L’arqueòleg Gerard Remolins qüestiona que es retirés el substrat de terra del jaciment de Meritxell i s’hi intervingués amb estris metàl·lics.

No passa cada dia, ni cada decenni, que et topis un jaciment inèdit i intacte. Això és el que va passar el 17 d’abril quan el cap de banders, Ferran Teixidó, va descobrir per algun motiu a mig camí entre l’atzar i la intuïció el que promet ser, per la quantitat i la varietat, el segon conjunt de gravats rupestres més important documentat en terra andosina, just després del Roc de les Bruixes. Per això, i passada l’emoció inicial de poder-lo examinar personalment, Gerard Remolins es va quedar dissabte de pedra en comprovar l’actuació en la seva opinió poc acurada i allunyada de la bona praxi arqueològica que algú hi havia practicat.

De fet, ahir ho qualificava sense pèls a la llengua d’“autèntica barbaritat”. Per a l’arqueòleg escaldenc, ho és haver excavat en alguns punts fins a 25 i 30 centímetres per retirar el substrat que cobria el jaciment. “Això és molt. Moltíssim. Ens queixem de la gent que surt a la muntanya amb detectors de metall a veure què pesca, però el mal que fan no és només que espolien restes sinó que destrueixen l’estratigrafia, les capes superiors de terra amb què els arqueòlegs treballem”.

Remolins compara la feina de l’arqueòleg amb la del detectiu que arriba a l’escenari del crim i només disposa de les proves i els indicis que hi pugui recollir per respondre a les preguntes bàsiques: qui és l’autor del crim, quan va tenir lloc i com es va perpetrar. Per això és essencial mantenir-ne la integritat, que no es toqui ni s’alteri: “Amb els jaciments és el mateix: els estrats de terra són la principal font d’informació que tenim. Sovint l’única, com en aquesta ocasió. És raríssim excavar un conjunt inèdit. Els gravats del Roc de les Bruixes són espectaculars, però desgraciadament no disposem d’una informació que en aquest nou jaciment hauríem pogut obtenir si s’hagués actuat amb més cura. Podrem documentar noves figures i situar-lo al mapa, això sí, però hem perdut informació que podria haver-nos ajudat a respondre qui són els autors dels gravats, i en quin moment els van fer”.

Perquè a més, afegeix, es va fer una neteja exhaustiva de l’esperó i es va actuar sobre una superfície considerable, De fet, es distingeix a ull nu la part de la placa d’esquist que estava a la intempèrie, d’un color més rovellat, que la que havia estat protegida sota la terra. 

No és l’única irregularitat que hi ha detectat. Per les marques que han deixat a sobre de les pedres, Remolins sospita que s’hi va actuar amb algun estri de ferro, probablement una pala o una aixada. I ha detectat moviments de terra en esperons pròxims, com si algú hagués intentat trobar altres jaciments de gravats.

Potser sí, però, qui? Els banders van comunicar la descoberta a Patrimoni l’endemà mateix. Teixidó explicava ahir que en van retirar dos arbres caiguts i que sí, hi van practicar –amb les mans– una neteja superficial de terra i pinassa. Dies després hi van pujar dos tècnics del departament per inspeccionar-lo i documentar-lo, en el que no arribava a ser una intervenció pròpiament dita, armats de pinzells i raspalls, explicava també dilluns el director de Patrimoni Xavier Llovera. Cultura decidirà en quinze dies quin és el pas següent, i tot i que el mateix Llovera no hi descarta una excavació augura que molt probablement es tornarà a cobrir per preservar els gravats de la intempèrie (i dels curiosos).

Com explicàvem en l’edició d’ahir, el nou conjunt es troba sobre Meritxell i presenta moltes similituds tipològiques amb el veí Roc de les Bruixes, amb abundància de gravats filiformes i naviformes, retícules, estructures geomètriques i estrelles de cinc puntes habituals en altres jaciments rupestres però que rarament apareixen amb tanta profusió. Remolins els compara amb els del Pui de la Massana, i proposa datar-los a l’edat del Bronze, posem que cap al 1500 abans de la nostra era.