Déu n’hi do, quin repte s’ha marcat aquest cop Ofèlia Drags, que dissabte (19.30 hores) estrenarà a l’Ateneu Alt Urgell Sis, espectacle musical on relatarà la tempestuosa vida amorosa de l’icònic monarca. El punt de partida, l’espectacle britànic homònim, però que en aquell cas porta a l’escenari la sanguinolenta relació d’Enric VIII amb les seves desafortunades esposes. La drag alturgellenca va veure el muntatge a Barcelona i una llumeta se li va encendre: per què no fer-ne una versió –passada pel seu toc d’humor–, però amb el protagonisme d’unes figures molt més properes a nosaltres. Està il·lusionat, confessa, perquè a expenses del que consideri el públic, de moment ja ha aconseguit tant de ressò per les xarxes publicitant-lo, que veus de València i les Illes el reclamen perquè exporti fins allà el muntatge. “Prou que m’agradaria, que fins ara només he actuat dins del Principat”. Però són quimeres de moment. La data confirmada és la del 22 a la sala Noa-Noa, a l’Eixample barceloní. 

Història i ficció es donen la mà en aquesta proposta de teatre musical, la més guionitzada i menys sotmesa a la improvisació que ha fet fins al moment, explica. Amb un substrat literari –el camp de l’alter ego d’Ofèlia: la formació universitària en Filologia– que va des de les cròniques del mateix Conqueridor a algun text de Pitarra (Frederic Soler), “en un to bastant vulgar, groller, que després va musicar La Trinca”. No són les fonts principals, però treuen el nas per l’espectacle. La resta, documentació històrica. 

Així, la drag posa damunt de l’escenari Elionor de Castella, Aurembiaix d’Urgell, Violant d’Hongria, Teresa Gil de Vidaure, Berenguera Alfonso i Sibil·la de Saga, que “canten” allò que mai no havien dit sobre la il·lustre testa coronada. Parlar sobre dones, “ja és una reivindicació feminista per se, el fet que sempre ens fixem principalment en la figura masculina, mentre que elles queden en un pla molt més discret”, puntualitza. 
És un rei, prossegueix l’artista, que ha quedat molt imprès a l’imaginari popular, però en canvi, potser no és tan conegut amb qui va estar casat o amb quines dones es va relacionar... i com les va tractar. Si més no, més enllà de Violant d’Hongria, amb qui va procrear la seva abundant descendència i va donar continuïtat a la corona. “Els meus espectacles, puntualitzo, són entreteniment; però si al mateix temps en treus alguna cosa més, em dono per molt satisfet, que no sigui pura banalitat”. 

Entre les senyores que desfilen per l’escenari hi ha Elionor de Castella, la primera muller: ell només tenia tretze anys en el moment del matrimoni i ella, 18. Després la rebutjaria amb l’excusa d’un llunyà parentiu, per poder-se casar amb Teresa Gil de Vidaure. Casar-s’hi és una forma de dir-ho: va consumar sense passar per l’altar, tot i que l’Església va reconèixer el matrimoni. Per desfer-se’n es va inventar una excusa peregrina: va afirmar que tenia lepra, que era un motiu admès per anul·lar el vincle. Així va saltar al llit de Berenguera Alfonso, que tenia l’edat de la seva filla. La més nostra és Aurembiaix d’Urgell: la va ajudar a recuperar el comtat a saber a canvi de què i Sibil·la de Saga tanca el relat, sobrevivint-lo de llarg.