Cal anar molt empanat per la vida –i a fe nostra que n'hi ha que caminen així– o amb el nas massa enganxat a la pantalla del mòbil, per trigar a sorprendre's per il·lustracions com la que fa poques setmanes va aparèixer a sota del pont de l'N-260 en direcció a Poble Sec. Una criatura naïf i simpàtica muntada en una motocicleta ocupa un dels murs de formigó. Oculta a la vista aquella profusió d'adminicles masculins que més que provocar o molestar ja avorreixen per manca d'imaginació. I probablement d'autoseguretat. En fi, que tenim un Banksy pul·lulant per la Seu? "Què va, què va, què més voldria jo, i a banda, no té cap sentit perquè tothom bé que em coneix", riu Oriol Garreta, que signa com B:K i que és l'autor d'aquest i altres murals que surten al pas en diferents indrets de la ciutat. O de la comarca. 

El cas és que el mural a les portes de Poble Sec, en aquell indret tan per se descoratjador, és iniciativa que correspon al pur caprici –i ganes d'alegrar la vista al vianant– del mateix artista. "Mira, la veritat és que ara passo per allà pràcticament cada dia i em va venir de gust fer-lo". Els veïns? En general, encantats. Molts l'han felicitat, es congratul·la. Potser no tots, perquè algú,  sembla ser, hauria cridat a la policia local en veure el jove perpetrant tan gran dany a la lletja paret. "Sí, sí, però res. Van venir, em van identificar. No crec que m'arribin a multar, perquè no tindria sentit: el mateix Ajuntament algun cop m'ha contractat per fer algun mural". Contrasentit a banda, bona part de la població més aviat pensarà que caldria aplaudir-lo. 
Tot i ser aquesta l'última creació espontània de Garreta, la seva voluntat de posar un punt de màgia en altres llocs marcats per la desolació l'ha portat a pintar sobre les parets mig derruïdes dels antics magatzems militars del Pla de les Forques. O sota el pont de Castellciutat. També seu –tot i que en aquest cas en pla oficial, diguem-ne, és l'homenatge mural al Truki-. També surt de les fronteres de la capital alturgellenca i de la comarca mateixa: a Béixec de Cerdanya, el seu poble, ha deixat empremta. També per Andorra, per cert: als voltants de l'església de Santa Coloma i l'Espai Columba el ministeri de Cultura havia convocat l'estiu passat diferents artistes de carrer, per donar-hi aquell necessari punt de vida al ciment. 

Ara, durant l'estiu, a banda de  realitzar alguna altra intervenció al Principat que sembla ja compromesa, té previst participar en festivals d'art de carrer que se celebren en diverses ciutats europees. "Al cap i a la fi, visc d'això", adverteix. I sí, és un terreny que de moment –tot i la competència– dona de si: li arriben encàrrecs tant d'institucions oficials com de particulars que volen embellir així les seves propietats. És una idea que qualla, que "funciona bé, amb el boca-orella", apunta. 

Sobre iniciatives com la que presentava recentment Peramola, on l'Ajuntament va signar un conveni amb l'Escola Massana per il·lustrar façanes del poble, Garreta ho troba interessant. Hi ha terreny per a tothom. Ara bé, i si es fes forat al talent local?