Diari digital d'Andorra Bondia
Les peculiars formacions rocoses d’Oliana i altres municipis de l’Alt Urgell formarien part del nou parc geològic.
Les peculiars formacions rocoses d’Oliana i altres municipis de l’Alt Urgell formarien part del nou parc geològic.

I cap al sud, un nou geoparc


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: A. D.

Com tants altres projectes, aquests llargs mesos de pandèmia li han suposat un fre, però el futur parc geològic del Solsonès i l’Alt Urgell (aixoplugarà quatre municipis del sud de la comarca) prem l’accelerador i podria ser una realitat en divuit mesos com a màxim. Ho explica el geòleg manresà Josep Maria Mata Perelló, que encapçala el projecte. Per què aquest termini? Perquè any i mig és el que falta per a les pròximes eleccions municipals i es tractaria d’evitar que cap canvi polític endarrerís la creació del nou geoparc.

El parc s’estendrà pels municipis alturgellencs de Fígols, Organyà, Oliana, La Sega i Peramola. Del solsonès, aixopluga diversos ajuntaments, entre els quals Sant Llorenç de Morunys i Òdena. L’àrea, una superfície de 400 quilòmetres quadrats aproximadament, està limitada pels altres dos geoparcs ja en marxa (i reconeguts per la Unesco) el de la Catalunya Central (amb les formacions de Montserrat com un dels punts més emblemàtics) i Orígens, que inclou territori pallarès i fins a Coll de Nargó. Que ambdós comptin amb un reconeixement de la Unesco, confia Mata, serà tota una injecció per al nou espai.

Quin és l’interès, científic però també turístic? “En aquest sector ens trobem amb una geologia pirinenca molt abrupta per la part de l’Alt Urgell, molt marcada per les formacions calcàries, cosa que converteix el relleu en més potent, més vistós”, apunta el geòleg. Els relleus de Fígols són d’elevat interès. També la zona de la Valldan, entre Oliana i Cambrils. I les bauxites de Peramola (havia estat punt d’exportació).

Al sector del Solsonès, és una geologia més “suau”, però amb punts d’elevat interès: aquí, en territori de Sant Llorenç de Morunys, es va descriure per primer cop al món una forma geològica denominada discordança progressiva: una àrea que es va plegant al mateix temps que es va sedimentant, explica Mata Perelló. “Un fenòmen descrit aquí per primer cop al món”, insisteix.

Serà un parc geològic i miner. En aquest àmbit, l’interès resideix a les salines de Cambrils, les més conegudes del Pirineu. “Però n’hi ha molt més: n’hi ha bauxites i altres antigues explotacions mineres”.

En el conjunt del territori que abasta la proposta de parc l’interès geològic és “molt elevat i ja fa molts anys que estem fent sortides amb gent que ve de la Península, i de fora, per ensenyar la peculiar geologia d’aquestes terres”. Visitants que arriben amb un propòsit acadèmic, però també persones a qui simplement interessa conèixer el territori des d’un punt de vista turístic. En aquest sentit, considera que té un considerable potencial d’atracció.

El projecte “ha anat a poc a poc, sobretot perquè ens va agafar la pandèmia quan estàvem començant”. Ara es tracta de buscar la fórmula administrativa per a la gestió, “que pot ser una agrupació de municipis”. Un cop afinat aquest punt, han de comptar amb la Diputació de Lledia i la Generalitat. Suposarà algun tipus de protecció per al paisatge? “No, però sí hi té influència, perquè quan la gent coneix bé el seu territori, el defensa”, argumenta Mata.

El potencial de la geologia com atractiu turístic té un important avantatge: a penes requereix inversió. “Alguna senyalització, però ni tan sols soc partidari que n’hi hagi massa cartells, o passarà com al geoparc del Soberbe, que n’hi havia cinc generacions de cartells”.

Per cert, apunta el catedràtic i doctor en geologia, “Andorra té un gran potencial perquè s’hi creï un geoparc”, per la singularitat dels pics més alts a la zona axial dels Pirineus. “Sols cal algú que ho vulgui tirar endavant”.

 

 

sud
geoparc
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic