“Tot comença a anar molt rodat”, assegura Valentí Closa, envaït per la satisfacció d’un cap de setmana quasi rodó: la part internacional del Festival de Jazz escaldenc deixa un balanç ben positiu, amb un ple a vessar –el de Paquito D’Rivera, naturalment– un concert que aconseguia fregar el 80% de les localitats venudes i els altres dos, a prop, omplint el 75% de les butaques. És clar, puntualitza Closa, que les coses lliguin tan bé “no vol dir que no hàgim de seguir remant per oferir tota la qualitat”. Un dels ítems que considera més afalagador, per cert, és la bona resposta del seu particular experiment, els abonaments a cegues. Es van despatxar ràpidament, el 20%, a públic forà. “Això ens situa ja en aquesta posició en què el públic confia en allò que programem”, puntualitza. 
Es va arriscar, reconeix el programador, amb el suec Nils Landgren, que és un músic “amb una gran trajectòria, però menys conegut per aquestes contrades, ell té més el seu públic als països nòrdics, especialment a Alemanya”. Però se’n va sortir, “i ja vam veure que el festival arrencava bé, amb una bona acollida” i un públic que en gaudia. Joshua Redman és un dels grans, “però és cert que Andorra encara no és ben bé una plaça jazzística, així que no teníem tan clara quina seria la resposta, i no ens va defraudar: en tenim un retorn molt bo, amb gent que va sortir impressionada del concert”. 
Sobre Paquito D’Rivera sobren les paraules. Tot i que, ja saben, el concert va patir els seus imprevistos: Chucho Valdés, que havia de ser l’amfitrió del saxofonista, va patir una indisposició i D’Rivera va acabar convidant la clarinetista Anat Cohen per tocar amb ell. Amb ell i amb la banda nord-americana que l’acompanyava. “Ell també té una banda europea, amb músics que viuen a prop, però després de moltes converses, vam decidir apostar per aquella formació, que té una potència molt gran”, exposa Closa. 
Finalment, la nit de diumenge la protagonitzava una Lizz Wright pletòrica. Unes dades positives a les quals el conseller afegeix fets com l’interès que concita entre els músics locals la participació en la jam posterior: “Hi han de fer cua”. 
I encara queda.