Va néixer amb la benemèrita voluntat de "reconèixer, promoure i difondre l'excel·lència arquitectònica desenvolupada al Principat d'Andorra", però encara no s'han decidit els guanyadors de la primera edició –se sabran aquest vespre– i ja ha generat suspicàcies entre els mateixos arquitectes. Més que suspicàcies, en realitat. Indignació pel que alguns dels participants consideren pràctiques sospitoses que s'allunyen del fair play i que beneficien un dels estudis que hi concorren. Només un.
Fins al punt que el mateix COAA va haver de sortir al pas per defensar les irregularitats denunciades, en un comunicat en què al·lega que "la classificació de les candidatures dins de les diferents categories correspon exclusivament al jurat, que ha exercit les seves funcions amb independència respecte de l'organització i del COAA". Va ser, per tant, continua el Col·legi, "en l'exercici del seu criteri professional que el jurat va acordar valorar aquesta intervenció dins la categoria d'Obra nova, entenent que es tracta d'un projecte que integra arquitectura, espai públic, equipaments i urbanisme en una actuació unitària de gran escala."
El projecte de la discòrdia és el Parc de l'Ossa encampadà, que firma Lluís Ginjaume (Altura) i que inicialment concorria a la categoria de Paisatge. De fet, encara figura en aquesta categoria a la pàgina web del concurs, www.premisarquitectura.ad. La guspira va saltar divendres, quan es van presentar a la seu del COAA els finalistes de les tres categories: Obra nova, Paisatge i Rehabilitació. La discòrdia apareix a la modalitat d'Obra nova, on, tornem-ho a dir, i segons els denunciants, es va colar per la porta del darrere el Parc de l'Ossa, categoria en què finalment ha quedat finalista al costat del Centre de Tecnificació Esportiva d'Ordino (Marc Monegal) i del projecte del Coll de la Botella (Xavier Orteu). Per què per la porta del darrere? Perquè a diferència del que sosté el COAA, en lloc de les bases s'estipula que seran els membres del jurat els encarregats de decidir la categoria en què concorre cada projecte. I menys encara una vegada engegat el concurs. De fet, insisteixen els arquitectes consultats, això ho havien de dir ells mateixos en la primera fase del certamen. Un canvi de categoria afecta de forma directa els competidors, tant de Paisatge –on concorria inicialment el Parc de l'Ossa– com d'Obra nova –on va ser col·locat pel jurat, segons el COAA. Però l'organització no va considerar necessari comunicar-los-ho.
Segon problema: "Cada arquitecte col·legiat al COAA només podrà presentar una única obra per categoria". En el cas d'Altura, el Parc de l'Ossa ha acabat concorrent, com ja s'ha dit, a Obra nova. I resulta que en aquesta modalitat Altura ja hi havia presentat un altre projecte, el Refugi de l'Illa, amb la firma de Gerard Veciana i, de nou Lluís Ginjaume. Es pot comprovar a la pàgina web dels premis. Així que contravenint de forma flagrant les bases del concurs, Altura concorria a Obra nova amb dos projectes. Mai no se'n va arribar a retirar el Refugi de l'Illa. El greuge és obvi: tots els concursants van haver d'optar per una sola obra per categoria. Una sola bala. Excepte Altura, que a Obra nova n'ha tingut dos.
Trobades anònimes?
No s'acaben aquí les queixes dels arquitectes dissidents. Segons va transcendir divendres en la presentació dels finalistes, el jurat va mantenir trobades amb "alguns dels equips participants per aprofundir en els plantejaments dels projectes". Un extrem, aquest de trobar-se personalment amb els concursants, que tampoc avalen les bases. De fet, s'estipula explícitament que "en cap cas s'admetrà informació addicional a la inicialment presentada", i que el jurat només se l'habilita a "visitar les obres seleccionades per a la seva valoració directa i in situ". No per reunir-se amb els autors dels projectes, que d'altra banda –i de nou segons les bases– havien de ser anònims. Com podien mantenir l'anonimat, es demanen, si el jurat s'hi reunia? I per què només es van reunir amb uns i no amb altres?
Davant de tots aquests interrogants queda en molt segon terme l'últim retret: que tan sols hagin passat a la final tres projectes per categoria (dos en el cas de Paisatge) i no cinc com deien les bases. Però s'entén que alguns dels arquitectes que han participat al concurs tinguin la mosca rere l'orella i sospitin que el tracte per part del jurat, per part del COAA o de tots dos, no ha sigut el mateix per a tothom.
Vuit finalistes i tres jurats
El veredicte el farà públic aquest vespre a Ràdio Andorra el jurat, integrat pels arquitectes Pere Aixàs, Yann Legouisi Marta Peris. Dels 21 candidats, han passat a la final el Centre de Tecnificació d'Ordino, el projecte del Coll de la Botella i el Parc de l'Ossa (Obra nova); Casa Xarré, campanar de Sant Vicenç d'Enclar i Ràdio Andorra (rehabilitació), i remodelació de l'avinguda d'Encamp i plaça del Poble (Paisatge). El vot popular se l'ha endut Casa unifamiliar a Auvinyà.
