Potser originalment els canillencs processionaven amb els tres estendards de Sant Serni pel Roser, i no per Corpus ni per Sant Roc, però serà aprofitant aquesta festivitat, dissabte vinent, que enguany celebraran la recuperació del segon dels pendons que, després d’anys i panys oblidats acumulant pols i dolències al campanar, s’estan restaurant. A la dreta de l’altar de Sant Serni ja penja el més gran dels tres, un penó de color carmesí, que fa 4,3 metres d’alçada per 2,6 d’ample. Des d’ahir li fa companyia el segon per tamany, el de color cru en aquest cas, i de dimensions lleugerament més modestes. El tercer, també carmesí i el més petit dels tres -el devien portar els infants-, se’ls afegirà previsiblement la primavera vinent, un cop acabada la restauració. Sense data precisa, però Robert Lizarte, l’actual director de Cultura canillenc, no veu desgavellat pensar que també lluirà in situ per Sant Roc.  És el menys malmès: el tamany més reduït el va afavorir, perquè va romandre enrotllat i, per tant, protegit.   A banda, considera Lizarte, possiblement va ser confeccionat en dates més recents, ja al segle XIX, mentre que els altres els data a la centúria precedent.

Es van deixar d’utilitzar, recordem-ho, en el moment en què Fhasa portava la llum al poble: els estendars no passaven per sota del cablejat elèctric. 

Ahir mateix, el pendó era penjat a Sant Serni, sota la vigilància de tècnics de Patrimoni i el mateix Lizarte, acompanyats per la restauradora que ha posat tanta cura en tornar-li la brillantor, la catalana Montserrat Xirau, una de les especialistes més reconegudes en el seu àmbit. Dissabte, la peça protagonitzarà la festivitat de Sant Roc: qui estigui interessat podrà conèixer el procés de recuperació i un xic sobre la seva història, en una exposició didàctica que seguirà a la missa de migdia. 

Els dos estendards ja restaurats romandran exposats al públic fins després de les festes de Nadal. Després, el seu delicat estat aconsella -millor dit, obliga- a conservar-los a recer de qualsevol element que els pugui afectar, en condicions d’humitat i temperatura acurades i sense que la pols i la llum els afectin. Aniran, per tant, al magatzem del Comú de Canillo. Si més no, de moment, perquè en aquella instal·lació també s’hi han de fer obres, així que se’ls haurà de buscar un altre lloc adient a la seva fragil·litat. Però que no s’espanti ningú, perquè tornaran a la llum pública en ocasions assenyalades.