Hi ha moltes formes de quedar-te de pedra. Una d’elles és que et col·loquin en una llista de personalitats del món de l’escena on figures al costat de monstres com el dramaturg i director valencià José Sanchis Sinisterra, un dels tòtems del teatre espanyol. Això és el que li va passar a Irina Robles quan li van comunicar que formava part del palmarès de la primera edició del Reconeixement a la gestió escènica iberoamericana Guilermo Heras, instituït per Iberescena amb motiu de l’Any Iberoamericà de les Arts escèniques per “visibilitzar trajectòries exemplars que reforcen la creació i la cooperació escènica a Iberoamèrica”. És a dir, un gestor teatral de cadascun dels 22 països membres d’Iberescena i de l’Espacio Cultural Iberoamericano. Nosaltres ho som des del 2007, encara que no s’hagi notat gaire, i al costat de Sinisterra i Robles hi figuren Alicia Kaguna (Mèxic), Alberto Liigaluppi (Argentina), Marcelo Bone (Brasil), Maria Moutiho (Portugal) i Carmen Romero (Xile). Robles es reconeixia ahir “afalagada” i “petitona”, deia, per compartir palmarès “amb gent que admiro, com Sabchis Sinisterra, un nom de referència de qui he interpretat i dirigit unes quantes obres”. A més, va fer extensiu el reconeixement a tots els que “estem picant pedra des de fa anys per crear estructures sòlides: la meva aposta va ser des dels inicis treballar des d’aquí i per aquí, amb convicció i amb l’ajuda de tots els que he cregut en aquesta via”. Llicendiada en la modalitat de text i postgraduada en teatre i educació a l’Institut del Teatre de Barcelona, compagina la professió d’actriu –forma part de l’elenc de Els de Sau, sense anar més lluny– amb el seu projecte personal, l’escola L’Animal Teatre (2013). Entre el 2013 i el 2015 va dirigir l’Escena Nacional, i el 2020 va posar en marxa junt amb Juanma Casero la Jove Companyia Nacional, que va dirigir fins a l’any passat. Com a actriu ha treballat a les ordres de Carme Portaceli, Cesc Gay, Ester Nadal i Joan Anton Rechi, i ha dirigit el Pessebre Vivent i Els Pastorets.
