I si no eren taules, sinó portes?

Gerard Remolins posa els arguments estadístics a una hipòtesi revolucionària que reinterpreta les estructures ciclòpies que van florir a l’illa de Menorca entre el segle VI i II abans de la nostra era. Són, segons proposa un equip d’arqueòlegs menorquins, l’accés simbòlic a un espai sagrat. 

I si les taules, les estructures ciclòpies que van florir entre els segles VI i II abans de la nostra era a l’illa de Menorca, i només a Menorca, no fossin en realitat taules sinó portes monumentals que representaven l’accés simbòlic a l’espai sagrat que se suposa que eren aquests recintes? Pelet rebuscat potser? Doncs aquesta és la revolucionària, per no dir pintoresca hipòtesi que planteja un grup d’arqueòlegs menorquins i que es publica en l’últim número de Complutum, la revista del departament de Prehistòria de la Complutense de Madrid.

Si en parlem avui i aquí és perquè en la plasmació científica d’aquesta imaginativa hipòtesi hi ha participat Gerard Remolins, que el mateix reconstrueix el dolmen de Bescaran que exhuma a Soldeu el cos d’un aviador ianqui de la II Guerra Mundial o batalla amb el ministeri per la conservació del Roc de les Bruixes. Resulta que des del 2017 ha participat en l’excavació de dos d’aquests recintes de taula, Sa Cúdia Cremada i Torralba d’en Salort, així que quan els col·legues menorquins li van demanar un cop de mà no ho va dubtar.

Admet que la hipòtesi el va sobtar i que es va apuntar a l’aventura si no des de l’escepticisme, sí des de la neutralitat. Es tractava, per resumir, de donar suport estadístic, i per tant científic, a la intuïció que les taules, que poden a arribar a fer cinc metres d’altura, són la plasmació en negatiu i en proporcions XXL de les portes d’accés a les cases de planta circular típiques dels poblats menorquins de l’època. La pedra superior, segons aquesta hipòtesi, seria la llinda, mentre que la porta que li fa de suport representaria el vano de la porta.

Arriscat? Potser sí. Però no més que alguna de les hipòtesis més esteses, que sosté que les taules són representacions molt esquemàtiques d’un bou, entroncant així amb un culte estès per tot el Mediterrani, per no parlar de les llegendes ancestrals que vinculen aquestes estructures amb una raça de gegants avui desapareguda. Perquè la realitat, insisteix Remolins, és que se sospita que les taules eren l’element central d’un espai sagrat, perquè s’hi han exhumat exvots, amulets i imatges de divinitats, i només n’hi havia una a cada poblat, però se’n desconeix encara avui la funcionalitat exacta.

Remolins va posar fil a l’agulla i a patir de les escasses restes que han sobreviscut fins avui (deu portes de veritat i nou taules ciclòpies) va analitzar i sistematitzar les alçades i les amplades de les unes i de les altres, i va arribar a la conclusió que les proporcions eren molt similars. Vaja, que a efectes constructius “les taules no són més que portes bastides a gran escala, i amb la inversió de l’element principal, el vano d’accés”. Vol això dir que les taules eren efectivament la representació simbòlica d’una porta? “El que vol dir és que ambdós elements utilitzaven paràmetres arquitectònics similars i comparables”, conclou amb precaució un Remolins no del tot convençut, que d’una banda recorda que en altres cultures com l’etrusca i l’egípcia s’han documentat falses portes monumentals, però que també adverteix que la hipòtesi falla en un element clau: “vam analitzar també l’orientació de taules i portes amb l’esperança que fos la mateixa i va resultar que no ho era”.

Qui ho sap? Però admetran, si miren les fotografies d’aquí dalt, que potser no és una ocurrència tan agosarada.