La cita és demà a les nou del vespre al santuari de Meritxell. El cor Les Éléments (divuit vocalistes) interpretarà els sons dels Pirineus, un recorregut des del ‘Llibre Vermell’ de Montserrat, del segle XIV, fins a la proposta actual de Joan Magrané, un dels compositors catalans contemporanis que gaudeix de més reconeixement. Sota direcció del fundador del cor, Joël Suhubiette, i convidats per l’Ambaixada de França. 

Com sonen els Pirineus?
El repertori vol dir? És un programa bastit per al cor: música clàssica, no he posat peces tradicionals. Part del que cantarem és música sacra i part, profana. 

Detallem-ho. 
Pel que fa a música sacra, vaig triar obres que van ser escrites per a les catedrals de Tolosa, de Pamplona, de Saragossa. Hi ha extractes del Llibre Vermell de Montserrat també. Volia que se sentin les diverses llengües que es parlen a l’entorn pirinenc, així que hi ha un cant de Nadal basc, per exemple. 

Música antiga, música nova.
Vaig demanar a dos compositors d’escriure peces per a nosaltres. Joan Magrané va escriure una obra a partir d’un fragment de El Canigó de Jacint Verdaguer, amb les fades travessant la serralada i protegint un jove adormit, ja saben. 

No és l’única peça encarregada. 
També vaig demanar a una autora francesa, Claire-Mélanie Sinnhuber, un tema que serà interpretat mig en francès mig en basc, Temps de neige. I de Joby Talbot, un compositor anglès, hi ha una peça sobre el Camí de Sant Jaume, Roncesvalles. No va ser escrita per a nosaltres en aquest cas, sinó fa una desena d’anys. Cantem en llatí, en grec, en castellà, basc, diferents llengües que es barregen, com al camí a Compostel·la. 

Hi ha un lligam entre aquestes músiques, al llarg de l’espai i el territori? 
Hi ha contrastos, evidentment, si comparem les obres del segle XIV i les d’avui, però estan lligades per la història de tots aquests llocs i jo vaig triar el mateix color en la polifonia. La gent que ha assistit ja a aquest concert ens diu que han fet un viatge en el temps. Hi ha contrastos frapants però vam construir el programa com un contínuum lògic. 

Escoltem una obra del segle XIV i una d’actual: a què hem d’estar atents?
Jo sempre acabo molt estranyat amb les reaccions del públic: per exemple, a vegades em diuen “Oh, la là! jo no conec res de la música d’avui”, però jo sempre intento presentar les peces abans d’interpretar-les. Per cert, a Andorra puc parlar en francès? 

Per descomptat.   
La gent descobreix que les peces contemporànies tenen un color evidentment diferent de les peces antigues. Però aquestes, encara que no siguis un melòman, encara que pensis que no les has escoltat abans, no és cert, formen part del nostre patrimoni sonor. Fins i tot per a aquells que no van sovint als concerts. És música que apareix als films, així que esdevenen molt familiars. 

Les músiques noves? 
Són tan teatrals que la gent hi entra totalment. No cal una cultura musical aprofundida per apreciar el concert. Es pot venir per curiositat, a descobrir, perquè és un programa accessible a tothom. No és cerebral, sinó una crida a les emocions. 

Encarregar peces noves és arriscat. En som reticents. 
Sí, precisament per això faig la barreja amb la música antiga.   Però la relació amb la música contemporània per a veu no és la mateixa que amb la instrumental, és menys abstracta, hi ha un text que relata una història, un costat molt teatral. I els autors que han escrit per a nosaltres tenen un llenguatge molt tonal, abordable.

Coneix Meritxell?  
No encara. N’estic impacient. 

Les corals han patit durant la pandèmia. Deuen estar feliços. 
Vam tenir ajuda de l’Estat i tots els concerts anul·lats ens els van pagar. Al nostre cor tots som professionals. Vam aprofitar per enregistrar, per assajar noves peces. Però és clar...