Les coses en aquest fascinant món de l’alta, altíssima bibliofília funcionen, diu, més o menys així: un dia reps la trucada d’un dels teus contactes. Potser és a l’altra punta del món. I et fa una oferta: tinc aquesta peça, i costa tants diners. Tu fas la teva contraoferta, i ell et contesta: “I will call you.” Mai no se sap. Potser té una oferta millor i mai més no en tornes a saber res; però potser sí, que et truca, i t’indica que li facis una transferència immediata o que et presentis l’endemà amb els diners a tal lloc... que pot ser a milers de quilòmetres de distància.

Això és exactament el que li va passar a Miquel Huguet, l’ànima de La Biblioteca Impossible, editor d’Andorra Aeterna i col·leccionista contumaç de manuscrits il·luminats, cert dia del 1980, en els inicis de la seva passió llibresca: la cita era a Sidó, el bíblic port del que avui és el Líban, i la recompensa valia el periple: dos kamasutres perses del segle XVI, reglamentàriament il·luminats, que havien escapat de la revolució islàmica de l’Iran per la ruta de les caravanes que travessaven Síria i acabaven al Líban. Les dues peces són avui les estrelles de la seva col·lecció.

Una col·lecció monumental, integrada per centenars de volums —bíblies, missals, salteris, llibres d’hores, cròniques—, però també documents de la Inquisició —les anomenades probanzas de linaje, que certificaven, previ pagament, la puresa d’una família que aspirava a títol nobiliari— i pàgines soltes de llibres tan pintorescos com el Xahnamé, el Llibre dels reis, obra mestra de la literatura persa. Les d’Huguet contenen desinhibides però a la vegada delicades escenes de sexe explícit. Potser no n’hi ha per tant, pensarà el lector: no, si no estiguéssim parlant de la Pèrsia del segle XVI. És a dir, els rebesavis dels actuals aiatol·làs.

Es tracta, en fi, d’una col·lecció eclèctica, que té com a requisit únic que es tracti d’obres il·luminades —“Són més interessants les miniatures, autèntiques filigranes, que no el contingut concret del document”, diu— i on al costat dels kamasutres conviuen per exemple una bíblia copta del segle XII, un pergamí del 1723 amb els vots de pobresa, castedat i obediència d’una monja sevillana —il·luminat, sempre il·luminat— i, atenció, perquè aquí ve el millor de tot, una taula sumèria de fa 4.500 anys. És una cosa rara, misteriosa, quasi tel·lúrica tenir a les mans un dels primers testimonis materials de l’escriptura de la història de la humanitat. I al pis d’Huguet a la capital: com qui diu, al costat de casa. Es tracta, com totes les taules babilòniques, d’un document estrictament comptable, d’argila fossilitzada i amb les seves minúscules incisions. I òbviament, sense il·lustracions. Tan petit com una presa de xocolata. El va adquirir fa una quinzena d’anys per completar la col·lecció des d’una perspectiva històrica.

De la passió al negoci

Tot plegat —bíblies, kamasutres, pergamins, taula— ho ensenya amb entusiasme, perquè compartir la seva dèria és, diu, una de les satisfaccions del col·leccionista de raça. I ell ho és des que als 14 anys li va agafar el cuquet llegint llibres de càtars i templers. De bibliografia en bibliografia va anar a espetegar als documents originals, que consultava a la biblioteca de la Universitat de Barcelona o a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. I a partir d’aquí va ser un no parar. Primer, com a bibliòfil. O com ell prefereix, “friki dels llibres, que no sona tan tibat”. I des de fa uns anys, com a editor d’exquisits facsímils: va debutar amb un dels seus kamasutres —el més explícit— estampat en làmines d’or de 22,5 quirats. Dos anys enrere, ja instal·lat en aquest racó de món nostre, amb Andorra Aeterna, primera aventura editorial de La Biblioteca Impossible que ben aviat tindrà continuïtat amb una versió catalana de l’artefacte que, augura, “serà una bomba bibliogràfica”.

Ja ho veurem, però quan parla de les seves criatures —i quan les ensenya— a Huguet li surten espurnes dels ulls. Com als il·luminats. I se n’ha de ser una mica, d’il·luminat, per convertir una passió tan excèntrica (i cara) en lucratiu negoci. Ell ho ha aconseguit. I quan allarga la mà, té a l’abast una bíblia copta i una taula sumèria. ¿Què més es pot demanar?