Que als joves (i no tan joves) els pot espantar una cosa que sona tan remotament llunyana com un text d’Eurípides que es tituli Troianes? Doncs han vençut la por i s’hi han tirat de cap, perquè aquest és precisament el text que han triat Juanma Casero i Irina Robles per ser interpretat per les set joves de la segona promoció de la Jove Companyia Nacional, la Jocand, que dissabte estrenaran a l’escenari massanenc de les Fontetes acompanyades per una ja no debutant Núria Montes. “Era arriscat, sí, sí, sí”, assumeix Casero, corresponsable de la tria; “però penso que una manera d’atrapar els joves per al teatre és mostrar-los precisament que els textos de tots els temps, siguin textos clàssics o contemporanis, o tan antics, poden ser potents”. I poden posar sobre la taula qüestions absolutament vigents. Com la de les dones en situació de guerra; d’aquí el subtítol: Dones a les portes de la ciutat en flames. De moment, l’arriscada aposta els està sortint bé: les joveníssimes actrius “la van acceptar de seguida, i no ens van fer cara de ‘mare de déu, de què parleu!’ ni molt menys”. Una altra cosa, admet el codirector, és que hagin necessitat un diguéssim curset introductori: a la Grècia clàssica, amb una ràpida ullada a la seva història i els seus autors dramàtics. 

Dissabte serà l’estrena i estan programades noves funcions per a l’endemà i dissabte de la setmana vinent. També hi ha bones expectatives pel que fa a la rebuda d’un públic que es podria témer reticent, “però hem fet proves convidant als assaigs alguns amics i el retorn és bo”. I això que, confessa Casero, “és cert que estem poc habituats als textos clàssics, igual que amb les pel·lis en blanc i negre. Ens fa una mica de mandra, a mi mateix em passa”. 

Però fora mandra. Aquí el que tocava era arriscar, posar el llistó ben alt. “Penseu que aquestes noies són ja la segona promoció de la Jocand i que l’anterior va acabar amb un nivell boníssim, així que ara tocava créixer, saltar amunt”. Que s’enfilin però sense que sentin vertigen: “La Irina i jo les agafem de la mà, ja els diem que som conscients que estan fent una cosa molt difícil, però estan plenament convençudes que és un desafiament que volen assumir”. Tampoc, matisa, “és que ens haguem tornat bojos; és un repte difícil però perfectament assumible”. 

Per ajudar a deglutir el text, Casero ha intercalat aportacions d’autors més propers, dramaturgs que també havien incorporat una mirada més contemporània sobre les paraules d’Eurípides i altres grecs. Fins i tot recorre a cites del periodisme actual. Per manca de conflictes bèl·lics no serà. Renovar així la dramatúrgia “ens ajuda a situar aquesta reflexió sobre la situació de la dona en temps de guerra al llarg de la història, però també endolceix una mica” el text. 

I els assaigs com van? “Estem en aquella fase de direcció en què un dia ens agrada molt i un altre, no; en un dubte existencial”, bromeja Casero. Però pel que fa a les joves -algunes amb escassíssima vinculació al teatre fins ara-, es mostren encantades: “Ho enfronten amb valentia i animo tothom a venir a veure com lluiten sobre l’escenari, com reciten monòlegs, com dansen amb música en directe”. És un “espectacle d’emoció i força”.