Més, molt més del que esperaven els arqueòlegs de Patrimoni quan deu dies enrere va arrencar el sondeig al jaciment del Roc de l'Àliga. Moltíssim més, vaja, perquè el que ha aparegut sota la capa de bardissa i pedra que gairebé colgava les restes d'una rudimentària torre d'origen i finalitat indeterminada confirma totes i cadascuna de les sospites amb què sustentaven la hipòtesi que allà sota ens espera el castell de Bragafolls, llegendari fet fundacional de la idiosincràsia andosina. Va ser aquí, recordin, on en algun moment cap al 990 de la nostra era un grup d'intrèpids lauredians es va plantar davant del veguer del comte, un tal Sendred, en va expulsar la guarnició del castell de Bragafolls i molt probablement el va arrasar. És el moment alfa de l'andorranitat, perquè frena d'arrel el procés de feudalització en marxa a l'altra banda del Runer. En endavant, nosaltres anirem per un costat, i els nostres veïns de baix, per una altra. I això és el que quedarà gravat a foc tres segles després als Pariatges.
Tornem al començament, i per resumir: es tracta efectivament d'una estructura d'origen medieval, que era el primer requisit que havia de complir per poder-lo identificar amb Bragafolls. I ho podem afirmar amb aquesta rotunditat, diu Abel Fortó, l'arqueòleg de Patrimoni que ha dirigit la intervenció, gràcies a la moneda de probable origen altmedieval que s'hi ha exhumat. És de moment l'únic objecte que s'ha pogut recuperar, en el sondeig que s'ha fet entre la torre i el mur, a banda de dos ossos que encara no s'han pogut datar. Molt probablement n'apareixeran més en l'excavació en extensió que haurà de completar aquesta primera intervenció.
Segon: es tracta d'una estructura clarament defensiva, com delaten les restes del mur i del que molt probablement és el fossar, clarament visible i que protegia junt amb la torre el flanc més exposat i vulnerable d'una fortificació, que per definició és la porta. Per no parlar de la mateixa torre i de la ubicació estratègica del jaciment. I tercer: tots els indicis apunten que l'estructura va col·lapsar en un sol episodi i no de forma progressiva hipòtesi que quadraria amb el setge que va posar abrupte fi al castell. La conclusió no pot ser més optimista.
L'objectiu del sondeig era situar cronològicament el jaciment, que ara ja podem assegurar que correspon a l'època altmedieval, i sobretot per fer-ne una estimació de la potència arqueològica per planificar l'excavació en extensió. Per confirmar que és efectivament Bragafolls ens falten els materials que molt probablement aportarà aquesta futura extensió i que permetran quadrar la cronologia. Perquè el que sabem de forma fefaent és que es va construir en temps del comte Borrell II d'Urgell (948-996). Per tant, si ens apareixen materials anteriors ens hauríem de replantejar la hipòtesi que això és Bragafolls. Ara bé, a partir de les dades documentals de què disposem, que ens situen de forma bastant fiable en aquesta zona, a partir també de la topografia del lloc i vistes les restes que hem pogut recuperar, són prou indicis per afirmar de forma raonable que la probabilitat és ara mateix molt alta. La certesa al 100% difícilment la tindrem, perquè el que mai no trobarem sé una pedreta que digui: "Hoc est Bragafolls castrum'".
En fi: si aquest cap de setmana tenen un moment, no dubtin a enfilar-se fins a Aixirivall: en deu minutets a peu, no hi ha pèrdua, es toparan el bressol de l'andorranitat, si hem de fer cas –i jo de vostès en faria– a Jordi Guillamet, a Domènec Bascompte, a Oliver Vergés i a Quim Valera. El nostre Moment Alfa, perquè en endavant el comte d'Urgell se centrarà en la frontera sud i anirà delegant i cedint poder a la Mitra. Una fita fins ara més llegendària que física, i que coneixíem només per referències documentals: resulta que el batlle Sendred, a qui el Borrell havia posat al capdavant de la guarnició, va pagar els plats bruts de la humiliació de Bragafolls i va acabar a la presó comtal. En va sortir, es veu, gràcies als bons oficis del bisbe i d'aquí que en agraïment li cedís l'alou de Somont. Això va ser el 1005, i la transacció va deixar rastre en el document exhumat per Cebrià Baraut on apareixen els "homes d'Andorra", diu literalment, que van posar setge al castell de Bragafolls. Atenció, perquè el que no diu el document és que l'arrasessin: podria ser, adverteix Fortó, que continués dempeus uns anys més, i per això no serà determinant que apareguin (o no) restes d'un col·lapse per incendi o assalt.
Una altra de les idees preconcebudes que el sondeig sembla haver posat en quarantena és l'aspecte del castell: els historiadors tendien fins ara a imaginar una precària estructura de fusta bastida sobre uns més sòlids fonaments de pedra. L'abundància de material convida a pensar en una construcció predominantment de pedra que s'estenia en una superfície total de 110 metres quadrats i que s'organitzava en la torre, el reglamentari pati d'armes, potser amb la cort per als cavalls i un rudimentari magatzem, i tres panys de muralla –la quarta se la van poder estalviar perquè el costat sud dona a un penya-segat inaccessible– envoltats per un camí i un fossar. Indiscutiblement, una petita fortificació que en els bons temps devia estar protegida per una reduïda host –tres o quatre homes, com a molt, no sabem si amb el pobre Sendred al capdavant. No és un Exin Castillos, és veritat, però és el més semblant a una fortalesa que ha sobreviscut fins a nosaltres.
Doncs totes aquestes incògnites, començant per la Gran Pregunta –és el roc de l'Àliga Bragafolls– són les que resoldrà l'excavació que Patrimoni ens deu.
