Irish Celtic torna amb ‘Generations’

Irlanda va descobrir Andorra –o potser va ser al revés– al desembre del 2012. Va ser al Prat del Roure escaldenc i amb la primera entrega d’Irish Celtic, que conservava un fil conductor amb Lord of the Dance –l’espectacle orignal que a finals dels anys 90 va despertar a tot el món la febre irlandesa– en la persona de Jim Murrihy, ballarí aleshores ara reconvertit en coreògraf titular. Doncs si Irish Celtic els va agradar, segur que no es perdran la segona entrega, aquest Generations que ve a ser-ne una continuació, que a l’octubre va arrencar a París la gira europea i que recalarà de nou a Escaldes els dies 21 i 22 de març. Tres funcions a la sala d’actes del Comú, amb preus que oscil·len entre els 30 i els 45 euros i una proposta que repeteix una fórmula d’èxit: el repertori de cançons, llegendes, tradicions i sobretot dances que ha generat al llarg dels segles una cultura magnètica com poques, des dels dies dels druides fins al gran èxode del XIX i la tragèdia del Titanic. Tot això, convertit en una vintena de quadres escènics que tenen l’epicentre en un puc de tota la vida que talaia amb mà de whisky –més que de ferro– el reglamentari Paddy, i amb una banda sonora que no arrisca ni un mil·límetre: Braveheart, L’últim mohicà i anar fent. A Murrih l’acompanyen en aquesta nova aventura celta Toby Gough, a la direcció artística –ell és també l’home al darrere de Lady Salsa, Brazil Brazil i The bar at Buena Vista– i Anthony Davis, que ja va participar a la primera entrega d’Irish Celtic.

No és l’única sorpreseta escènica del trimestre, Temporada conjunta de banda. Canillo torna a programar de forma més aviat excèntrica i fora de cartell una funció de teatre. Una: L’electe, comèdia escrita per Ramon Madaula i dirigida per Jordi Casanovas, que es representarà el 24 de març al Palau de Gel. L’electe transcorre en un sol dia i amb dos personatges a l’escenari: el president de la Generalitat acabat d’elegir (Roger Coma), i el psiquiatre que l’ha d’ajudar a superar la por escènica davant del primer discurs públic, un paper –aquest del psiquiatre– que intepreta el mateix Madaula, que va quedar amb aquest text finalista all torneig de dramatúrgia del Temporada Alta 2015, i que pretenia amb l’obra –diu– mirar de respondre a una pregunta que sempre l’avia intrigat: com és possible que hi hagi algú qu vulgui ser presdoent del govern? Quines són els seus autèntics motius, més enllà de l’afany de poder o la legítima esperança de deixar el món una mica millor de com se l’ha trobat? La resposta, el 24 de març.

Sombons hi torna amb ‘Sexe(s)’: el 24 a les Fontetes

De sobte la cartellera teatral s’ha posat estupenda, i als Orgasmes amb què Sam Sánchez i Roger Pera celebraran (supsadament) a Encamp el Dia de la dona –el 8 de març, ja ho saben– cal afegir ara el Sexe(s) de Sombons.kom: la companyia massanenca torna tres anys després del Cut & Past fundacional a les Fontetes amb aquesta comèdia de Xavier Bertran Pep Anton Gómez que, com augura el títol, toca el sexe “sense embuts ni fineses”: serà els dies 24 i 25 de febrer, amb entrada gratuïta i aportacions voluntàries que es destinaran a l?ONG Proactiva Open Arms d’ajuda als refugiats procedents de l’Orient Mitjà que naufraguen de camí cap a Europa. Sombons, amb ADN d’Assaig.9, està integrada per Carla Cinca, Yanis Herrera, Clàudia Paris, Èlia Riba i Sandra Salas, estudiants universitaris que s’han embarcat en aquesta nova aventura de la mà d’Assumpta Casanovas i Júlia Troguet.