Jan Arimany: “Crec en la literatura que canvia el lector, que arrisca i busca els límits”

Ja són a la llibreria les dues primeres criatures de Trotalibros, l’aventura editorial més ambiciosa (i marciana) que s’ha vist per aquí dalt com a mínim, des de la primera i gloriosa etapa de Límits. De moment, La guardia, del grec Kavadias, i El palacio de hielo, del noruec Vesaas. Li sonen? Precisament per això els vol rescatar ara de l’oblit. Seguirà Canción del ocaso, de l’escocès L. G. Gibbon, i l’any que ve, Soledad, de Víctor Català.

La Puça ha tancat. Les llibreries tradicionals, tenen els dies comptats?
No ho crec. És cert que les llibreries estan en un moment de canvi i que moltes no sobreviuran a la competència del comerç electrònic. Però si una cosa s’ha demostrat aquesta pandèmia és que la gent segueix llegint, i molt. Això sí, han de reinventar el seu lloc en la cadena del llibre.

Com?
Afegint valor, que és el que sempre havia fet La Puça. Tu hi entraves i sabien recomanar-te un llibre que podia agradar-te, més enllà de l’algoritme. És l’única forma de competir amb Amazon.

No els ha servit de gaire.
Òbviament, aquest canvi de temps s’endurà moltes llibreries i també moltes editorials per davant... encara que ho facin bé. Però estic convençut que tenen una oportunitat: fent clubs de lectura, programant activitats relacionades amb el llibre i aprofitant qualsevol canal, Instagram, per exemple, per exercir de prescriptors. 

Anem a Trotalibros. Calia, una altra editorial?
La pregunta prèvia que em vaig fer és precisament aquesta: què podia aportar de nou al mercat? En la voràgine constant de novetats han quedat enterrats  llibres que valen moltíssim la pena, però que en el seu moment van passar desapercebuts pel motiu que fos. Per què no rescatar-los i tornar-los a donar una oportunitat?

I és el que ha fet amb Kavadias i Vesaas. Com és que no n’havia sentit mai a parlar?
Per començar, és un problema de llengua. Si un autor no està traduït a l’anglès, com Kavadias, moltes editorials del món senzillament no hi tenen accés. És una gran frontera. Saltar-la és el gran repte de les cultures minoritàries. Per això el nom de l’autor és relativament petit a les portades de Trotalibros. El meu objectiu és que el lector faci confiança al llibre pel sol fet que l’editem nosaltres. Sé perfectament que poca gent estava esperant una novel·la de Kavadias!

Vostè, llegeix aquests autors?
Només editaré els llibres que m’apassionen. Quins? Literatura incòmoda, que presenta una realitat sense passar-la per un filtre moral. Novel·les difícils de catalogar, que no em deixin indiferent, sigui per l’estil (soc un devot del realisme màgic) o per l’ambientació, com és el cas de La guardia, que ens presenta el sòrdid món dels mariners mercants: rudes, misògins, homòfobs, racistes, brutals. El que m’agrada, en fi, és la diversitat, d’aquí el nom de l’editorial: hi ha el trotamundos, que viatja pel món a la recerca de l’inesperat, i el trotalibros, que ho fa per la literatura amb aquest mateix esperit de descoberta.

Què no llegeix? Best-sellers? Els llibres de Sant Jordi? El que toca: thrillers nòrdics, novel·la històrica?
Fujo del gènere i de l’estructura convencional. M’agrada obrir un llibre i no saber què em trobaré: Orlando, Cien años de soledad, Els miserables... De quin gènere són? Ni idea. Està clar que el premi Planeta no és el tipus de literatura que consumeixo, tot i que atenció, és completament legítim llegir per entreteniment...

Però...
...Però jo crec en la literatura que canvia el lector, que busca els límits, que arrisca.

Com Juan Ramon Jiménez, que dedicava els seus llibres ‘a la minoría, siempre’. Ja en farà prou, per sobreviure?
És el que puc aportar. No començo de zero. Fa quasi deu anys que em dedico a prescriure aquest tipus de literatura, primer a blog i ara pel meu canal de YouTube. Sé que hi ha un lector que espera aquestes novel·les. Sense les xarxes, que permeten una interacció directa amb ell, probablement hauria sigut més incert fer aquest pas.

Si per error un llibre seu es converteix en best-seller?
Millor, hauré complert la meva missió com a editor. Un best-seller pot ser una novel·la de gran qualitat. Tant de bo Kavadias estigués un dia entre els més venuts.

Editar des d’Andorra per al mercat en espanyol, és un hàndicap?
Ho és: fa que no tingui accés a les subvencions de la UE ni a les espanyoles, però tampoc a les andorranes, perquè edito en castellà, de moment. Més endavant ho faré en català, perquè entenc la defensa del català i la comparteixo. Però convé no ignorar els projectes amb vocació internacional.

A quins segells voldria assemblar-se?
M’agradaria que els meus llibres tinguessin personalitat pròpia. Però m’agrada molt Club Editor, els inicis de Libros del Asteroide, la col·lecció Los Ineludibles, de Navona... Publicaré molt poc però molt bé, amb la garantia que el que publiquem és de qualitat extraordinària. Amb el toc diferencial de la Nota de l’editor final, explicant per què he decidit donar-li aquesta segona oportunitat a aquell llibre en concret. 

Un editor, és un escriptor latent?
Mira, a mi m’agradava escriure fins que vaig llegir Cien años de soledad. Què més puc aportar a la literatura que no s’hagi dit ja aquí? Precisament pel gran respecte que tinc per l’ofici no em sento capacitat per escriure.