Era una de les nostres anomalies idiosincràtiques: que no existís una mena de Joc d’Andorra, un remake del Trivial, del Monopoly o del Pictionary per descobrir d’una forma lúdica i en família els nostres modestos 468 quilòmetres quadrats. El que més s’hi assemblava era l’Oca que fa uns anys va patrocinar el Consell General, amb molt bona voluntat però amb una repercussió més que justeta, tot sigui dit. Així que és una notícia estupenda, per no dir sensacional, l’ocurrència de Mediterrània d’incloure el nostre país a l’edició Beta –la prova pilot, per entendre’ns– de la sèrie Pam a Pam, que surt al mercat a partir del 14 de novembre amb quatre versions: Terrassa, Girona, Lleida i Andorra. Si la cosa funciona n’hi haurà més, però de moment ja tenim el nostre joc.

El cert és que no han inventat la roda: Pam a Pam combina el quiz clàssic amb preguntes de cultura general amb la mímica i el dibuix. Una barreja, ja ho dèiem, de Trivial, Pictionary i el Verdad, reto o consecuencia del Yo fui a EGB. No han inventat res, d’acord, però no existia entre nosaltres res de remotament similar, i en endavant ja tindrem una altra forma de demostrar la nostra andorranitat, cosa que segurament hauria fet molt feliç Antoni Morell i que pot ser de gran ajuda als candidats que es preparin per a l’examen de nacionalitat.

Són en total 160 preguntes dividides en tres matèries: Art i cultura, Naura i entorn, i Territori i comerç. I com diu la directora editorial de Mediterrània,  Alba Puig, es tracta d’una proposta transversal, “que el mateix pot servir per passar una tarda en família que una nit amb amics, a veure qui en sap més”. La consigna era que els més petits també hi puguin jugar –d’aquí les proves de dibuix (Casa de la Vall, la Mare de Déu de Meritxell, les falles) i de mímica (representa una via ferrada, una carmanyola, el Tobotronc)– però que a la vegada tingui cert component competitiu per als adults. Així que no havia de ser ni massa difícil ni que una partida s’eternitzés com el Monopoly. La sessió estàndard es pot enfilar a uns molt raonables tres quarts d’hora, i existeix l’opció de jugar amb límit de temps. La dinàmica del joc consisteix a anar avançant pel tauler a cop de dau i mentre s’encerten les respostes. Els errors es castiguen amb la pèrdua del torn i de dues caselles, i guanya el primer que arriba al final i contesta correctament una pregunta de cada bloc temàtic.

Aquí en van algunes, perquè vagin esmolant l’eina. N’hi ha de peixet, per animar el personal –Com es diu la patrona d’Andorra? Quantes parròquies té el nostre país?–, n’hi ha també per a llestos –Quina longitud té el pont tibetà? Quin és el coll lauredià més trepitjat pels ciclistes?–, no diguem si et toca ballar la Marratxa perquè ho endevinin els teus companys d’equip, i n’hi ha finalment per als autèntics professionals de l’andorranitat. A veure qui és el crac que respon les següents sense cometre un sol error: Quins són els ingredients de la coca masegada? Quin GR passa per la Ruta del Ferro? Com es diuen els tres llacs de Tristaina? I la definitiva, la que demostra que vostè no és d’aquest món: Quines varietats de raïm blanc es cultiven al DO Andorra?

No era tan fàcil, oi? Si es pensava que ho sabia tot sobre Andorra, molt probablement s’ho haurà de replantejar i repassar una mica. O jugar al Pam a Pam.