Irina Robles, actriu: “Crec fermament que una companyia nacional és possible i és viable”

Comparteix el cartell d’‘Èxit’ amb dos cracs de l’escena catalana: Roser Batalla i Mingo Ràfols. Es va estrenar al setembre a Les Fontetes, al novembre va fer temporada a l’Aquitània de Barcelona, i repetirà al Gaudí entre el 6 de març i el 12 d’abril. Una proesa que en temps recents només havia aconseguit una altra producció de l’ENA, ‘Aniversari’. Aquí repassa el secret d’aquesta comèdia “lleugera”, diu, escrita i dirigida per Agustí Franch.

No sé al públic, però com a mínim ‘Èxit’ va agradar al programador del Gaudí.
Ho devem al distribuïdor, la Productora 23, que ha fet estupendament la seva feina: convidar programadors perquè vegin si l’obra els encaixa. La veritat és que Èxit té ingredients a priori molt interessants: és una comèdia lleugera i comercial, amb dos caps de cartell potents...

...tres, no sigui tan humil.
És evident que soc la menys mediàtica del repartiment. A l’escena barcelonina no soc ningú, mentre que tant Mingo Ràfols com Roser Batalla tenen un ganxo important. No descobreixo res. Dit això, com més rodatge té una obra, més en coneixem les intimitats, el ritme, els gags que funcionen. La temporada a l’Aquitània ens va aportar això: que pogués créixer la trama, els personatges i, en fi, l’espectacle.

Ha canviat molt ‘Èxit’ respecte a l’estrena a Les Fontetes?
Cada vegada l’anem fent més nostre, més dels actors i menys de l’Agustí. Com es diu en el nostre ofici, assajar una comèdia és la cosa més trista del món, perquè sense públic no pots estar mai segur si un gag és massa llarg o massa curt, si funciona o s’ha de retocar de dalt a baix. No n’hem eliminat cap, però sí que els hem polit.

Convindria recuperar-lo, amb una tercera funció andorrana?
Caldria, perquè només vam fer dues funcions a Les Fontetes. Animo des d’aquí als programadors nacionals que la recuperin. Hi ha molta gent que es va quedar sense veure-la i és una pena, perquè és un producte andorrà, més enllà dels dos caps de cartell. 

Els horaris no els van ajudar, a l’Aquitània.
En absolut. A Barcelona el prime time teatral són les 20 hores. És l’horari que farem al Gaudí els divendres i els dissabtes, i els diumenges a les 18 hores. Sembla una nimietat, però la funció de nit, que és la que acostumem a fer a Andorra, és la més fluixa.

Sense Mingo Ràfols i Roser Batalla a l’elenc, creu que ‘Èxit’ s’hauria estrenat a l’Aquitània i ara faria temporada a Gaudí?
L’espectacle funciona, encaixa perfectament amb el teatre que s’està fent a Barcelona i té prou qualitat perquè tingui cabuda al circuit. Són tots els ingredients: el text, la direcció i els actors que el defensen a l’escena. S’ha donat aquesta feliç circumstància: els astres s’han alineat. Al final, espectacles bons i amb caps de cartell n’hi ha uns quants. Hi juga un paper decisiu la distribuïdora que hi ha al darrere.

Dit d’una altra manera, intèrprets com Mingo Ràfols i Roser Batalla, estan en un altre nivell, juguen en una altra lliga?
L’ofici d’actor, siguis més o menys mediàtic, consisteix a assajar, aprendre’t el text i defensar-lo. Per mi, treballar amb ells ha sigut un luxe. Un màster, de fet. Si hi estem al nivell? Penso que sí, i que s’ha demostrat. I no ho dic per Èxit en concret. Quan actors i actrius del país s’enrolen en muntatges catalans sempre estan a l’alçada.

Que sigui una comèdia “comercial i lleugera”, com diu vostè, juga a favor del públic però contra la crítica, més aficionada a la cosa experimental, de text, espessa?
És un fet que Èxit és una obra de gènere, en aquest sentit convencional. No té res d’experimental, ni una posada d’escena arriscada. És en aquest sentit molt clàssica. Fins i tot senzilla. Però no cal més, perquè amb aquests elements funciona, i funciona molt bé. L’Agustí coneix el seu ofici, domina la dramatúrgia i sap mantenir la tensió entre els punts àlgids que esquitxen tota bona comèdia. És un dels seus punts forts.

Perduren encara alguns prejudicis, al voltant del noble gènere de la comèdia?
És un gènere ben legítim i ben necessari. Èxit en concret, tot i que no pretén res més que fer passar una bona estona a l’espectador, el convida a qüestionar-se per exemple què faria si es trobés en la pell d’aquests personatges. Si és capaç de despertar les contradiccions que niuen en l’espectador és que toca les emocions. Qui vagi a veure Èxit riurà, però a més en sortirà commogut i amb tota probabilitat el farà també reflexionar sobre una temàtica tan actual com els comiats aparentment capritxosos en el món laboral d’ara mateix.

‘Èxit’ segueix la recepta d’‘Alba’: un cartell amb noms consagrats del teatre català, completat amb noms andorrans. És aquest el camí perquè l’ENA s’obri camí al circuit barceloní?
No ho sé. El que sí que tinc clar és que hem de donar a conèixer el talent que tenim al país. La meva opinió, com és conegut, és que l’ENA hauria d’apostar per produccions purament nacionals, amb un equip andorrà. No tinc clar, en canvi, si primer cal fer aquest camí amb professionals de baix. Crec fermament que una companyia nacional és possible i viable, que aquesta companyia podria crear un producte prou consistent per moure’l al circuit professional. Aquest hauria de ser l’objectiu. I sobretot, que tingui una incidència a casa, que es pugui veure als escenaris andorrans.