Joan Burgués: “Mai hem interferit en la decisió del jurat, la Nit és un concurs net”

La Nit Literària torna demà, com cada octubre des del 1977 i amb l’excepció del 2020, cortesia de la pandèmia. Aquest any a la borda Guineu d’Aixovall i amb les millors sensacions dels últims temps: 102 originals a concurs, el doble que l’edició passada. Ningú millor per valorar el passat, el present i el futur del cartell que qui ha presidit l’entitat des del primer dia.

La Nit recupera l’alè amb un centenar d’originals. Deu estar content, perquè feia anys que la participació estava de capa caiguda.
Tenim la intuïció que la pandèmia ens ha ajudat, com a mínim en això. El confinament va donar el temps que molts no trobaven per escriure, i ara en veiem el resultat. També hi deu haver tingut a veure la bona promoció que n’hem fet, i que molts dels premis, a més de la bossa en metàl·lic, comporten la publicació de l’obra guanyadora.

Segons això, l’any que ve tornarem a la normalitat, al mig centenar d’originals de les últimes edicions...
Hi va haver Nits en què al Fiter i Rossell hi van concórrer una seixantena d’originals. Sense ser futuròlegs, pensem que seria realista moure’ns entre els 70 i els 90 per a totes les modalitats que es convoquen. Seria una bona xifra. Aquest any, per exemple, el premi d’assaig literari, convocat per primera vegada i que dota el Comú d’Andorra la Vella, ha rebut 17 originals. N’estem satisfets.

La cara és el Fiter i Rossell; la creu, el Principat d’Andorra d’investigació històrica, que no  acaba d’arrencar.
Aquest any hem rebut tres treballs. Altres, un, fins i tot cap. Però la investigació és per naturalesa lenta. No podem pretendre tenir-ne deu, o vint a cada edició.

Es convoquen tres premis de Periodisme: el Laurèdia, el Pirene i l’Àlex Lliteras. No és excessiu, per no dir reiteratiu, per a un país com el nostre? No seria més eficaç reunir-los els tres en un de més potent?
El Laurèdia el dotàvem amb un altre nom des de feia anys, no l’hem creat del no-res. Però és cert que potser es podria parlar amb el ministeri. No hi estem tancats.

El mateix amb el Principat d’Andorra, que en certa manera se solapa amb les beques Pere Canturri i Manuel Mas... que també dota el Consell.
Però les beques s’han suspès, precisament. En qualsevol cas,  hi podem reflexionar junt amb el Consell. Però el problema seguirà sent l’escassa producció científica de temàtica andorrana, que és el que pretenem estimular.

Disculpi que insisteixi: no s’ha plantejat mai, el Cercle, fusionar el Fiter i Rossell amb el Carlemany? De nou aquí ens trobem que paga el mateix: el ministeri de Cultura en tots dos casos.
El Fiter i Rossell és molt anterior, atenció. I el Carlemany va estar uns anys vinculat a Planeta, tot i que ja no, és cert. Tenim una bona participació i funciona bé. Potser no cal tocar gaire, una cosa que funciona.

Els editors del país s’han queixat precisament que el Fiter i Rossell l’editi un segell català, que és Pagès.
El publiquen ells perquè ningú més s’hi va interessar i a més es van comprometre a publicar el guanyador de forma desinteressada. Si ara hi ha editorials del país que hi estan interessades en aquestes condicions, parlem-ne. Tampoc no hi estem tancats. Però ens ho han de proposar. I tenint en compte que nosaltres amb això no hi fem business, el risc l’han d’assumir ells.

L’accèssit de l’any passat a Sergi Mas, precisament al premi d’investigació històrica, va sonar a premi de consolació. A Sergi Mas, o se’l premia amb tots els honors o no se’l premia. Però no a mitges.
Aquesta pregunta l’has de fer al jurat, que nomena el Consell General. Nosaltres no hi intervenim ni poc ni molt, i mai de la vida interferirem en cap sentit en la decisió del jurat.

Els premis de la Nit Literària mai no han estat amanits ni dirigits, entenc.
Cap. Mai. T’ho puc assegurar. Els originals arriben de forma anònima al jurat, que els valora a cegues. I tampoc la junta sap qui són els autors abans d’obrir les pliques dels guanyadors. Si mai una editorial ens suggerís que guanyés un autor seu, li diríem que ho presentés a un altre concurs i tan amics. La Nit ha sigut, és i serà un concurs net, transparent, cristal·lí.

Porta quasi mig segle al capdavant del Cercle. Com s’imagina el futur?
Hem de vetllar per la continuïtat dels premis, que passa necessàriament per la continuïtat dels mecenes, bàsicament bancs i institucions. Crec que la Nit Literària fa un servei important de promoció i difusió de la literatura. També per la continuïtat del Cercle. La veritat és que els membres de la junta som ja veterans, per dir-ho de forma generosa. No s’hi incorpora gent jove i això ens amoïna, et seré sincer. En som conscients i hi estem treballant.