I de regal, Meisel

La galeria Alta celebra el segon aniversari amb un tòtem de la fotografia de moda, habitual de les portades de ‘Vogue’ i un  dels ‘pares’ de les supermodels. Exposa fins al 3 de febrer una vintena de retrats –Naomi Campbell, Carla Bruni, Christy Turlington i Linda Evangelista–, la majoria mai abans positivats.

Explica Pancho Saula, l’ànima d’aquest petit miracle andosí que és la galeria Alta, que el dia que va penjar a Instagram el retrat de Carla Bruni, la model italofrancesa la va rebotar immediatament. Feia trenta anys, d’aquella foto, però li va tocar prou la fibra com per pujar-la al seu compte. És un exemple del vincle que Meisel (Nova York, 1954) va saber cultivar amb les seves models, sabedores que una sessió amb ell equivalia, diu Saula, a un salconduit a l’elit de la professió.

Perquè Bruni va ser només una del grapat de dones que l’ull clínic de Meisel va ajudar a catapultar a la categoria de supermodels, fenomen aleshores en plena efervescència –som als primers anys 90– que s’havia inventat John Casablancas, el fundador de l’agència Elite, i que Meisel va traslladar al paper.  Christy Turlington, Naomi Campbel, Gisele Bundchen, Claudia Schiffer i, és clar, Linda Evangelista són algunes de les col·legues de Bruni que van desfilar davant de l’objectiu del nostre home d’avui, autor d’altra banda d’un llibre avui llegendari, Sex, amb Madonna en plenitud. Dit així sembla evident, però estem parlant dels inicis d’aquell fenomen, i no és que Meisel s’apuntés al carro de les supermodels, sinó que va ser ell qui les va agafar en un moment molt incipient de les seves carreres i els va donar l’empenteta definitiva. En alguns casos, com el de Nadja Auermann o Stella Tennant, els va donar la primera oportunitat i els va obrir les portes del cel de la moda.

Estem parlant del fotògraf que va ser als 90 el portadista habitual de l’edició nord-americana de Vogue –eren  els anys daurats d’Anna Wintour– i que durant gairebé tres decennis, del 1988 al 2018, va firmar quasi totes les del Vogue italià. Un clàssic contemporani, que Saula posa com a successor de Richard Avedon i Irving Penn, els profetes de la fotografia de moda de la generació anterior, i que només resisteix la comparació amb coetanis com Mario Testini. 

Si en parlem aquí i avui, en fi, és perquè la galeria Alta celebra el segon aniversari amb Iconic, selecció de retrats, que resumeixen una trajectòria sense parangó i per on desfilen les criatures de Meisel, les que acabem de dir i altres com Amber Valletta, Natalia Vodianova, Bridget Hall, Carolyn Murphy, Gisele, i així fins a la vintena. Saula té especial tirada per Evangelista, la musa confessa de Meisel, transmutada en rèplica de Sophia Loren. Un s’ha de decantar per Kristen McNemany, gloriosament arrepapada en un sofà Lluís XV. Però el que admira Saula, més enllà del retratisme, és el visionari, un home que va saber tocar amb el llenguatge de la fotografia de moda qüestions com el racisme, el conservacionisme i la salut mental quan no formaven ni remotament part de l’agenda pública. 

Per tot això és un altre miracle que fins al 3 de febrer tinguem la raríssima oportunitat de contemplar aquesta vintena de retrats mai fins ara positivats –per això li feia tanta gràcia a Carla Bruni. Per això i perquè és la primera exposició en una sala comercial que Meisel autoritza des de fa tres decennis. Tenir-lo  a Anyós és un privilegi. Com diu Saula, aquesta exposició hauria d’estar a la galeria Gagosian de la 5a avinguda. No se’l deixin perdre.