Idees: quinze anys venent llibres

La llibreria escaldenca celebra el 8 de març l’efemèride amb el segon trofeu al llibre més venut del lustre (se la juguen Rubio, Lacueva i el tàndem Colominas & Cucurulla) i descomptes del 10% durant tot el dia. L’ànima del local, Pamela Méndez, repassa les vicissituds d’aquest singular negoci.

Recorda perfectament el primer llibre que va despatxar: Si menges una llimona sense fer ganyotes, el volum de relats de Sergi Pàmies: “Va ser a una senyora, devia tenir uns 60 anys, que mentre vam tenir oberta la llibreria de Príncep Benlloch va ser una clienta assídua”. Ho recorda Pamela Méndez, l’ànima d’aquesta aventura entre romàntica i estrafolària que és obrir i tirar endavant una llibreria. Han passat quinze anys, una crisi econòmica i una pandèmia universal, i Llibre Idees continua al peu del canó. La singladura va començar efectivament a Príncep Benlloch. Era el març del 2008, el juny de l’any següent va obrir la botiga d’Illa Carlemany, l’única supervivent, i el 2012, un local de vida efímera a Meritxell. Enginyera informàtica de formació, Méndez sempre havia tingut el somni d’obrir una llibreria, “potser quan em jubilés”, però va avançar considerablement els plans quan va comprovar amb certa estupefacció que a diferència del que passava al seu Xile natal, on les llibreries ocupen espais privilegiats a les principals vies comercials, “aquí eren locals apartats, quasi clandestins”. Eren els anys, recordin, de La Puça i la Casa del Llibre. 

L’aposta li va sortir bé, tot i que va haver de tancar la botiga de Meritxell quan la peatonalització de Carlemany la va convertir en una via comercialment moribunda. El local d’Andorra havia de ser la llavor d’una cadena de llibreries per tot Espanya, projecte ambiciós que es va quedar a mitges (avui Idees gestiona quatre llibreries més, totes quatre a València) i que Méndez rumia rellançar aquest curs, potser a Madrid, potser a Saragossa, veurem.
No tot han sigut flors i violes. De fet, la seva idea inicial, duta d’un ingenu romanticisme llibresc, era concentrar-se en la seva passió, que són els clàssics. “La realitat em va donar la primera lliçó i quasi m’arruïno. Vaig escoltar els clients, què m’encomanaven, i vaig començar a avançar-me i oferir el que sabia que els podia interessar. Ara combino les dues coses: tinc els llibres que es venen sols i, a un lloc ben destacat, els llibres que has de llegir abans de morir-te, així l’he batejat al lloc, amb els clàssics que m’agraden i que unes quantes editorials, Alba, Alma i la nostra Trotalibros, han tingut la feliç idea de reeditar, per no parlar de segells de qualitat com Alianza, Tusquets, Alfaguara, Acantilado...” Perquè se’n facin una idea: des de El Gatopardo fins a El mundo de ayer, passant pel pac de El quartet d’Alexandria (l’estupenda edició d’Edhasa), El buen soldado i un Pynchon major, La subasta del lote 49.

En aquests quinze anys només una vegada li ha vist les orelles al llop. Ni a la crisi del 2009, que els va enxampar immediatament després d’obrir, ni amb la irrupció del llibre electrònic, que va tenir el seu pic el 2013 i que avui només utilitzen el 5% dels lectors. De fet, sosté, “mai hi vaig veure una amenaça perquè l’experiència física de llegir un llibre en paper no es pot comparar a l’iPad o el Kindle. No té res a veure amb la música, que és exactament igual si l’escoltes amb un CD o amb un MP3.” El temps li ha donat la raó. El llop va ser la Covid, “aquell primer mes i mig que vam haver de tancar i que no sabíem quant s’allargaria. Al final vam poder obrir per Sant Jordi, i entre això, la suspensió del lloguer i les ajudes del Govern el cop no va ser tan brutal com hauria pogut ser. Després la recuperació va ser igualment espectacular, de fet la pandèmia diria que va generar nous lectors, però el 2020 va ser l’únic any que no vam créixer”.

Quinze anys, doncs. Dit així potser no sembli gaire. Però per a una llibreria, i més entre nosaltres, és quasi una eternitat. De fet, avui tan sols La Llibreria, a la capital i valgui la redundància, pot exhibir una longevitat major, així que toca celebrar-ho i Méndez així ho creu. Igual que fa un lustre, aprofitarà l’efemèride per distingir amb el premi Idees (un trofeu dissenyat per Jordi Casamajor i una bossa de 500 euros) l’autor local més venut des del 2018. Això serà el 8 de març, i el client també tindrà premi: 10% de descompte durant tot el dia. 

