Per volar a la cabina d’un Yakolev, ni que sigui com a copilot, ¿li va caldre molta biodramina?
La veritat és que volar no m’entusiasma, però és pitjor el que t’imagines que la realitat. Això sí, has de suportar acceleracions de fins a tres vegades la força de la gravetat, i això mareja una mica. Com a mínim a mi: digue’m tou.
S’hi estrenava, m’imagino, a la cabina d’un caça.
La seqüència no estava prevista, però va sorgir la possibilitat i m’hi vaig llançar sense dubtar-ho. El resultat és excepcional perquè dóna al començament un to molt potent.
¿Té fusta de pilot de combat?
Després de provar-ho, decididament no.
'Wolves' és un curt mut i tot ell metafòric, començant pel títol. ¿Experimental?
És un curt amb molta personalitat, i això és precisament el que m’ha sorprès gratament del director: té un tacte i un pols molt interessant. Dóna un tempo particular a la història, de seguida t’adones que ha vist molt de cine i que té una veu pròpia, i això és interessantíssim en algú que surt de l’escola.
¿Un pel·lícula per a cinèfils?
Per a cinèfils, també. A mi, com a espectador, m’agrada veure-hi la mà del director, en una seqüència. Wolves la té, però és que a més la història és un compte enrere: Arthur fuig quasi des del primer segon, i en un context bèl·lic en què sabem que s’hi juga la pell. Vaja, que enganxa.
¿Gènere?
Una interessant barreja de cine bèl·lic, d’aventures i també de thriller, amb un toc metafòric.
Descrigui-la en una frase.
El títol ho clava, però anant una mica més enllà diria que tots ens podem convertir en qualsevol moment en preses d’una manada de llops. A Engolasters també va ser mogut. I fred. Es veu que hi ha perill de succió, així que van haver de parar les turbines. Passa que quan atures les turbines el nivell de l’aigua baixa, així que vam haver d’anar avançant el set de rodatge. Però el pitjor va ser el fred. I això que sota l’uniforme de combat hi duia neoprè: l’escena sota l’aigua va ser duríssima.
Rodatge d’alt risc, doncs.
Més que de risc, físic i adrenalínic. Però és que a mi ja m’agrada, que em portin al límit.
Rodar a les ordres d’un director debutant sí que és un risc.
No saps el que et trobaràs. Tots tenim l’experiència de rodatges caòtics fruit de la falta d’experiència, o de directors que es tanquen en banda i tenen la primera, la segona i última paraula. Amb l’Álvaro les coses han anat molt fluides perquè és prou intel·ligent per preguntar sense manies quan no sap una cosa. Això fa que t’hi involucris d’una manera més activa. És essencial entendre que el cine és un treball en equip, i que cal estar obert als imprevistos i a l’opinió dels altres. I ell ho té claríssim.
Coincideixen en el temps l’estrena de 'Wolves', el festival Ull-Nu, el rodatge de '73'’ i el seu 'Pyrene'. ¿Casualitat?
Esperem que no: és important que els xavals que acaben els estudis vegin que hi ha un xup-xup, que es tiren endavant projectes, encara que no signifiqui treballar aquí de forma estable.
¿Podem parlar d’una indústria cinematogràfica, per molt incipient que sigui?
Tant de bo. No només per les oportunitats laborals que això comportaria, sinó també per donar a conèixer el país a l’exterior: tenim moltes històries per explicar, i unes localitzacions estupendes. Però per arrencar una indústria de veritat cal suport institucional. Aquí i a tot arreu. Les institucions han de tenir clar que invertir en cine és invertir en el futur del país.
¿En què ha de consistir aquest suport? ¿La subvenció directa? ¿Els incentius fiscals?
El problema és que un inversor no s’hi llançarà si no rep res a canvi, perquè si ha de confiar que la pel·lícula funcioni a taquilla per recuperar els diners ho té francament difícil. Els incentius fiscals són un bon estímul: a les Canàries s’hi roden ara mateix moltes pel·lícules perquè cada euro que inverteixes en cine et reporta una desgravació importantíssima. Això ho converteix en una opció molt atractiva.
El director Josep Pozo reclama una Film Office, i de fet DA portava al programa una Film Comission que ha caigut en l’oblit.
És una eina interessantíssima per vendre els platós naturals que nosaltres tenim en abundància, i a més molt accessibles. Però tornem a la pregunta anterior: a aquesta Film Office li aniria molt bé presentar en el mateix paquet una bateria d’incentius fiscals.
'Pyrene': un projecte sincopat. ¿Quin és el calendari?
Anirem rodant a mesura que vagin entrant diners: vam començar amb els teasers i els plànols aeris, al desembre. I anem buscant inversors. La previsió és rodar l’hivern que ve i estrenar el 2017.
L’Escena Nacional la tenim en 'stand by' mentre se li troba un substitut a Irina Robles. Substitut que farà de productor, més que de director artístic. ¿És aquesta la via?
Independentment de la fórmula, el que demanaria és que, sisplau, l’ENA no desaparegui, perquè és absolutament necessària en un país amb la nostra tradició teatral, on cada parròquia té la seva companyia amateur. L’ENA els ofereix una projecció indispensable per créixer.
