No és una programació precisament experimental, però el cert és que sense renunciar a noms de cert pes mediàtic –i per damunt de tots, el de la madrilenya Carmen Machi, que compareixerà el 15 de desembre al Centre de Congressos, atenció, amb Juicio a una zorra– tampoc és tan populista ni vocacionalment comercial com ens tenia acostumats els últims temps. Perquè ens entenguem: que els programadors lauredians no hagin caigut en la temptació de portar-hi Joan Pera per enèsima vegada –de fet, no trepitja el Claror des del juny del 2015– és una notícia de les grosses. Sobretot, si tenim en compte que està ara mateix de gira amb L’avar. I demostra de passada que hi ha vida (escènica) més enllà del còmic català. Això, com dèiem una mica més amunt, no vol dir tampoc que s’hagin decantat per un cartell arriscat: Sant Julià, que ha destinat 30.000 euros a aquesta temporada i que ha vist com a l’últim moment queia del cartell el nou espectacle de la Cia És Grata, tira d’un clàssic com ho és El florido pensil, el best-seller amb què Andrés Sopeña va arrasar fa dos decennis, però ara en la versió diguem-ne femenina i amb Lloll Beltran –és clar: parlem del Claror– com a cap de la tropa: cinc actrius –les altres són Roser Batalla, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti– que es multipliquen a l’escenari per retratar l’educació de les espanyoles sota el franquisme. Serà, en fi, el 27 d’octubre. La programació del Claror es completa amb els Pastorets, aquest any de nou sota la batuta de Joan Hernández i Alfons Casal, i en la línia del curs passat: quatre funcions i una versió retallada del megaclàssic de Folch i Torres. Per cert, el càsting està convocat per avui mateix.
La cosa s’anima una miqueta més a la capital, ni que sigui per la varietat, amb uns ajustats 12.000 euros de pressupost i amb la complicitat de les ambaixades espanyola i francesa. També perquè, cosa curiosa, de les quatre funcions programades dues seran en castellà (El coloquio de los perros, el 3 de novembre al Comunal, i Juicio a una zorra, de Machi), i una, en francès (la companyia Les Mangeurs de Lapin, amb Cabaret burlesque, el 5 d’octubre), a més de la píndola local, aquest curs amb Líquid Dansa i l’estrena de Tu & Jo, un còctel escènic que combina dansa i teatre, direcció una altra vegada de Joan Hernández, repartiment multitudinari amb una desena d’intèrprets i ballarins i música en directe a càrrec d’Arnau Obiols (2 i 3 de desembre). A banda de Machi, punt culminant de la capitalitat iberoamericana de la cultura que Andorra la Vella exerceix aquest any i que a Juicio a una zorra encarna ni més ni menys que Helena de Troia i en clau feminista –segons el dramaturg Miguel del Arco, és clar, que es veu que li esmena la plana a Homer–, convé prestar atenció especial a El coloquio de los perros, per cervantí –és una de les novelas ejemplares de l’autor del Quixot– i per joglaresc: va ser el primer espectacle que la companyia catalana va aixecar després de la jubilació d’Albert Boadella: la direcció, per al seu hereu, Ramon Fontseré. Les entrades, a 10 (Cabaret burlesque, Tu & Jo, Els pastorets), 20 (El coloquio de los perros, Juicio a una zorra) i 22 euros (Florido pensil). I el trimestre que ve, la temporada del cinquantenari d’aquesta iniciativa impulsada el 1993 per Carles Loan. Cinquantenari amb una miqueta de trampa perquè –ja ho saben– cada any n’hi ha dues, de temporades. Això sí, cal suposar que amb una programació a l’altura de l’efemèride. I amb Joan Pera al Claror, ja ho veuran.