ELS MÉS VENUTS D’IDEES
Entre els quatre finalistes, atenció, dos títols previsibles: Morts, qui us ha mort?, la crònica novel·lada del cas Areny, el nostre últim condemnat a mort, a càrrec d’Iñaki Rubio, i 100 coses que has de saber sobre Andorra, el vademècum andosí amb què Arnau Colominas i Maria Cucurull van donar l’any passat la campanada. Potser no era tan previsible que s’enfilés fins tan amunt Olor de difunt, la tercera entrega de la sèrie del comissari Cerni Llop, però com diu Méndez, “l’autora, Ludmilla Lacueva, té un públic fidelíssim, i el premi València Negra la va catapultar”. I el quart títol en concòrdia és la Nova aproximació a la història d’Andorra, el long-seller de Jordi Guillamet que el 2018 ja es va endur el guardó i que cinc anys després continua donant guerra. Sorpresa? No ben bé, diu: “Com a llibretera, trobo a faltar, perquè me’l demanen molt, un compendi sobre la idiosincràsia andorrana, tant des del punt de vista històric com geogràfic, artístic i patrimonial, i volums com 100 coses i Nova aproximació venen a cobrir aquest nínxol”.

Però, quin lloc ocupen aquests títols en el rànquing dels més venuts en els quinze anys d’Idees, siguin o no andorrans, i independentment de la llengua? La resposta aquí ja no és tan evident: tan sols dos dels quatre finalistes –apostem per Rubio i les 100 coses..., Méndez no vol desvelar el premi abans del 8 de març– ensenyen la poteta entre el Top 20; els altres dos els hem d’anar a buscar entre el Top 100... Doncs ja que hi som: quins són els més venut de sempre? De nou aquí, la sorpresa. No hi busquin alta literatura ni noms amb pedigrí, amb l’alta excepció del primer de tots, un megaclàssic com El Principito (i en castellà, de seguida en parlem). Li segueix Padre rico, padre pobre, el manual d’economia domèstica de Robert Kiyosaki i Sharon Lechter, i, signe dels temps, El poder del ahora: una nueva guía para la iluminación espiritual, el supervendes d’autoajuda d’Eckhart Tolle. El Top 5 el completen una novel·la juvenil, Wonder, la lección de August, basada en el personatge creat per J. R. Palacio, i atenció una altra vegada, 50 sombras de Grey, d’E. L. James, “un fenomen de vendes com no s’ha tornat a repetir”. El consol, assegura Méndez, és el lloc ben digne i ben alt que ocupa la literatura local, “un nínxol amb lectors molt lleials que compren tot el que surt”.

Potser hi han caigut, però tots els llibres citats fins ara són en castellà. I no és casualitat, perquè aquesta llengua es cruspeix el 80% del total de les vendes. Tan sols el 20% restant, un de cada cinc llibres, es ven en català: “I és igual que tinguis les dues versions, perquè el lector acaba triant de forma molt majoritària la traducció al castellà”. Amb dues excepcions: el llibre escolar, que òbviament acostuma a ser en català; i la campanya de Sant Jordi, quan el lector es posa el barret local i tria preferentment literatura de proximitat: “Però a mesura que es van fent grans es van decantant cap al castellà, i de fet la novel·la juvenil ja és majoritàriament en aquesta llengua”. I consti que parlem d’un dels puntals comercials d’Idees, aquesta literatura concebuda per a lectors, sobretot lectores d’entre 15 i 20 anys i que, diu, “s’ha convertit aquests últims anys en un fenomen totalment inesperat i, en la meva opinió, molt positiu, perquè és la via a través de la qual aquestes generacions accedeixen a la literatura. D’aquí a dos anys veurem que no en queda res, d’autors com Joana Marcus i Mercedes Ron, però el cuquet ja el tenen”.

I arribem aquí a l’altra clau sociològica del negoci llibreter: quasi el 80% dels clients són dones. Quatre de cada cinc. Elles són consumidores sobretot de ficció, mentre que ells tendeixen (previsiblement) a l’assaig (economia, història, i lideratge). Idea per a un taller d’Acció Feminista.

Una segona vida per al llibre vell
De mica en mica s’omple la pica, de Jaume Fuster i en l’edició clàssica del Cangur que va ser lectura escolar als anys 80; La mala hora, de García Márquez, de nou en aquella edició barata de Salvat que va fer entrar el Nobel mexicà a tantes biblioteques domèstiques; El fin de la eternidad, d’Asimov (Orbis), i atenció, una primera edició de Morts, qui us ha mort? Són alguns dels llibres que esperen torn al punt d’intercanvi que Idees va obrir al gener i que, diu Méndez, està funcionant estupendament. Ja en coneixen el funcionament: vostès en deixen un i se n’enduen un altre. Tots tenim llibres que saben fefaentment que no llegirem mai, i és segur que en algun lloc hi ha un lector disposat a donar-li una segona oportunitat. Només cal esperar que l’un i l’altre coincideixin a la caseta dels llibres d’Idees.