“Als lectors te’ls guanyes un a un”. És com ho veu Iñaki Rubio, que actua en conseqüència i aquestes setmanes està immers en un ritme quasi frenètic de presentació de Pau de Gósol, el llibre on repassa l’estada pirinenca de Pablo Ruiz Picasso i com va influir en la seva trajectòria artística. 
Rubio, que sembla repetir (i fins i tot superar) la repercussió aconseguida amb Mort, qui t’ha mort, va iniciar aquest periple de presentacions a la Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà. “Hi va haver molta gent, n’estic molt content, és a casa i sempre coneixes molta gent, i als que encara no coneixes, sempre n’acabes trobant el lligam”. Al Moll de la Fusta barceloní, en la Setmana del llibre en català, hi recalava dissabte. També satisfet: “Va venir molta gent, tenia cua de gent esperant que signés, que sempre està molt bé”. Les dues cites són l’avantsala de tot el que li espera, a banda de la cita programada a Gósol amb la premsa fa pocs dies, el proper dia 23 farà una presentació per als gosolans. Abans, dimecres vinent estarà a La Trenca, a Andorra la Vella, i després, el 28, a la Seu, en una trobada amb lectors organitzada des de la llibreria El Refugi (que previsiblement buscarà una altra ubicació, en previsió que assisteixi més gent de la que hi cap al seu local). Sense dates tancades encara, l’esperen a Berga, a Lleida, a Mallorca, en una televisió tortosina. De moment.
També ha tingut i tindrà presència en nombrosos mitjans de comunicació.  “Ja entenc que la premsa d’Andorra em feu cas; o la catalana, perquè els toca de prop, però que em truquin del programa de Carlos Herrera a la COPE o que em dediquin una pàgina sencera a l’ABC, ja em resulta més difícil de creure”. Ara que “encantat de la vida”, per descomptat. Tot i la feinada que li suposa mantenir aquesta presència quasi ubiqua. “Però per aconseguir-ho també m’ho he de treballar molt, que consti”, puntualitza. Això sí, “ho gaudeixo, tot i que sigui un pèl cansat, però també sé que és part de la feina de l’escriptor, estar present per als lectors i respondre ni que sigui a tuits, a Instagram, on sigui, que els llibres es venen un a un”. 
Amb tot, algun secret deu d’amagar per aconseguir aquesta repercussió, més enllà del personatge protagonista. “Llibres de ficció sobre Picasso, n’hi ha molts”, reflexiona, com també “n’hi ha molts llibres d’art, il·lustrats, cars, potser llibres d’especialista”. Una altra cosa és la seva proposta, que atansa el personatge, en un moment concret, des de la no-ficció, al públic general. 

La reconstrucció d’uns mesos definitius per a la trajectòria artística de Pablo Picasso
L’escriptor Iñaki Rubio ha reconstruït en una novel·la l’estada transformadora de Pablo Picasso a Gósol (Berguedà) el 1906, un poble aïllat i inhòspit en aquella època. Van ser només uns mesos, però li van permetre trobar la inspiració que li faltava enmig de l’ambient de muntanya i d’una localitat plena de dones –els homes estaven lluny de casa o de pas fent feines itinerants com pastors i traginers–. Aquell ambient rural era completament diferent als ambients urbans de París i Barcelona que l’artista freqüentava i un vertader punt d’inflexió en un moment de bloqueig artístic per al qual va decidir allunyar-se de la ciutat francesa. Rubio ho recull a Pau de Gósol. Picasso al Pirineu amb el segell de Comanegra. 
L’estada de Picasso a Gósol en la seva joventut, però, era fins ara un període molt desconegut. Amb 24 anys, Picasso treballava i malvivia amb la seva primera parella estable, Fernande Olivier. Malgrat alguns èxits, encara no era conegut més enllà dels cercles especialitzats de París i Barcelona. El 1906, un bloqueig va frenar en sec la seva producció amb l’encàrrec del retrat d’una amiga il·lustre i benefactora, Gertrude Stein. Va ser en aquell moment quan va decidir abandonar París a la recerca de noves inspiracions. A proposta d’un amic metge, l’indret escollit va ser una petita localitat del Berguedà, Gósol, un poble remot i aïllat en aquella època i envoltat de muntanyes. La curiositat d’Iñaki Rubio parteix del dibuix titulat Pageses d’Andorra, explicava en la trobada amb la premsa organitzada a Gósol per l’editorial. Així va recuperar aquesta etapa vital i artista, “feliç i molt prolífica”: més de 300 peces artístiques, entre esbossos, dibuixos i olis, entre d’altres, en dos mesos.