La galeria Alta exposa l’obra fotogràfica de l’actriu nord-americana a la legació d’Andorra a la capital francesa coincidint amb Paris Photo.

Pancho Saula continua picant pedra i apuntant alt, molt alt, en la dura feina d’evangelitzar-nos en la bona nova de la fotografia entesa com una de les belles arts. Per vocació i entusiasme, sembla aquell Jorgito Borrow que al primer terç del segle XIX va recórrer Espanya –l’Espanya de fa quasi dos segles!– per estendre entre els molt catòlics carpetovetònics de l’època la fe protestant. Només cal que facin una repassadeta als noms de primeríssima fila que han desfilat pel xalet d’Anyós que Saula i la seva dona, Michelle Ferrara, van habilitar fa dos cursos com a sala d’exposicions, de Vivian Maier i Bruce Weber a Joel Meyerowitz i Steven Meisel.

Doncs ara van una mica més enllà, i al gust exquisit en la tria dels fotògrafs del seu catàleg hi afegeixen el toc popular i mass media que fins ara li havia probablement faltat. Ho fan de moment a l’ambaixada d’Andorra a la capital francesa, en aquesta vida paral·lela de la galeria que es diu Alta on Tour que ja els havia portat a Barcelona, Milà i Eivissa. Serà del 7 a l’11 de novembre i coincidint amb Paris Photo, la fira és important del calendari, i hi exposaran la sèrie Highway 61, de l’actriu i també fotògrafa Jessica Lange. Ja poden començar a salivar perquè, si es compleixen els pronòstics, tant les fotografies com Lange faran parada la tardor de l’any que ve a Anyós.

Lange, sí, probablement la més icònica de les núvies que li han sortit a King Kong, doblement oscaritzada (Tootsie, Blue Sky) i protagonista inoblidable –recordin l’escena sobre la taula de la cuina– de El cartero siempre llama dos veces, per no parlar de l’advocada de mitjana edat que es veu en la inquietant tessitura de defensar un pare que de sobte es revela com un exoficial nazi, a La caja de música. Però si estem aquí és per parlar de la Lange fotògrafa i de Highway 61, que pren el nom de l’autopista que parteix de Minneapolis, travessa el Mitjà Oest en paral·lel al Mississipi i desemboca 1.600 milles i vuit estats després a Nova Orleans. Potser no ha tingut la fortuna mediàtica de la Ruta 66, d’acord, però és la que li toca de més a prop a Lange, nascuda a Minnesota i que diu haver recorregut l'autopista 61 unes quantes vegades. L’autora, diu Saula, manté una forta connexió emocional amb un entorn pràcticament buit, desolat, al llarg de moltíssims quilòmetres: “No deixa de ser un estudi de la soledat i d’una certa nostàlgia pel que s’ha anat esvaint: poblets veïnats, granges, fàbriques, molins...”

Lange treballa amb una Leica M6 que li va regalar el seu marit, l’actor i dramaturg Sam Shepard, i ho fa a l’antiga, en blanc i negre, només amb pel·lícula, “amb molt de gra i molt de contrast”. El resultat és una fotografia directament emparentada amb l’escola documentalista d’un Robert Frank –recordin The Americans–. I la fotografia no és exactament un capritx, sinó la seva primera vocació: de fet és el que va estudiar a la universitat. Una altra cosa és que fins al 2009 no es decidís a mostrar la seva obra en públic. Ho va fer, diu, “pel contrast amb l’ofici d’actuar, absolutament dependent i on l’intèrpret no té el control en absolut. La fotografia, en canvi, és una experiència privada solitària, com escriure i com pintar”.

Això és el que veuran els que tinguin la sort de ser la setmana que ve a París si s’acosten a l’ambaixada, o si tenen una mica de paciència, d’aquí a un any a Anyós.