Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Biennal, Balmaseda, París, BOA, Philipe Ageon, Damine Hirst, Jeff Koons, Battistini, Serge Gainsbourg
Andorra, Biennal, Balmaseda, París, BOA, Philipe Ageon, Damine Hirst, Jeff Koons, Battistini, Serge Gainsbourg

Hirst, Koons... i Balmaseda


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

La cita és a finals d’any a la galeria Cornette de Saint Cyr de París. El motiu, la col·lectiva Gainsbourg Still Alive que ha aixecat el fotògraf cors Roberto Battistini amb motiu del 25è aniversari del traspàs del cantant, actor i –no ens n’oblidaríem mai de la vida– marit de Jane Birkin. I el cartell, un qui és qui de l’art contemporani amb les vaques sagrades que rebenten preus a les cases de subhastes cada vegada que tenen una ocurrència: hi ha el britànic Damien Hirst, és clar, autor (?) del tauró en formol, ¿recorden?, i d’aquell crani il·lustrat amb 8.601 diamants. I hi ha també el nord-americà Jeff Koons, el rei del kitsch, que va convertir un globus de fira com aquests que es podien comprar el cap de setmana a la Seu a cinc euros la unitat en una escultura d’acer XXL –quatre metres d’alçada– i va donar la campanada: la sala Christie’s de Nova York la va posar a subhasta i la va adjudicar per 58 milions de dòlars. N’hi ha d’altres, des del francès Jacques Villegle fins a l’islandès Errò i l’holandès Mark Brusse. I així, fins a una vintena. A tots ells els ha demanat Battistini que tunegin Gainsbourg convertit en Dalí, cèlebre retrat que ell mateix va fer el 1985 amb l’autor de Je t’aime (moi non plus) amb mostatxo dalinià i els ulls esbatanats, que no es va mostrar en públic fins al 2011 i convertit avui en icona.

Si en parlem avui i aquí, en fi, és perquè al costat de Hirst, Koons, Brusse i companyia hi figura Javier Balmaseda, dintre del grapat d’artistes “emergents” que Battistini ha seleccionat per acompanyar les vaques sagrades de Gainsbourg Still Alive. Diu el nostre home que el fotògraf va contactar amb ell en l’exposició que el galerista Philippe Ageon, un dels peixos grossos de l’art contemporani francès, li va dedicar la primavera de l’any passat. I que ara fa tres setmanes li va proposar d’enrolar-se en l’aventura gainsbourgiana. “Vaig dir que sí, naturalment. És una oportunitat de posar el peu en un món –el del mercat de l’art d’altíssima volada– que no és fàcilment accessible; artísticament no és un repte major, aquesta és la veritat, però és interessantíssim que comptin amb tu per a un projecte amb noms com aquests”, diu Balmaseda. De fet, l’encàrrec –perquè és això, una feina d’encàrrec– consisteix a “intervenir” el retrat dalinià de Gainsbourg. És a dir, a manipular-lo segons les dèries de l’imaginari personal de cada artista.

Ja veurem com queda la “intervenció” de Balmaseda. El que té clar és que en una aventura com aquesta no s’hi pot anar amb el vertigen de veure el propi nom al costat de Koons i tota la tropa. Tampoc no és la primera vegada que s’enrola en un periple d’aquesta envergadura –recordem aquella col·lectiva en homenatge al Carvalho de Vázquez Montalbán de fa dos anys– i té clar que en el ram de l’art hi ha dos vessants: un, el del creador, amb el seu concepte, el seu gest i la seva intenció; l’altre, el del mercat. “Per tenir l’oportunitat d’entrar-hi has de tenir aquest “gest”, aquesta “intenció”, però fins i tot tenint-lo no és evident que el mercat truqui mai a la teva porta; aventures com la que li ha proposat Battistini són una invitació que Balmaseda té la intenció d’aprofitar. Exactament, diu, com va fer amb la Biennal del 2013: “Hi vaig anar amb la intenció de donar un cop a la taula; de dir, ep, que sóc aquí. I per això m’hi vaig deixar la pell: per donar-hi el millor de mi i portar-hi una obra potent.”

És evident que l’aposta li va sortir bé: a més de París, on ja figura entre els “emergents” i un tòtem com Ageon el té en cartera, Balmaseda està a punt de lligar, diu, les dues instal·lacions que al juliol va presentar a la ciutat coreana de Jeju: Ruta migratòria –aquella carretera construïda amb 4.000 crancs de ceràmica– i About Dialogue, una pista formada per l’acumulació de taules i cadires que proposen una reflexió d’arrels quasi brossianes sobre l’epidèmia de la incomunicació contemporània. La primera, a Corea; la segona, al nord d’Europa. I totes dues, de forma més o menys imminent. Així que en tornarem a parlar.

 

Gainsbourg: lleig i dolent

Diu Balmaseda que de Gainsbourg (París, 1928-1991) en coneix bàsicament la faceta de cantant i compositor, “i tampoc no gaire”. Val a dir que també va ser actor i director –de pel·lícules més aviat conceptuals que van passar desapercebudes– i que el seu tema més popular és Je t’aime... moi non plus, que va compondre per a Brigitte Bardot –amb qui havia tingut un flirt– però que va popularitzar Jane Birkin el 1969, i que deu la celebritat al fet que la cantant (i esposa) simula un orgasme, i s’avança així dos decennis a la Meg Ryan de Quan en Harry va trobar la Sally. També és seva –de Gainsbourg– Poupée de cire, poupée de son, la cançó amb què France Gall es va endur el festival d’Eurovisió del 1965. I la seva filla Charlotte és la protagonista de Nymphomaniac, de Lars von Trier.

Andorra
Biennal
Balmaseda
París
BOA
Philipe Ageon
Damine Hirst
Jeff Koons
Battistini
Serge Gainsbourg
Número de vots: 162
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic