Daniel Areny
Ha tingut una vida plena, molts amics, i molt bons. I va ser extremadament generós com a mestre i com a artista. No tenia mai un no per ensenyar-nos el seu art. Culturalment ho ha sigut quasi tot, va saber donar forma a la nostra manera de ser, i va estimar moltíssim el poble on va triar viure. Penso humilment que aquesta estima li ha estat corresposta.
Casi arajol
He sentit moltíssim la pèrdua, tants anys de col·laboració ens havien convertit en germans.
Eva Arasa
El taller del Sergi era un lloc on el temps semblava aturar-se i cada conversa podia allargar-se hores, en un intercanvi necessàriament asimètric –ell era el mestre– i sense presses. Anar-lo a veure implicava acceptar aquest altre ritme, més lent i més atent. El Sergi no només va ajudar a preservar la memòria d’una Andorra que s’esvaeix a marxes forçades –pirinenca, atàvica–, sinó també una manera de mirar-la amb una barreja exquisida de lucidesa, estima i ironia. Que allà on siguis puguis continuar rient-te de tots nosaltres. Et trobarem a faltar, a tu i a les teves rondalles.
Alexandra Grebennikova
Sergi, t’estimaré sempre. Amic que m’has fet d’avi, de tiet, de mestre, i de vegades fins i tot de pare, tot i que amb prou feines trobaríem a l’Univers de bon Déu a dues persones tan distintes com tu i l’altre Sergi, amb qui potser us creuareu pels senders del Paradís: el meu pare rus... Sé que em sents, que allà a l’altra banda del riu que creuen les bones ànimes parlaràs amb altres sants i grans i meravellosos homes, que entre tots hi trobaràs el Vives i fareu festa recordant les nostres tertúlies d’Aixovall.
Txema Díaz-Torrent
Ha arribat el moment de començar a relatar, a aquells que no han gaudit del regal de conèixer-lo, qui va ser Sergi Mas Balaguer. Glossar la rellevància del Sergi a les arts i les lletres d’Andorra ja seria, per si sola, una tasca inabastable. Em queda mirar d’explicar el que va suposar per a mi la seva amistat i el seu mestratge. I no trobo les paraules que li facin justícia.
Manel Gibert
Quina sort, haver gaudit de la seva amistat generosa, del seu art tan excels, de la seva personalitat extraordinària! Sergi Mas és el mestre, un geni humil, el referent màxim de la cultura andorrana. Ara plorem amargament, però l’alegria pel seu llegat humà i artístic perdurarà. El dolor immens es convertirà aviat en una tristesa estranyament feliç que ens acompanyarà sempre i ens animarà a continuar difonent el seu llegat.
Abert Villaró
El Sergi era un homenot, en el sentit planià: un dels personatges que defineix un país i un temps. Un artista i artesà total, amb el millor de les dues condicions: el talent i la humilitat.
David Gálvez
No sé quan vaig conèixer el Sergi en persona. Posem que faci uns quinze anys. Jo treballava al centre de Formació d’Aixovall i una companya va comentar a la sala de professors que el Sergi buscava algú que li fes els versets d’una auca de Meritxell que volia fer. Així va començar tot. La nostra ha sigut una amistat nascuda del respecte intel·lectual i humà. Després ha passat de tot: vam instituir les visites al seu taller; vam muntar el dossier amb els companys de la revista Portella que li vam dedicar el 2011; un cop, en ple desembre el vaig convidar a un dels famosos esmorzars que muntàvem a casa meva, a Juverri, amb la gent del col·lectiu Portella i que sempre més em va recordar (“Quina pensada, aquella sardinada en ple hivern i amb tot nevat a fora!”, deia, rient); vaig tenir alguna cosa a veure amb el fotollibre Sergi Mas. Comiat diferit que va fer la meva filla gran, la Laura Gálvez-Rhein... I durant aquests anys, clar, van seguir les visites i les xerrades. I així fins ara fa poc, aquests últims mesos, que vam estar treballant en el llibre Tafetans de justícia que tot just presentàvem a Sant Julià ara fa una setmana. Em consta que estava molt content de com va quedar, i això em fa feliç. L’amistat amb el Sergi m’ha proporcionat satisfaccions constants.
Jordi Pasques
El Sergi florirà amb les grandalles, revindrà amb les fonts, serà gustós com cireres i raïm de parra. Traurà el cap –guió de tantes coses– com els crestons i farà sonar –com veu de la muntanya– les barrombes i les esquelles a l'estiuada. A la tardor, amb ell torrarem castanyes i seurem a l'hivern nevat a la vora del foc, escoltant-lo sempre. Ens queda el Sergi íntim de cadascú i hem de saber guardar el Sergi col·lectiu, a qui se li deu un espai, una pleta de cultura, una exposició permanent amb obra seva i la col·lecció etnogràfica que amb tanta passió i estima va aplegar.
Mònica Bonell
Vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb el Sergi en diverses ocasions al llarg dels anys. Les seves talles de la Mare de Déu de Meritxell formen part de l’imaginari col·lectiu, i són especialment significatives per a algú de Canillo com jo. El fet que una d’aquestes talles presideixi el menjador d’AINA, un espai ple de vida i d’infants, ens deixa un record preciós d’un artista generós i arrelat al país. Amb ell desapareix una figura excepcional, però ens queda una obra que continuarà acompanyant-nos i, de ben segur, inspirant noves generacions d’artistes i creadors. Des de les institucions, tenim el deure de preservar el seu llegat i fer-ne memòria.
Cerni Cairat
Estimat Sergi, jo era molt petit quan et vaig conèixer, a la teva casa-taller d’Aixovall. El que més em fascinava era veure’t donar vida a la fusta, armat d’una gúbia i una maceta.
A Sant Julià hi vas acabar fent la teva vida i obra. Tu, que et vas enamorar de les muntanyes d’Andorra i de la seva gent, ens has ensenyat a estimar casa nostra tant o més que qualsevol indígena andosí. A través del teu treball, has reivindicat uns valors imprescriptibles del costumisme de muntanya, d’una vida senzilla i del ruralisme de les nostres valls. Has creat obra i llegenda, plena de llocs i personatges fantàstics que ja formen part del nostre patrimoni cultural, material i immaterial.
La teva partida deixa un buit profund i alhora un sentiment càlid d’estima i agraïment. En nom de Laurèdia, gràcies per obsequiar-nos amb la teva saviesa, el teu sentit de l’humor i una infinitat d’obres escultòriques, pictòriques i literàries irrepetibles, només a l’altura dels grans mestres. El teu llegat perdurarà, amic meu.
