“Després de quatre dècades d’exercitar la meva mà amb el traç sobre el paper, amb ímpetu, tenacitat i constància, les últimes dècades s’havien presentat com una psicoanàlisi de personatges que declaraven les seves emocions”, explica Io Cassino per introduir Meditacions, la sèrie que exposa a la galeria escaldenca Taranmana, inaugurada ahir al vespre, i que es podrà visitar fins al 31 d’agost. La tècnica de traçar figures a mà, amb ploma, argumenta, “s’apropa a l’acte de meditació zen” perquè “cada traç té una respiració concreta, com en els exercicis de ioga o l’apnea d’un submarinista”.
L’obra que s’hi presenta és, així, “una experiència creada des del pensament pausat i pacient, silenci i pau mental” per a la creadora, però també indubtablement per a l’espectador. És una obra que reflecteix l’obsessió de Cassino per la tècnica del plomí de metall, un camí que va iniciar el 1982, relata, i al qual es consagra des d’aleshores, per arribar al “traç com a meditació; ja no hi havia personatges, ni emocions, només traços, línies, masses de ratlles, línies horitzontals o verticals”. I tot plegat amb una claríssima inspiració sonora, la del particular univers musical de John Cage: una altra forma de meditar.