La primatòloga britànica inaugurarà l’Aula de la Muntanya i impartirà una conferència pública.

Hi havia a la taula una mena de florer amb unes branques seques, pelades, ben poca cosa. Quin centre més estrany ha muntat la gent de MoraBanc. Un pensament banal que tal com ve, se’n va. Fins que Laura Marí s'ha tret de la màniga el cop d’efecte: “Veieu aquest pal? Doncs un dels primers descobriments de la doctora quan va començar a estudiar els ximpanzés en estat salvatge a Tanzània va ser que utilitzaven un pal com aquest –de fet, aquest és de veritat– per introduir-los als nius de termites i menjar els insectes que s’hi quedaven adherits”. I què, es demanarà el lector amb tota legitimitat? “Fins aleshores havíem pensat que els humans érem els únics animals capaços de fabricar eines, tool makers. I allà teníem la prova que els ximpanzés també en sabien. Així que una de dues: o canviàvem la definició de l’ésser humà com a tool maker per excel·lència, o incloíem els ximpanzés dintre de la definició d’humà”.

Marí és la presidenta de l’Institut Jane Goodall Espanya, i la doctora, evidentment, és Goodall (Londres, 1934), veteraníssima primatòloga, pionera en l’estudi dels ximpanzés i de la lluita pels drets dels animals i que no hem de confondre amb la difunta Diane Fossey, col·lega seva però que va dedicar la vida (literalment, perquè la va assassinar una banda de furtius) a l’estudi dels goril·les (recordin Gorilas en la niebla, on l’encarnava Sigourney Weaver).

Catecisme laic
Però parlàvem de Goodall, que després de tres decennis a la selva va decidir tornar a la civilització i predicar la bona nova del conservacionisme i de l’activisme mediambiental. Això és el que fa des de l’Institut, i una de les principals activitats que ha impulsat és el moviment Roots & Shoots, una cosa així com Arrels i Brots, un programa educatiu que busca fomentar l’activisme mediambiental, que s’ha estès a 65 països –només a Espanya hi ha 150 grups que involucren més de 10.000 nens– i que ha arribat a Andorra de la mà de quinze alumnes de l’escola Agora que un bon dia, diu Marí, es van plantejar què podien fer per tenir una escola “encara més verda”. El que van fer és un programa per substituir els envasos de plàstic que encara s’hi utilitzaven, i aquest és un exemple de les petites coses, de les coses a l’abast de cadascun de nosaltres, que fomenta Roots & Shoots per preservar la biodiversitat. 

“I need to meet them”, va dir la doctora quan es va assabentar que havia nascut el primer grup Root & Shoot d’Andorra. I vet aquí el motiu perquè aquesta dona incansable, que dedica als 89 anys 300 dies l’any a viatjar pel món –entre d’altres càrrecs és missionera de la pau de l’ONU–, ens ja inclòs a la gira en curs. Amb la complicitat de MoraBanc, Goodall ens dedicarà dues jornades, el 27 i el 28 de novembre. 

La primera l’aprofitarà per inaugurar l’Aula de la Muntanya de l’escola Àgora, en un acte amb assistència d’alumnes dels tres sistemes educatius i l’endemà a la tarda s’ha programat un acte obert a tothom al Centre de Congressos sota el lema Reasons for Hope, la divisa de la doctora i el títol de la pel·lícula en format IMAX que repassa la faceta de Goodall com a activista. Una faceta que es pot resumir en una consigna i un brevíssim catecisme laic. La consigna, diu Marí, se la va donar la seva mare quan li va dir que se n’anava a la selva: “Si decideixes buscar alguna cosa, fes-la amb totes les teves forces, dona-ho tot”. El catecisme, que recorda vagament If, l’extraordinari poema de Rudyard Kipling, el direm en anglès, per no trair ni l’accent amb què va ser concebut: “Only if we understand we can care. Only if we care, we will help. Only if we help we shall be saved”. Segur que feia dies que no llegien res de tan inspirador. Doncs la doctora en persona ens ho explicarà. El 28 de novembre.