puerta. Entremig, patums com William Vance, que va imaginar ni més ni menys que Ramiro arribant a cavall a Sant Climent de Pal, i Paco Roca, que va recrear el Palanques dels anys 50 amb la colla de Tio Vivo. Però també Ana Miralles, Félix Vega, Jan, Subi, Fondevila i anar fent.

No sabem si el saló complirà els 50. Tant de bo. Però ara que podrem, repassem el miracle que són aquestes vint-i-cinc primeres edicions.